Quan sento parlar de balances fiscals m’imagino una gegantina balança de braços amb les corresponents cordes i plats plena de monedes d’euro. Però no és així. La paraula balança en aquest cas es refereix a balanç, o sigui a la diferència de partides entre el que es recapta Madrid de Catalunya per impostos i els que se’ns retorna via inversions i despeses corrents.
Segons un estudi que publica avui el Periódico de Catalunya fet per dos professors de universitat, un de València i un altre de Saragossa, per al BBVA que va des de 1991 fins al 2005, aquesta diferència entre el que paguem els catalans i els que se’ns retorna, és clarament negativa cap els nostres interessos. El darrer anys va ser d’uns mil euros per habitant i any i si a Catalunya som 7 milions d’habitants, la xifra és astronòmica, la qual cosa és realment preocupant. Així ens expliquem moltes coses! Què les autopistes siguin de pagament, què la catenària « falli » més que una escopeta de fira, que ens facin unes carreteres que al cap de poc ja les tinguem que anar arranjant, que fins fa poc només hi hagués una única via de tren entre Tarragona i Castelló, etc.
Segurament que amb l’aprovació de l’Estatut i tot l’enrenou que ha portat aquest tema, a partir d’ara el govern de l’Estat es posarà les piles, com vulgarment es diu, i millorarà les macro xifres. Malament aniríem si no fos així!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada