Les noticies que van apareixent dia sí, dia també a tots els mitjans, no són gaire optimistes en el tema de la conservació del Delta de l’Ebre.
Cada cop hi ha més regadius i “gota” per aquí, “gota” per allà, al final quasi no quedarà aigua per a baixar. Només falta que el govern de l’Aragó, tingui al cap fer macroprojectes recreatius. Criticàvem els camps de golfs que es volien fer a València i Múrcia i ara omplirem tota la conca d’aquests projectes. Tant gent hi ha que juga al golf? O és simplement un esport de moda? És un esport d’elit només a l’abast d’uns pocs? Caldria fer un debat en profunditat sobre la conveniència de fer-ne tants i per a qui els estem fent.
Després estant les comunitats de regants que segueixen capficades a construir sistemes de dics per tal de protegir, no el delta, sinó la parcel·la d’arròs del seu soci.
Que l’Ebre i el seu delta estan sentenciats a mort? ja ho sabem i ho sabien els científics de fa molts anys. El canvi climàtic, segurament, farà d’accelerador del procés. Un procés que va començar amb la construcció de les grans preses de Mequinensa i Riba-roja d’Ebre i que s’ha tardat massa anys a discutir com es pot protegir. I a sobre cada vegada li surten més enemics en forma de voler aprofitar les aigües del riu.
Es diu que l’aigua serà el petroli de les properes dècades. Fins i tot he sentit a parlar de la guerra de l’aigua. Si en tenim poca cal buscar la manera d’economitzar-la abans de que sigui massa tard i les actuals polítiques no van encaminades a fer-ho.
La gent deu de pensar que mentre hi hagi aigua cal mirar com es gasta (però com es gasta, en present) En lloc de mirar com estalviar-la per a que en el futur en segueixi havent-hi.
Fa un parell d’anys vaig poder veure las Tablas de Daimiel. Vàrem poder visitar el centre d’interpretació de l’aigua i el parc nacional. Jo que sóc aficionat a la fotografia i m’acabava de comprar una camera digital, us he de dir que no en vaig tirar ni una! Feia pena. Durant molts anys hi ha hagut una sèrie d’extraccions il·legals que han portat el parc a un procés de pèrdua d’aiguamolls que si no és irreversible, quasi. Ara se hi volen posar mesures. S’han tancat alguns pous. Però possiblement les solucions han arribat massa tard.
Al delta de l’Ebre li està passant el mateix i no es vol actuar amb la celeritat i eficàcia que caldria. Quan arriben les solucions arribaran fora de temps i, segurament, no les millors...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada