dimecres, 16 de juliol del 2008

MARTINSA-FADESA

Quan hi ha negoci els inversors arriben d’arreu i paguen xifres astronòmiques per a fer més negoci. Solen ser empreses de relacionades en la construcció que fan urbanitzacions i altres obres importants. Però quan el negoci s’acaba i arriba la crisi, són dels primers en notar-ho. Això és el que ha pasta amb la urbanització que es feia a “Amposta”, a l’altre costat del riu. Ja sé que aquella zona (finca de la Palma o del Capità com és coneix popularment, és terme de l’Aldea, però els serveis que haurien demandat els seus inquilins haguessin estat a Amposta més que a l’Aldea. Bàsicament per dos motius: perquè Amposta és més gran i pot absorbir millor la demanda (educació, sanitat, oci, comerç, etc.); i per proximitat i comoditat (per arribar a Amposta només caldria creuar l’Ebre) Encara que el “negoci” el faria l’Aldea amb el cobrament dels permisos de construcció, impost sobre bens immobles i possiblement més gent cessada al poble. I és que mil habitatges donen molt de si. Però sinó s’arriben a construir també deixen pel camí moltes de les expectatives creades per l’ajuntament en el referent a inversió pública en benefici del propi municipi.
Però una suspensió de pagaments (o concurs de creditors com es diu ara) pot arribar a portat altres conseqüències greus com la pèrdua de llocs de treball i, fins i tot, de les quantitats lliurades a compte per part dels compradors. Que dit sigui de pas, depenent de la quantitat donada a compte, de vegades es preferible perdre aquestes lliuraments a compte que veures obligat a pagar a les entitats financeres uns préstecs hipotecaris on els seus tipus d’interès no paren de pujar i pujar.
Però la projectada urbanització de l’Aldea no ha estat l’única a Catalunya que es veurà afectada per aquesta suspensió de pagaments. També als Pirineus, més concretament a la Vall Fosca o estava projectat una estació d’esquí, un hotel i diversos centenars de xalets i apartaments, també ha vist com les expectatives s’han anat en orris i, en principi caldrà esperar un anys més del que estava previst per acabar tota l’obra.
Segurament, dintre d’uns anys, una vegada passi la crisi, és tornarà a donar una empenta important a la construcció i podran acabar-se les obres aturades o relentitzades. I també potser que una empresa emergent se’n pugui fer càrrec, comprant els terrenys i les construccions fetes a un preu a la baixa i que sigui la que acabi el projecte.
Tot això són especulacions i elucubracions. La realitat és que l’actual situació està afectant a una colla de gent de la zona (compradors i treballadors) i caldrà veure com s’acaba l’enrenou. De moment les associacions de consumidors ha els han aconsellat la recerca d’un advocat que els pugui assessora per a que se’n puguin sortir el menys mal parats possible...
Caldria veure on han anat a parar tots els mils de milions de negoci fets els anys anteriors... segurament a les butxaques dels seus màxims accionistes!