Fins ara només han estat amenaces. Abans i duran el congrés del PSC. Per activa i per passiva, el President Montilla i també el Conseller Castells fan fer seriosos advertiments al govern de Rodríguez Zapatero per a que complissin les resolucions de l’Estatut d’Autonomia aprovat per les Corts Generals.
Des d’aquí voldríem que s’hagués aprovat tal i com va sortir del nostre Parlament, però segurament, amb aquell text, hauria estat del tot impossible passar el “filtre” de les Cambres espanyoles. Finalment ens vàrem conformar en menys... però ni així.
De moment ja ha dit Solbes, després de presentar un document de bases (mínimes, ja que pareix que no ha agradat ningú) que el calendari previst a l’Estatut (on es preveia que hauria d’estar pactat el finançament abans del 9 d’agost) no es complirà. L’escoltava aquest mati a la SER i deia que s’ha de seguir negociant entre el setembre i octubre o, fins i tot el novembre. No pot ser! Diu una dita castellana que “fueron por lana y salieron trasquilados”, per no dir-ne una altra encara molt més contundent.
El que fins ara només han estat amenaces (“Sí s’ha de triar entre el PSOE i Catalunya, escollirem Catalunya”), a partir d’ara ja hauria de començar a ser “acció”. Es a dir, que al Congrés dels Diputats només el PSC té 25 diputats i si li sumen els dels altres partits catalans en sumen un total de 37 (si no vaig errat) A l’octubre s’ha de començar a debatre la llei de pressupostos, una de les lleis bàsiques que s’aproven cada any i que no aprovar-los significaria posar en “entredit” l’actual govern i, fins i tot, el podrien fer caure.
Aquesta possibilitat (ara només és una possibilitat) s’hauria de plantejar molt seriosament. Des de Madrid s’argumentarà que estem en un període de crisi (Crisi? Qui ha dit crisi?) Però a Catalunya de crisi fa molts anys que en tenim. Si tenim en compte les balances fiscals (em dona igual si s’agafen els càlculs fets des d’aquí o des d’allà), els resultats són molt negatius per al nostre país. L’any pasta se’ns va dir que se’ns donaria una espècie de compensacions (maleïdes compensacions) El que cal és que se’ns doni els que ens pertoca que, no és ni més ni menys, que el suficient per a poder complir amb les expectatives de creixement que té el nostre govern i també la ciutadania. Hi ha moltes mancances. Ahir mateix en parlava quan em referia a les infrastructures que s’han de construir i que ara només seran pedaços!
Catalunya ha de reclamar no ser enganyada mai més! Se’ns ha pres el pèl moltes vegades i s’ha de dir prou. Prou d’enganys i prou de menys preu. No s’entén com un estatut aprovat pel PSOE, ara, membres destacats, ja diuen que l’incompliran.
Ens van enganyar amb el transvasament... que no ens enganyen amb el finançament!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada