PUNTUALITZEM!

Per als amics que em segueixen cal fer-los l’advertiment que si aquest dies no m’han pogut llegir ha estat només per una cosa: hem sortit de viatge. De tant en tant va bé desconnectar de la rutina quotidiana i fe coses diferents, encara que n’hi ha una que, evidentment, no puc evitar, com és la fotografia. El paratge no era ideal per fer fotos, però tot i això en vaig ver unes quantes, algunes de les quals, penjaré al blog.
Continuaré dient que, sobre la llibertat d’expressió, hi ha qui confon els melons de moro amb els “ous d’elefant”. I ho dic perquè la setmana passada hi va haver “algú” que em va anar entrant sistemàticament al mateix escrit per tal de replicar totes les respostes que li anava deixant. Finalment li vaig deixar entreveure que ja no li “publicaria” d’altra. Avui, quan he entrat, he vist que, tot i això, m’havia deixat una darrera opinió de la que només he llegit el començament que és la part que em surt quan vaig a mirar els comentaris. Em dia alguna cosa així com “Això és la llibertat d’expressió del pensament socialista...”. Per aquells que no hagin seguit la “polèmica” (o sigui, ningú, només ha estat una cosa entre ell i jo) cal fer-vos l’aclariment que n’hi vaig publicar unes quantes (al menys sis o set) i la veritat sigui dita que no portaven en lloc. Al final res tenia que veure amb l’escrit que vaig publicar ni amb els seus primer comentaris...
En la meva darrera resposta li vaig dir que era com un cucut (ignoro si sap el que és), però ho diré per als lectors fidels: és un moixó, la femella del qual pont els ous als nius d’altres espècies per a que aquests siguin incubats i finalment criats per les altres femelles. Ell és blocaire, però només està registrat. Mai ha escrit una línia en el seu bloc donant opinions, fent comentaris, explicant anècdotes, etc. Però si que li agrada entrar al dels altres ha deixar les seves opinions (no sempre afortunades) Recordo que fa uns mesos també sé “les va tenir” amb Gustau Moreno, precisament al meu blog, sobre una rectificació que jo li vaig fer d’unes “anunciades” obres al Mini bar de Tortosa, quan només era una “rentada de cara” o sigui, només es tractava de pintar-lo. Personalment penso que no hi havia ni “polèmica”. Gustau va veure “moviment” i es va pensar que estaven fent reformes i jo, coneixedor de la família que el regenta, els vaig trucar per a dir-los que a la Marfanta els feien “propaganda” i em van desmentir que, de moment, hi fessin reformes i tot quedava amb això, amb una ma de pintura.
Aquest personatge (a veure si s’anima a escriure al seu blog) en el seu darrer comentari (que no ha estat publicat) donava per fet que ja no li publicaria, la qual cosa, evidentment, era avançar-se als esdeveniments.
Per ell, no publicar-li comentaris al me blog (em comentava que s’havia registrat de blocaires per poder deixar opinions, ja que en alguns no se’n hi poden deixar de forma anònima) era coartar-li la llibertat d’expressió. En una de les meves respostes li deia que era igual fer-ho de forma anònima que amb un pseudònim que, al final no saps qui hi ha darrera. I per això de confondre els melons de moro amb el “ous d’elefant”. A qualsevol publicació que hi envies una carta al director, posem per exemple, si no va firmada, amb el corresponent document d’identitat i un telèfon de contacte, no te la publiquen. I això és privar a un de la llibertat d’expressió?
Jo estic disposat a incloure comentaris al meu bloc, fins i tot, aquells que no em semblin correctes, però fins a cert punt. Fins i tot a l’individu al que em refereixo, sempre i quan s’identifiqui d’una forma fefaent i no com ara que hi juga amb un avantatge considerable: ell coneix la teva identitat però tu no la d’ell i així evita que les repliques puguin ser molt més contundents. O sigui: que va de “vivet!”