EL FINANÇAMENT, AVUI

Aquests dies és noticia el finançament de Catalunya que es deriva del nou Estatut. Però hi ha cosa que, a priori, sorprenen. Així, a la compareixença del President Montilla en seu parlamentària per a donar explicacions sobre la situació de la crisi a Catalunya, mentre el cap de l’oposició Artur oms demanava l’aplicació immediata del nou finançament, l’expresident regional del PP Daniel Sirera deia que “ara” el finançament no és una prioritat i el que cal és prendre mesures anti-crisi! No deixa de ser curiós que mentre el gran partit de la dreta catalana demani una cosa, l’altre gran partit de la dreta espanyola, amb coincidències més de forma que de fons, cregui que no!
No fa gaires dies va ser el Conseller Castells el que parlava de que, de caler, primer triaria Catalunya que al PSOE. I ara ha estat el President Montilla qui ha dit que, si cal, posarà en problemes el govern de Rodríguez Zapatero! Dit això, a Arturo ja no li queden arguments i diu una cosa tant poc creïble com que “l’actual Estatut molesta els socialistes catalans i que avui, no l’aprovarien”. Evidentment és una afirmació gratuïta, sense arguments que la sostinguin.
Està clar que el govern català, de vegades, no diu tota la veritat. Em refereixo a la crisi de la sequera, la primera gran crisi que va aparèixer aquest any a Catalunya. Però una cosa es mirar de confondre a menys de dues-centes mil persones que fa o no fa és la població de les Terres de l’Ebre i l’altra cosa és mentir a la població de Catalunya. Fet que, sense cap mena de dubte, els portaria de cap a l’oposició a les properes eleccions autonòmiques.
Sobre la publicació de les balances fiscals (primer ho va fer el govern i després Madrid) cal dir que si fa o no fa, els resultats són els mateixos. És veritat que els resultats que va mostrar el govern de Madrid eren una mica més suaus que els que sortien al govern d’aquí. Però la conclusió reconeixent de que Catalunya és “molt” solidària és podria treure de tots dos!
Si no ho entès malament, dia Solbes que l’actual model de finançament es va aprovar el 2001 sobre la base de població de 1999 i que ara ja estaria desfasat. És evident que en aquests 7 anys la població catalana ha augmentat moltíssim, fruit, sobre tot de la immigració vinguda d’altres països. I és sobre tot aquesta immigració la que ha fet saturar les aules i els centres ambulatoris, per la qual cosa hi ha més demanda de professionals del sector (ensenyants i metges i infermers) Només per això la despesa pública catalana creix considerablement!
De totes formes (hi ho deia l’altre dia) per aconseguir el millor finançament possible cal la unitat de tots els partits. El govern no pot quedar-se tot sol davant el de Madrid, per molta força que li donin els 25 diputats del PSC!