Avui s’ha fet la primera vaga contra el govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
La primera sensació que he tingut, ha estat la de sorpresa. Sorpresa perquè, la veritat, no m’esperava un seguiment tant important com pareix que ha estat (segons els mitjans de comunicació) El sector que més l’ha secundat ha estat la indústria i, segurament, el que menys, l’administració pública. Era d’esperar.
Després d’escoltar per la televisió les primeres informacions i dades, he anat a buscar el diari. Eren quarts d’onze del matí i el Periódico ja estava esgotat. M’han ofert la Vanguardia i he triat Público. M’han dit que diaris n’han arribat la meitat d’un dia normal. També m’han avista de que hi anaven molt poques pàgines. Ja ho havia escoltat. Público ha sortit amb 24 pàgines, es a dir, 6 fulls. I, pràcticament és un monogràfic sobre la vaga d’avui, amb un repàs històrics de la resta de vagues generals que hi ha hagut a Espanya des del restabliment de la democràcia l’any 1997.
Sobre 2/4 de 12 he enfilat cap a Tortosa per assistir a la concentració convocada pels sindicats convocants de la vaga (valgui la redundància) A la ràdio portava Catalunya informació i estaven fent música. He canviat a la SER. Francino i el seu equip estaven allí. Dues trucades. La primera d’una noia que secundava la vaga i es queixava del tracte rebut per l’emissora. Els acusava de “tirar merda contra els sindicats” (literalment) i de criticar de les subvencions que reben de l’estat. Francino s’ha quedat perplex. Li ha preguntat si no s’havia equivocat d’emissora. La jove li ha reiterat que ho va escoltar a la SER. Francino l’ha contradit i li ha dit que mai posarien en qüestió les mesures que pren un “estat de dret” i les subvencions dels sindicats ho eren. Després ha trucat una senyora de Granollers. Ha criticat a la jove que havia intervingut moments abans i ha dit que ella estava en contra de la vaga i dels sindicats. Que de jove també havia segut “revolucionària”, però que ara ja no. I, per a la meva sorpresa, ha donat una noticia sorprenent: “Els piquets informatius cobren 100 euros i el dinar per fer la feia que fan”. Avui no he fet de piquet, però l’any 2002 si que ho vaig fer i, entre d’altres llocs, recordo que varem anar al polígon de Campredó i, concretament a la fàbrica Rehau. No em van pagar ni “cinc”. Potser llavors encara no pagaven...
Abans d’arribar a la plaça del mercat m’he trobat amb un conegut que treballa per al departament d’obres públiques de la Generalitat. M’ha dit que no feia vaga, però que hi estava a favor.
En arribar al mercat la primera cosa que he vist han estat patrulles dels Mossos d’Esquadra. Després m’han dit que també n’hi havia de camuflats entre els manifestants. Res d’estrany.
Des d’una tarima els tres líders territorials dels sindicats convocants: UGT, CC.OO. i USOC, des d’una tarima, s’han adreçat als 300 congregats que hi havia (més o menys)
Entre la gent, algun polític. Daniel Pi, vingut a posta de Reus, repartia exemplars de “Treball”. A primera línia (suposo que per sortir millor a la foto) el senador de l’Entesa Pere Muñoz i al seu costat el regidor de Tortosa Ricard Forés. Algú m’ha preguntat si no n’hi havia de socialistes. També n’hi havia: el sindicalista i exalcalde de Xerta Moises Fabra (també a primera línia) i els regidors de Tortosa Cristina Bel i Jordi Bonilla.
Entre els assistents, diverses cares conegudes d’Amposta: el poper cap de llista d’ICV-EUA, l’exregidora Francesca Valldepérez, el sindicalista i també exregidor Antonio Recio, etc.
A l’acabar l’acte i després de saludar al secretari general del meu sindicat, Valentí Marin, he marxat amb diversos companys d’un total de 5 que n’hi havia del meu centre de treball.
De la poca informació que donen avui els mitjans, una nota significativa és la baixada del consum d’energia. Força significativa a l’hora d’avaluar una vaga general. De totes formes han dit que la baixada ha estat inferior a la del dia de la vaga de l’any 2002. També normal si tenim en compte que als sindicalistes els costa menys sortir contra un govern de dretes que contra un socialista.
Si, finalment, Zapatero convoca els sindicats a negociar, la vaga podrà considerar-se un èxit. Però si no ho fa, la vaga d'avui no haurà servit pràcticament de res. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada