Una vegada acabat el termini de fitxar jugadors (va acabar a les 12 de la nit del 31 d’agost), ara és l’hora de fitxar a les formacions polítiques. Alguns reforçaran les seves llistes amb personatges independents, poc ficats fins ara en política. D’altres miraran de captar algun nom il•lustre d’altres formacions per a incloure’l a la seva. No fa gaires dies entre Reagrupament i Solidaritat Catalana es van disputar-se una personalitat com el Dr. Broggi, ja centenari per a que donés prestigi a les seves llistes.
Ahir, el PSC, va “fitxar” el ministre de treball Celestino Corbacho y avui s’ha anunciat amb bombo i platerets. Sense anar més lluny, el Periódico de Catalunya titula en portada: “Corbacho anirà a la llista del PSC i sortirà del govern”. També es parla de la possibilitat que Josep Borrell formi part de alguna llista del PSC, per la qual cosa hauria de deixar la seva acta de diputat del Parlament Europeu, del qual va arribar a ser-ne el president.
Al no saber-se amb exactitud el dia de les eleccions autonòmiques, no es pot saber quin dia s’hauran de tancar les llistes i, per tant, fins quan es poden fitxar polítics més o menys professionals i personalitats arribades a la política des d’altres àmbits de la vida social. Per tant, sorpreses poden haver-ne fins la darrera hora.
El “fitxatge” de Corbatxo, vist des de fora, no sé sap ben bé si és un reforç per a Montilla, una sortida digna per a un dels ministres més qüestionats del gabinet Zapatero o totes dues coses. És evident, ho he dit en altres ocasions, que Corbacho representa al sector més espanyolista del PSC, fins i tot molt més que el propi President. En unes eleccions on l’element identitari hi té un paper molt important a jugar, sobre tot l’independentista, potser amb “l’aterratge” de l’actual ministre de Treball es busca atreure el vot del “cinturà roig” de Barcelona, un vot que tradicionalment s’ha identificat més amb les eleccions espanyoles, amb suport incondicional a Felipe González sobre tot, que no a l’hora de votar en sentit català.
Avui des de diferents sectors, sobre tot del PP, ja criticaven la futura marxa de Corbacho del govern presentant-lo com a un fracàs de les polítiques del President del govern espanyol.
En canvi l’arribada (en cas de confirmar-se) de Josep Borrell, ha de donar prestigi a la candidatura socialista on acabi anant (suposadament Barcelona o Lleida, jo m’inclinaria més per la segona i ser-ne el número dos després del conseller d’Agricultura Joaquim Llena) Borrell va ser injustament maltractat (sé li va retreure uns afers on estaven implicats dirigents de la Delegació d’Hisenda de Barcelona en l’època que va ser secretari d’estat d’Hisenda) quan es feien les famoses primàries socialistes competit amb Joaquín Almunia per veure qui encapçalava la candidatura per a la presidència del govern Espanyol després de la retirada de Felipe González, allà per l’any 1996. Després els PSOE es va voler redimir amb ell posant-lo de cap de llista a les eleccions europees. Però a part d’aquest “passat”, crec que ningú pot posar en dubte la capacitat i la vàlua de l’exministre de la Pobla de Segur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada