LES INCOHERÈNCIES DEL PP

Tal i com ens recordava la Veu de l’Ebre al passat número, el PP, mentre demana la legalització de la caça de barraca, s’oposa a protegir els bous.
A l vida hi ha que ser coherent. No pots “predica” una cosa i fer tot el contrari. Al menys, aquesta és la meva filosofia.
Si ens posem a comparar la “caça de barraca” i els “bous”, hi trobarem més similituds que diferències. En la cosa que més s’apareixen, és que totes dues són tradicions arrelades al territori, com també ho són al País Valencia.
Per unes o d’altres circumstàncies, del riu Sénia cap a vall, són molt més tolerants (o permissius, col vulgueu dir-li) Allí pareix que els bous (en totes les seves modalitats: de plaça o correbous i embolats –els capllaçats no són tradició-) no corren perill. Les associacions pro defensa dels animals sembla que allí no actuïn (o, al menys ho desconec)
També passa amb la caça amb barraca utilitzant el vesc. Mentre la UE la prohibeix per no ser una caça selectiva, es a dir, igual s’agafen els tords com diverses varietats de moixonets, i està perseguida pels agents forestals dependents de la Generalitat de Catalunya, els de Sant Rafel, Rossell, Canet lo Roig, etc. casen sense cap tipus de problema.
Faria bé el PP, en tot cas, defensar totes dues tradicions. No s’entén que, mentre en vol legalitzar una, s’oposa a que es protegeixi l’altra. Que si fa o no fa, vol dir la mateixa cosa que “no la defensa”.
Conec a Fernando Alcanar, de la galera, un militant del PP prou amic de la líder de la comarca el Montsià Isabel Salas, d’Ulldecona. Fernando és un conegut barraquista. Té aquesta afició i fins ara la practicava durant l’època d’entrada dels tords que és, aproximadament, a partir de la segona quinzena d’octubre. Segurament els caçadors experta ens podrien confirmar que en passen més en lluna plena i és quan més caça es fa. Segurament Fernando té que veure amb aquesta actitud del PP.
Però al PP hi ha més incoherències. Si us en recordeu, quan es preparava la multitudinària manifestació del 10 de juliol i el president Montilla va dir que volia anar darrere una senyera, dels de les files populars se’l va criticar al•legant que la senyera era l’ensenya nacional que representava a TOTS els catalans (“tots” ho he posat amb majúscules per a remarcar-ho més) Bé, dissabte a Amposta, com a quasi tots els pobles i ciutats de Catalunya es va celebrar l’11 de setembre, la diada nacional de Catalunya. Com us explicava divendres, des de l’ajuntament i, en comitiva, es porta la senyer fins el pont penjant i resta allí durant tot l’any, fins a l’11 de setembre de l’any que ve. El PP d’Amposta no va ser present als actes, al menys amb les seves persones més representatives (president, secretari d’organització, etc.) La qual cosa no deixa de sorprendre una mica. Després d’uns anys on el PP ampostí ha passat pel més absoluts ostracisme (cap regidor en les dues darreres legislatures), ara pareix que hagi agafat una bona embranzida amb una executiva remodelada i amb ganes de treballar. Era un bon moment per a donar-se a conèixer en públic i ser present en un dels actes de més calat polític del nostre calendari.
Una cosa similar va passar a Barcelona. El PP va rebutjar assistir a l’entrega floral que es fa al monument de Rafel Casanova, qui va ser el conseller en cap de Barcelona a la guerra de Successió, segons ells per no escoltar l’escridassada i els xiulets d’un sector del públic assistent.
Crec que els dos exemples són bona mostra del significat que té Catalunya per al PP: cap!