Finalment s'ha sortit a la llum el secret millor guardat. Tothom especulava amb la data. Ahir, el President Montilla la va ver pública: el 28 de novembre.
Efectivament el 28 de novembre és la data escollida pel President de la Generalitat per a fer els comicis autonòmics. Unes eleccions que va qualificar ell mateix “com les més transcendentals de la història". El Periódico titula "La gran final".
Ara per ara les enquestes electorals donen un clar avantatge a CiU i, aquests van de clars guanyadors. Mas ja es veu president encara que declari que “aquest 7 anys d’oposició l’han fet tornar més modes”. De veritat s’ho creu?
La data escollida, per si mateix, ha estat motiu de controvèrsia. Ves per on, aquell cap de setmana es juga un Barça-Madrid. I ja hi ha qui reprotxa al President la data escollida. És el cas de Ramon Tremosa, el flamant fitxatge de Mas en les europees de l’any passat. La opinió de Tremosa, si la voleu veure, haureu d’anar al seu blog (jo no us el enllaçaré) Però n’hi ha per llogar-hi cadires.
Aquest matí Carles Francino, a la SER, ha contactat personalment amb l’eurodiputat convergent per veure si es reafirmava o matisava les seves paraules escrites. Al acabar, el propi Francino ha dit: “Hem mirat de refredar les declaracions i en lloc de tirar-li aigua, em sembla que li em tirat benzina”.
No obstant, Francino ha recordat Tremosa que al contrari del que ell afirma (segons el convergent la coincidència de les eleccions amb un Barça-Madrid” pot restar gent a l’hora d’anar a votar) i, segons afirmava sempre Miquel Roca, un partit de màxima rivalitat, el que produeix, precisament, és que la gent surti més a votar.
Al penjar el telèfon ha estat l’hora dels contertulians. Tots han opinat al contrari que Tremosa. Fins i tot hi ha qui afirma (i té tota la raó) que Montilla vol que el dia 28 de novembre acudeixin a les urnes els màxims votants possibles. Només així podrà frenar-se el previsible ascens convergent.
Sempre s’ha dit que una participació minsa afavoreix els partits de dretes, ja que els seus votants estan més motivats i van sempre a votar. En canvi, quan la participació és alta, vol dir que va votar molta més gent d’esquerres i això incrementa el vot dels partits que es situen a l’arc progressista.
Fins allà, i com diu la dita, encara hi ha molta roba que tallar. Caldrà veure la capacitat que tenen els nous partits (Reagrupament de Carretero i Solidaritat de Laporta) d’atraure vots cap a les seves formacions.
És previsible que, ara més que mai, el vot pugui fluctuar d’unes formacions cap a les altres en una manera de “recol•locar-se”.
Un independentisme en alça però massa dividit, ha de passar una prova, que si bé no serà definitiva, si serà molt important per a veure l’autèntica força real que té. Fins ara només hi ha hagut consultes arreu de Catalunya. No tothom que anava a votar acabaran dipositant, finalment, el vot a ERC, Reagrupament o Solidaritat. També n’hi ha que votaran per CiU i, perquè no? A d’altres formacions polítiques que no es consideren independentistes precisament. Jo per exemple sempre he dit que si hagués tingut la possibilitat de votar, hauria votat "sí" i, en canvi, votaré una socialista.
Al lloc del President Montilla jo hauria escollit el dia 7, el dia que el Papa té previst visitar Barcelona. Segur que a Tremosa ni a CiU tampoc els hi hauria paregut bé. I és que els convergents són molt difícils d'acontentar. Només mostraran la seva alegria si tronen a recuperar la "seva" Generalitat. Ara bé, de "recanvi", res, en el cas de governar, seria una "mala copia d'uns anys que ja s'han viscut".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada