NIMES

Nimes es una petita ciutat francesa situada al sud de país, entre Marsella i Montpeller. Té força similituds amb Tarragona, tan pel nombre d’habitants (uns 140.000) com pel seu passat romà.
Aquest mes d’agost i durant una setmana va ser el nostre destí turístic. Allí establirem la nostra “base d’operacions” per a desplaçar-nos a algunes ciutats i pobles de la zona, com ara Montpeller, Avinyó i d’altres, inclòs el paratge natural de la Camarga, comparable amb el nostre delta de l’Ebre, però força més gran. El seu propi riu, el Roina, d’aquell del que Mas, el líder de CiU, està capficat en fer-ne un transvasament cap a l’àrea de Barcelona, té molt més cabal que l’Ebre.
La capital del departament del Gard (el departament és l’equivalent a la nostra província) és una ciutat amb atractius inqüestionables. Sobre tot, i com he dit abans, cal destacar els monuments que encara es conserven del seu passat romà: el circ, anomenat les Arenes i inspirat amb el famós Coliseu de Roma; la “maison Carrée” (o la casa quadrada), un temple consagrat al culte imperial; la porta Augusta, una part molt petita del que va ser una de les entrades a la ciutat al temps dels emperadors romans; la torre Magna, que des de la part més alta d’un turó domina la ciutat; el temple de Diana, dintre del parc de la Fontaine (de la Font), l’únic testimoni dels que va ser una gran construcció dedicada al culte dels déus.
Les Arenes té la característica de seguir en ús després de dos mil•lennis. Si abans s’hi feien lluites de gladiadors o espectacles amb lleons, ara s’hi fan corrides de toros. Efectivament, les Arenes s’ha convertit en una plaça de bous. Del 16 al 19 de setembre s’hi farà la “Feria des Vendanges” (la Fira de la Verema) y, segons els programa, es duran a terme 4 corrides, dues corrides mixtes i una “novillada”. Al cartell hi ha toreros amb tant de renom com César Jiménez, Enrique Ponce, Curro Diaz o el Juli.

Sense cap mena de dubte, el parc de la Fontaine crida l’atenció tant per la seva extensió, com per l’ús que sé li va donar en el moment de construir-lo. El parc, que agafa el nom d’una font de diversos brolladors que hi ha tot just a l’entrada, la part més propera a la ciutat, va ser construït a la meitat del segle XVIII, durant el regnat de Lluís XV i té una sèrie de infraestructures hidràuliques, sobre tot canals, destinats a emmagatzemar l’aigua per proveir-ne la citat en temps d’extrema sequera. A mi, el parc, em va recordar al de les Tulleries de París, tan per les seves dimensions, com pel seu disseny.
Però Nimes també té la seva part negativa. L’altre diu, un amic, em feia un comentari sobre una foto que vaig penjar a Flickr i en la que es podia veure la plaça del palau dels Papes d’Avinyó. Em deia que la majoria de les ciutats franceses, al contrari que les d’aquí, “estaven molt netes”. Nimes deu de ser una excepció. L’ajuntament s’esforça en mantenir-la neta. Els vehicles elèctrics surten cada matí amb aquest propòsit. Però si la gent no s’esforça una mica més, els resultats són els que són.

El tema de la circulació rodada també mereix capítol apart. No sé si té que veure que dues de les principals vies estaven en obres aquest estiu (el bulevard Gambetta i l’avinguda de Victor Hugo), però el cert és que era força caòtica. Allí imperava la “llei del més fort”. Quan havies d’accedir a algun carrer, normalment havies d’esperar que “passessin tots”. Quasi mai et cedia el pas ningú. Els vianants creuaven per on els hi donava la gana, sense fer-ho pels passos zebra destinats per aquest ús. I a l’hora d’aparcar et podies trobar cotxes per damunt de qualsevol vorera o lloc prohibit, fins i tot al mig del carrer, la qual cosa impedia el pas dels altres cotxes. Més del 90 % de les places d’aparcament del centre de la ciutat són de pagament i, a sobre, amb limitació de dos hores com a màxim. No sé com deuen de solucionar el tema de l’aparcament de llarga durada.

Qui hagi viatjat a França deu de conèixer que els preus d’algunes coses, comparat amb els nostres, resulten força cars. A un bar prop de les Arenes, de dues cerveses (d’importació, ja que França no es caracteritza per la elaboració d’aquesta beguda) ens constaren al migdia 7,20 euros. Curiosament, al mateix bar i per la tarda, per les “mateixes” dues cerveses, ens van cobrar 6 euros! També ens van constar 6 euros dues cerveses belgues “d’abadia”. El mateix preu (o fins i tot inferior) que et costarien aquí.