LA PENÚLTIMA “MARAGALLADA”

Se’n diu “maragallada” d’aquelles ocurrències i fets, de vegades xocats, d’altres estranys que ens tenia acostumats l’expresident Pasqual Maragall.
La “penúltima” es va produir aquesta mateixa setmana. En una entrevista que li van fer per a una revista de Convergència, Maragall va dir alguna cosa així: “Ara li toca ser president a Mas. Després de 7 anys està bé una alternança política”.
Sóc el primer que penso que les alternances polítiques són necessàries, de vegades simplement per “higiene democràtica”. Però quan va governar CiU en temps de Jordi Pujol no es va estar 7 anys, sinó 23! I tots tenim ben present com van acabar governant i la sensació que van tenir quan no van governar va quedar ben reflectida amb les paraules de la Marta Ferrusola: “Ens han pres la Generalitat”. I és que se’n sentien els amos absoluts. Com també passa amb l’ajuntament d’Amposta, només per posar un exemple.
De les declaracions de Maragall,, CiU n’ha fet “punta al llapis”, es a dir, n’ha sabut treure profit. Evidentment a una entrevista no es diuen només els “titulars” que hi solen posar els periodistes. Es diuen motes coses i, de vegades, alguna d’elles es treu de context i es fa servir de manera partidista. No he llegit l’entrevista, però em sembla, segons els comentaris que he llegit que es va fer això, ja que pareix que Maragall va dir, finalment que volia que “guanyessin els socialistes”. Com no podia ser d’una altra manera...
L’altre personatge de la setmana ha estat Jaume Sobraqués, un exdiputat socialista que ara està fent campanya per a Arturo Mas i aquest el presenta com exemple dels “socialistes desencantats” i com a un integrant més e la “casa gran” del nacionalisme.
Jaume Sobraqués, ja farà uns 10 anys, amb govern de Jordi Pujol, va ser nomenat director del Museu d’Història de Catalunya. Quan me’n vaig assabentar del nomenament vaig pensar que “alguna cosa passava”. No ho veia clar. Que un socialista hagués estat escollit per ocupar un càrrec d’una institució depenent de la Generalitat, no ho acabava de veure-ho...
El Triangle, quan donava la noticia, hi vaig poder llegir un comentari que parlava de que “El projecte era addient (sic) per un historiador com ell”. Que no em contin històries. CiU no “col•loca” ningú sinó és de la seva absoluta confiança i, era evident, que un dia o un altre li acabarien “passant factura” per aquell treball. I ara, finalment n’ha arribat l’hora.
El cas Sobraqués és comparable amb el d’Ignasi Guardans”. Quan Mas va decidir que no seria el candidat de la federació a les eleccions europees de l’any passat, i va “regalar” el seu lloc a Ramon Tremosa, Guardans va ser “fitxat” pel govern central per ocupar el càrrec de director general de l’Institut de Cinematografia i Arts Visuals. No sé si finalment demanarà els carnet socialistes, tal vegada no, però a qui li estranyaria si un dia acabés fent campanya per algun dirigent socialista?
Normalment ningú mossega la ma de qui li dóna de menjar.