Victor Cuervo (Castellar del Vallès)
Estimat amic espanyol, t'escric des d'un poble de la meva terra, Catalunya, per convidar-te que em coneguis; a mi, a la meva família i als meus veïns, perquè vegis que som persones com tu. Vull ensenyar-te que, als nostres bars, els cambrers són capaços de canviar del "Benvingut" al "Bienvenido" i que la xarcutera, o la Sonia, la noia de la loteria, et diran "'¿Qué deseas?'" si no entens el "Què desitges?". Et convido també a conèixer l'escola del costat de casa, on nois i noies juguen i aprenen en qualsevol idioma, i que, a diferència del que t'intenten ficar al cap, no deixen a ningú fora per no entendre el català. Et convido a fer-te descobrir que som gent normal, que ens preocupem pels que vénen, que no els discriminem, sinó que volem que s'integrin i aprenguin el nostre idioma. I sí, deus haver sentit que aquí som uns radicals, nacionalistes, independentistes i que tot el que envolta o implica Espanya no val res per a nosaltres. Amic, la meva parella és andalusa, viu a Catalunya i ens passem tardes i tardes parlant sobre la independència. Jo vull la independència; ella, no. I la segueixo estimant com el primer dia. T'escric perquè descobreixis la terra on visc. Mar, muntanya, cultura... Abans d'acabar, una cosa més: m'encanta Espanya. És fabulosa. No tinc cap problema amb tu, ni amb la teva parella, o la teva veïna, ni amb cap espanyol. El problema el tinc amb l'Estat que ens governa tant a tu com a mi. I no et pensis, aquí també tenim polítics que deixen molt a desitjar. Així doncs, quedes convidat. Vaig posant un altre refresc a la nevera per si algun dia véns a la meva terrassa, perquè a la meva terra podràs parlar com vulguis, ser d'on vulguis i anar i venir quan vulguis. Una cosa et prometo: no et faltarà mai res i sempre seràs benvingut, amic espanyol. Una abraçada o, com dieu vosaltres, 'un abrazo'.
Estimat amic espanyol, t'escric des d'un poble de la meva terra, Catalunya, per convidar-te que em coneguis; a mi, a la meva família i als meus veïns, perquè vegis que som persones com tu. Vull ensenyar-te que, als nostres bars, els cambrers són capaços de canviar del "Benvingut" al "Bienvenido" i que la xarcutera, o la Sonia, la noia de la loteria, et diran "'¿Qué deseas?'" si no entens el "Què desitges?". Et convido també a conèixer l'escola del costat de casa, on nois i noies juguen i aprenen en qualsevol idioma, i que, a diferència del que t'intenten ficar al cap, no deixen a ningú fora per no entendre el català. Et convido a fer-te descobrir que som gent normal, que ens preocupem pels que vénen, que no els discriminem, sinó que volem que s'integrin i aprenguin el nostre idioma. I sí, deus haver sentit que aquí som uns radicals, nacionalistes, independentistes i que tot el que envolta o implica Espanya no val res per a nosaltres. Amic, la meva parella és andalusa, viu a Catalunya i ens passem tardes i tardes parlant sobre la independència. Jo vull la independència; ella, no. I la segueixo estimant com el primer dia. T'escric perquè descobreixis la terra on visc. Mar, muntanya, cultura... Abans d'acabar, una cosa més: m'encanta Espanya. És fabulosa. No tinc cap problema amb tu, ni amb la teva parella, o la teva veïna, ni amb cap espanyol. El problema el tinc amb l'Estat que ens governa tant a tu com a mi. I no et pensis, aquí també tenim polítics que deixen molt a desitjar. Així doncs, quedes convidat. Vaig posant un altre refresc a la nevera per si algun dia véns a la meva terrassa, perquè a la meva terra podràs parlar com vulguis, ser d'on vulguis i anar i venir quan vulguis. Una cosa et prometo: no et faltarà mai res i sempre seràs benvingut, amic espanyol. Una abraçada o, com dieu vosaltres, 'un abrazo'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada