MUSCLOS

¿No heu reparat mai que els musclos que comprem a les peixateries són molt diferents als que ens serveixen albs bars i restaurants?

Quan ens mengem musclos comprats a la peixateria, diem: Què bons que estan!

Però la veritat, quan ens mengem els que ens serveixen als bars i restaurants, a part de ser més grossos i estar més plens, encara són millors. Estic parlant de musclos de temporada, que com ja sabreu, no és el mateix que sigui temporada a que no ho sigui.

Durant l’estiu solem anar a la platja de Riumar de Deltebre. Després de prendre el bany i passejar una mica per la planta, solem fer una cervesa al darrer xiringuito (o el primer per la part del Galatxo, segons es miri)

Per a fer companyia a la cervesa, solem fer unes tapes: olives, patates braves... I sovint també fem musclos.

L’altre dia estaven, no bons, boníssims. Tant que li vaig preguntar a la cambrera, una noia jove i espavilada:

-Cóm és que són tan bons aquests musclos?

-És que són del terreno –em va contestar-

Els ebrencs diem que són del terreno a tots aquells productes que es crien o s’elaboren a les nostres terres.

-Del terreno? Voldràs dir del mareno –és una broma que faig sovint per a diferenciar els productes de la terra dels del mar-  

Encara tinc una altra anècdota. Fa anys, quan era regidor d’Amposta, el divendres de festes del Poble Nou del Delta, solia anar a menjar marisc que ofereix l’ajuntament de la pedania de forma gratuïta per a tot el poble i els convidats. Només cal portar la beguda i alguna cosa més per a complementar el dinar, com ara entremès, amanida, postres, etc.

Aquell any vaig anar amb mon fill i varem dinar al soto (magatzem típic dels habitatges del Poble Nou) del cunyat del que es presentava a la nostra candidatura. Un dels comensals era Agustí Bertomeu (l’Avi Agustí), productor de musclos i propietari d’un xiringuito que hi ha entre les muscleres de la badia dels Alfacs.

Quan es va fer hora d’anar a buscar els musclos, alguns dels companys de taula hi van anar i els van portar dintre d’una olla que s’havien endut per l’ocasió. Agustí Bertomeu, al veure’ls, els va tirar a la brossa i, tot seguit, va treure a taula el que havia portat ell de les seves muscleres. No tenien ni punt de comparació!

I, recordeu... Els musclos, sempre, sempre, del mareno i de temporada! Difícilment en trobareu de millors.