El delicte fiscal com a tapadora

JOAN J. QUERALT

Catedràtic de Dret Penal de la UB. Investigador principal del grup Estratègies Preventives i Reactives contra la Corrupció.

Les fintes judicials de Pujol pretenen que no se sàpiga l'origen dels seus fons no declarats

Apenes han transcorregut quatre setmanes des de la sorprenent carta del president Pujol en què reconeixia que en 34 anys no havia tingut temps perquè la seva dona i fills s'haguessin posat al dia amb Hisenda a causa d'una herència rebuda del seu pare. Herència, per una altra part, de la qual la seva germana i cunyat -aquest, estretament lligat a ell- mai havien tingut notícia. A aquesta peculiar confessió s'hi afegia la petició de ser perdonat més que demanar perdó.

De la cascada quotidiana de notícies es pot concloure sense por d'apartar-se de la veritat que aquesta carta va estar motivada per fets coincidents: reportatges periodístics, actuacions tributàries, diligències penals, examants enfadades. Aquests elements van forçar alguns membres de la família Pujol-Ferrusola a regularitzar els seus dèbits amb Hisenda; altres sembla que ja ho havien fet. D'altres no en tenim notícia, especialment dels dos fills (amb les seves esposes) imputats en diversos i no connectats processos penals:Jordi Pujol jr. (a l'Audiència Nacional per frau fiscal i blanqueig de diners) i l'exdiputat Oriol Pujol (a Barcelona per suborn i tràfic d'influències).

A això s'hi afegeix la posterior admissió a Barcelona d'una indocumentada querella contra el matrimoni Pujol-Ferrusola, tramitada com a denúncia i sense haver-se imputat encara ningú, per malversació, prevaricació, falsedats diverses, suborn, frau a l'Administració i altres. Aquest nou jutjat, igual que ho va fer el jutjat competent de l'Audiència Nacional, ha demanat a Andorra, via el conveni europeu d'assistenta judicial en matèria penal, informació rellevant de caràcter patrimonial sobre els dipòsits bancaris que membres de la família Pujol tinguin o hagin tingut en aquest Principat.

D'aquesta manera, membres de la susdita família van presentar dimecres a les batllies d'Andorra una querella contra persona desconeguda per revelació de ­secret bancari. Sembla que un empleat deslleial va filtrar a tercers, però no a cap agent oficial espanyol, dades bancàries de membres de la família. Es pretén afirmar, cosa que és molt afirmar, que les ­dades il·legalment divulgades són il·lícites per integrar una causa penal. Ho ­serien, d'acord amb la jurisprudència majoritària, si hagués estat una autoritat espanyola la que hagués realitzat la filtració o l'hagués ordenat il·legalment. No sembla el cas.

En segon terme, tal com va fer Luis Bárcenas a Suïssa, s'intenta paralitzar la tramitació de les comissions rogatòries al·legant tot el que es pot imaginar. No obstant, l'auxili judicial internacional no és un procés en si: es limita a constatar la formalitat del requeriment rebut: autoritat emissora, relació succinta de fets, delictes possibles, la seva vigència, identitat del subjecte sobre el qual es recull informació. Verificat això, es procedeix a complimentar el requeriment. Si no és així, el judici de fons es tramitaria al jutjat receptor, fet que és absurd. Estem davant una maniobra, legítima, però de poc recorregut.

L'essència d'aquestes oposicions per part dels subjectes sobre els quals versa la petició interestatal d'auxili judicial és col·locar-se com a víctimes d'injustes persecucions polítiques aquí i embolcallar-se -marca de la casa- en la bandera.

El que s'intenta amb aquestes fintes no és tant obstaculitzar la instrucció a Espanya dels eventuals delictes fiscals en què hagin pogut incórrer tots o alguns membres de la família Pujol-Ferrusolacom evitar la investigació de l'origen dels capitals no declarats; és a dir, d'on procedeixen. Si no provinguessin d'activitats estrictament entre particulars sinó de relacions amb administracions públiques, s'obriria un colossal meló. Si arribessin a establir-se, si existissin, relacions entre membres de la família Pujol-Ferrusola, governés a Catalunya o a Espanya qui governés, que haguessin alterat, per exemple, contractacions, adjudicacions o concessions públiques, per a si i/o com a intermediaris, deixant en no res la netedat dels procediments legalment establerts, entrarien en joc altres delictes i no només el delicte fiscal, que passaria a un segon pla.

Entre els possibles delictes a ser cridats a escena figura el de malversació de cabals públics. Aquest delicte té una característica: prescriu als 15 anys. Per això, iniciats el juliol del 2014, els processos es remuntarien fins al juliol del 1999. Dins d'aquesta finestra temporal s'investigarien tots els delictes connexos, fossin de la gravetat i entitat que fossin, com eventuals prevaricacions i suborns. Això és molt temps, molts negocis, moltes autoritats, moltes (presumptes) alteracions. Podria fer saltar pels aires definitivament el sistema partitocràtic vigent i suposar l'agost per als fabricants de trituradores de documents.