Avui s’acaba l’agost i també posaré fi al meu
diari. A partir de demà tornaré a la normalitat amb els meus comentaris
habituals, normalment polítics.
Els meus més incondicionals seguidors us
haureu adonat que cada dia he deixat al menys un diari (a principis de mes hi
van ha ver un parell o tres de dies que vaig tenir material per a dos), tot hi
haver anar fins a 5 viatges a Barcelona amb el que això implica en quan el
temps que tens que emprar... Sense tenir en compte els retards habituals de la
RENFE.
Ecografia. Precisament
divendres, tornant de Barcelona vaig rebre una trucada de l’Hospital Comarcal d’Amposta
per a donar-me hora per a fer-me una ecografia. Feia un mes que l’havia
sol·licitat. Els hi vaig de que no calia, que ja me l’havien fet a un altre
lloc.
Les retallades no només han comportat el
tancament dels quiròfans, sinó també d’altres departaments com és el cas del de
diagnòstic per la imatge. Si més no és
el que es desprèn per la demora en donar-me hora.
Munir. Recordareu que fa uns
dies vaig comentar-vos que l’evolució de la jove promesa blaugrana, aviat
despertaria interès i que, amb tota probabilitat el cridarien per anar a la
selecció abans de que no ho fes el Marroc. També que el Barça li hauria de
pujar el sou i la clàusula de rescissió abans de que vingués un altre equip a
emportar-se’l.
Totes les meves premonicions s’han complert.
Luis Milla l’ha cridat per anar a la sub-21, pas previ per a debutar a l’absoluta.
Mentre, Marroc també pretén que jugui amb la del país dels seus avantpassats.
No crec que ho faci, ja que jugant amb Espanya té garantits molts més èxits i
diners que si ho fa amb la del Marroc.
I, també s’està parlant d’augmentar-li la
fitxa. Sembla ser que avui tornarà a ser titular al Madrigal i això li dóna,
evidentment un plus. No diré que pot ser una competència de Messi i Neymar,
encara que només sigui per nom, però evidentment serà una bona alternativa i un
gran substitut per a quan algun d’aquests jugadors no ho pugui fer, ja sigui
per lesió o per sanció.
Un sant transvestit. La notícia,
que ahir vaig llegir a Público, té la seva gràcia. Resulta ser que a Sevilla
veneraven una suposada imatge de Santa Llúcia quan en realitat es tractava deSant Joan Evangelista.
Sabeu que Santa Llúcia és la patrona dels cecs
i per deferència a l’ONCE van voler posar la imatge de la santa patrona, però
com no en tenien, van pegar ma del primer que van trobar i com que Sant Joan
Evangelista és molt finet i a sobre sembla ser que porta roba de dona, aviat
van trobar la solució.
Aquest fet, me’n ha fet recordar un d’una
població molt més propera: Vall-de-roures.
Resulta ser que al portal gòtic de l’església
de Santa maria la major hi ha 4 figures. A principis de la guerra Civil
Espanyola, els milicians la van col·lectivitzar per a usar-la de magatzem. Va
ser quan van decapitar les 4 imatges.
En acabar la guerra les van voler restaurar i
algun enteradillo va pensar: 4 imatges? Els 4 apòstols. I així es va
fer, els hi van posar el 4 dels 4 evangelistes. Però vet-ho aquí que una d’elles
té els braços al voltant del ventre. És la Verge Maria, però amb barbeta.
Carlos Fabra. El capitost
del PP de Castelló ha d’entrar aquesta propera setmana a la presó per a complir
una condemna de 4 anys. Però resulta que no vol entrar i contradient el que va
dir fa un temps, ara vol demanar l’indult al govern. Quina cara que té! Lladre,
mentider, trampós, defraudador... Qui en dóna mes? Es d’esperar que no li
donaran l’indult si tenim en compte que tampoc li van donar a Jaume Matas.
Cas Pujol. I com no podia
ser d’una altra manera, tancarem el diari parlant del Cas Pujol, un cas
generador de notícies i que donat de si durant tot el mes.
La penúltima que s’ha sabut ha estat que en 5
anys, el clan Pujol va guanyar 875
milions d’euros? D’on van sortir (si, en aquest cas, no consta que els hi toqués
la grossa de la Rifa de Nadal)?
Aquest fet, sumat a molts més, fa que l’elit
empresarial catalana es pregunti com és que guanyaven més diners que ells
mateixos? La resposta de tot plegat és molt fàcil. Mons pares sempre hem van
dir que els diners no es fan treballant... Quan em vaig fer gran vaig
assabentar-me de la segona part: ES FANT ROBANT!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada