Sóc un ciutadà que aporta entre impostos directes i indirectes més d’un 45% del seu sou a les arques públiques. L’Estat em congela i em requisa el 5% del salari des del juliol del 2010, a més de la paga extra de Nadal del 2012 (no sóc funcionari, la meva empresa és col·laboradora de la Seguretat Social). Els corruptes, amb guanys infinitament superiors als meus, obtenen amnisties fiscals i tributacions irrisòries. El meu esforç fiscal retingut per voluntat i a la força hauria de servir per disposar d’uns serveis públics de qualitat; és tot al contrari, el Govern de torn i les autonomies els estan desmuntant des del 2010 sense parar: sanitat, educació, les famílies en atur que perden les vivendes, infraestructures mal conservades o abandonades, justícia a la carta per a qui té les butxaques plenes per pledejar, congelació de les pensions, desmantellament de la llei de dependència, administracions que abusen de taxes i plusos per qualsevol servei que necessitis... Mentre tot això passa, l’Estat i les administracions autonòmiques venen edificis i empreses públiques eficients i se salven bancs i caixes d’estalvis, que una vegada sanejats de pols i palla es regalen al sistema financer o a grans bancs; el deute públic es dispara, i els ciutadans a aguantar-se, sense que ningú en aquest país faci res. Conclusió: l’Estat s’ha convertit en un gran casino i ho dóna tot per a la banca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada