dilluns, 25 d’agost del 2014

DIARI DE L’AGOST. DIUMENGE 24


V. Els de l’ANC estan preocupats perquè, ara per ara, les perspectives per omplir la Diagonal i la Gran Via amb la desitjada V, són baixes. I així ens ho fan saber via informacions periodístiques de tota mena, però també amb missatges telefònics i trucades.
No fa gaires dies em va trucar la persona que coordina les Terres de l’Ebre per a preguntar-me si la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta aniria a Barcelona als actes. Li vaig dir que a hores d’ara ja no tenia cap tipus de responsabilitat a la colla, però que s’estava mirant d’anar. Una colla castellera no és,per exemple una xaranga. Només per a poder fer un pilar es necessiten prop de 30 persones. Evidentment quanta més gent hi vagi millor, ja que veure un grup nombrós amb les mateixes camises, sempre fa patxoca.
La meva dona també va rebre un missatge de la presidenta de l’ANC per a que s’inscrigués si és que encara no ho havia fet. En canvi a mi m’ha arribat un correu electrònic. Tot s’hi val per a mobilitzar al personal...  
Personalment crec que, finalment s’omplirà, ja que, com sempre passa, a darrera hora acudirà una multitud de gent que no s’hauran inscrit prèviament. Barcelona per si sola, aportarà molts de participants i si li sumes l’àrea metropolitana, l’èxit, de segur, està garantit.
Per cert, les Terres de l’Ebre van al tram 2. No tinc la seguretat de quin és el tram 1, però no m’estranyaria que fos el País Valencia, ja que vaig llegir que de València sortirien autocars amb questa finalitat.

La plaça de bous. Tots sabem de l’afició que hi ha a Amposta als bous: capllaçat, embolat, de carrer, de plaça... Muntar la plaça forma part de la tradició. Les colles d’amics o famílies senceres van a posar la carreta, carro o cadafal el dia indicat. Evidentment aprofiten l’avinentesa per fer un bon esmorzar.
Però a l’hora de desmuntar-la no són tan diligents. Dijous passat hi vaig passar quasi per casualitat (hi vaig portar a la gossa, perquè durant la majoria de l’any hi ha un gran descampat) i encara no s’havien tret la majoria del carros, carretes, etc. De fet eren tan pocs els que havien retirat que es podria dir que la plaça estava intacta.
Intacta però molt bruta. Al terra s’hi podia veure de tot: des de crostes de pipes (és que la gent s’avorreix als bous?, a llaunes, puntes de cigarret i menjar en descomposició.
A sobre, els carres adjacents estaven tancats i per tant, els cotxes havien de donar la volta. Quantes setmanes porta tancada aquella zona? Al menys 3!
Però aquí no passa res. Els boveros segueixen tenint patent de corsari (es a dir, poden fer el que vulguin d’una manera totalment impune) Recordareu que us vaig explicar en aquesta mateixa secció que l’avinguda de Sant Jaume també va estar tallada mentre van durar les festes majors.

(Demà us explicaré la tarda d’avui acompanyant a la Muixeranga de Vinaròs a Alcalà de Xivert)