El 25 de juliol passat, qui va ser president de la Generalitat durant 23 anys i referent del catalanisme polític, Jordi Pujol, va sorprendre tothom amb el que pretenia ser una confessió de l'ocultació fiscal d'una part del llegat que va rebre del seu pare destinat a la seva dona i als seus fills. El polític deia: «Dels fets descrits i de totes les seves conseqüències en sóc l'únic responsable, i vull manifestar de manera pública el meu compromís absolut de comparèixer davant les autoritats tributàries, o, si procedeix, davant instàncies judicials, per acreditar aquests fets». Per acabar dient que desitjava que «aquesta declaració sigui reparadora en la mesura que sigui possible del dany i d'expiació per a mi mateix».
Aquest escrit ha donat peu a l'actuació de la justícia espanyola en diversos fronts, que en tots els casos ha iniciat les seves actuacions -com correspon- emetent diverses comissions rogatòries als bancs d'Andorra i de Suïssa. També ha citat a declarar Pujol, la seva dona i els seus fills. Doncs bé, les primeres reaccions de la família van en direcció contrària al que va exposar en la confessió. Res de col·laboració. Estem davant les maniobres dilatòries habituals en els processos en els quals participen els grans bufets. L'«únic responsable» de la confessió s'ha diluït ara en una querella de la dona i els seus set fills perquè la justícia andorrana localitzi un hipotètic xivato que hauria violat el secret bancari del Principat. Com tantes altres vegades, es pretén demostrar que una prova obtinguda il·legalment contamina tot el procediment judicial que se'n deriva. Una acció que pot rebre tots els qualificatius menys el de l'expiació. Es persegueix destorbar i es pretén novament una protecció amb la bandera catalana abans que explicar la veritat, encara que sigui tard i malament.
Si el nom i el prestigi de Pujol van ser demolits per aquella pretesa confessió, l'estratègia judicial no fa més que engrandir la fissura entre l'expresident i els catalans, els que sempre havien desconfiat de Pujol i, sobretot, els que més hi havien confiat i fa unes quantes setmanes que estan atordits. Aquesta estratègia jurídica confirma els pitjors auguris sobre la moralitat del personatge, sobre la sinceritat de la seva confessió i sobre el cinisme amb què va respondre a les denúncies al llarg dels seus mandats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada