dijous, 19 de maig de 2016

Què sabeu del Maestrat?

Hola de nou, lectors!
En una declaració de principis en el primer escrit publicat a La Veu, de títol «Benvinguts al Maestrat», remarcava la importància que té el fet de mostrar la realitat del Maestrat a la resta del País Valencià, pel profund desconeixement que n'hi ha.

En el subconscient de la societat valenciana hi ha una idea més o menys difusa sobre el Maestrat, en molta part atribuïble al llarg procés de despersonalització i desmemorització històrica que el Maestrat en concret i el País Valencià en general ha patit. Un procés, que amb l'arribada de la democràcia, s'ha accelerat amb les ambigüitats i renúncies del procés preautonòmic, i que encara avui en dia arrosseguem pel fet que ací la Transició encara no ha acabat.

Dit això, exposo tot seguit una sèrie de tòpics vessats sobre el Maestrat, i que solen provindre majorment del centralisme de Castelló i de València i de les seues corresponents elits intel·lectuals:
 
- El binomi Maestrat-Ports, Ports-Maestrat, o «comarques del nord».
Estes paràfrasis no fan res més que emmascarar un profund desconeixement de la realitat de dos territoris com el Maestrat o els Ports, que, si bé és cert que compartixen trets (entre altres la marginalitat) també ho és que tenen dinàmiques diferents. La denominació «comarques del nord» és una proposta que potser en el seu moment tenia la seua acceptació, però a mi personalment em recorda a la de «Levante», o la de «Franja de Ponent» per posar uns exemples propers. L'ús de denominacions geogràfiques sempre tendix a indicar una ubicació respecte de l'altra (la important, la central) i assenyala al mateix temps una dependència.
 
- El Maestrat com a entitat geogràfica
Així és com entitats com el Centre d'Estudis del Maestrat i Maestrat Viu anomenen el territori comprés entre Vistabella del Maestrat, Ares del Maestrat, Atzeneta del Maestrat, Vilanova d'Alcolea, Alcalà de Xivert, Vinaròs i Rossell. Som una comarca històrica, que personalitats de la lingüística, grans patriotes i bons excursionistes com Manuel Sanchis Guarner i Emili Beüt van saber entendre millor que ningú en tota la seua extensió, però aportant-ne cadascú els seus matisos en els seus respectius treballs comarcalitzadors. No m'estendré més sobre això perquè Vicent Sanz ho ha explicat molt bé en el seu escrit«Maestrat Històric».
 
- El Maestrat com a territori que mira més a Catalunya
Esta afirmació també denota un cert desconeixement. I dic cert perquè és evident que el Maestrat té més relació amb les Terres de l'Ebre que no la Plana de Castelló. Tenim relació històrica per la Diòcesi de Tortosa, a la qual la major part dels nostres municipis hi van pertànyer fins al 1960, de fet d'altres, els de més al nord, encara hi són. I fins no fa tants anys, molts alumnes dels nostres pobles eren enviats a estudiar al Seminari de Tortosa.

Siga com siga el territori és un continuum, Vistabella del Maestrat i Benassal tenen molta relació amb l'Aragó, Ares del Maestrat amb els Ports, Traiguera amb Ulldecona, Vilanova d'Alcolea i Alcalà de Xivert amb la Plana. Però, tanmateix la parla definitòria encara la conservem (la -o de la 1a persona del present d'indicatiu). El Maestrat ocupa una posició geoestratègica privilegiada entre València i Barcelona, la qual rep el nom de «terres de cruïlla», atesa la nostra ubicació de territori frontissa. Tanmateix, esta importància no està plasmada en les infraestructures ferroviàries ni viàries, les quals estan més orientades cap al centralisme de Castelló i València, respectivament, que no a vertebrar de sud a nord el Maestrat, donant-nos eixida fàcil a Europa. En este cas, és paradigmàtic i frustrant comprovar com passen els anys i l'autovia del Maestrat, la CV-10, de Vilanova d'Alcolea-la Jana-el Perelló, continua en projecte, i com l'autopista AP-7 continua sent de pagament com a mínim fins al 2019, malgrat la saturació i els morts de l'N-340 per la costa. Possiblement podríem mirar més a Catalunya i a Europa si tinguérem les inversions adients en infraestructures.
 
- El Maestrat com a territori idíl·lic
Curiosa afirmació, però certa, escoltada i vista en comentaris o actituds paternalistes de la gent de la cultura de Castelló o de València. La mirada que tenen cap al Maestrat no sol anar més enllà d'allò típic, banal, rural, més en consonància amb la visió d'un territori agrest, perdut, on la gent que l'habita són uns herois que lluiten contra la modernitat. El Maestrat és molt divers, tant que faria innecessàriament llarg l'escrit, però per damunt de tot, la seua gent no necessita el paternalisme de ningú, tenen l'orgull propi de fer vida on han nascut, de respirar el mateix alé del primer dia de vida, de xafar la mateixa terra que treballen, i el millor de tot, de fer-ho amb el millor dels seus somriures cada dia que s'alcen del llit, sense les comoditats de la ciutat, plens d'esperit, emoció, il·lusió i ganes de viure. El Maestrat no necessita gent que vulga fer la jubilació daurada a un mas, necessita gent que hi vulga viure i que se l'estime. Cal tindre respecte i el cor obert cap al Maestrat. Res més.

El Maestrat escriu el seu relat, de la mateixa manera que al Sud, la gent d'El Tempir d'Elx, també ho fa. Cadascú a la seua manera però amb la voluntat ferma d'influir en la societat valenciana trencant tabús. Al Maestrat el 21 de maig tenim una cita amb la nostra gent, amb els Premis Maestrat Viu, un acte fet des del Maestrat i per a la gent del Maestrat: la nostra gent, els nostres ambaixadors, els nostres referents.


Espero no haver-vos avorrit gaire. Fins una altra companys!

Pau Fabregat Beltran