MARÇAL SINTES
Periodista
El Govern d'esquerres és clarament l'opció menys dolenta de les que té el PSOE
Ja llisquem sense remei cap a les urnes. En el seu dia, Pedro Sánchez va fer, ho vaig escriure llavors, el que havia de fer: intentar-ho, fins i tot sent una operació gairebé impossible. El seu partit i un grapat de poders fàctics l’havien advertit seriosament en contra d’un possible pacte d’esquerres. Els horroritza Podem i la idea del referèndum a Catalunya. Solament li quedava Ciutadans i pressionar després Pablo Iglesias per doblegar-lo. Com sabem, no va sortir bé.
Encara que la capitana socialista, Susana Díaz, el va amenaçar de descavalcar-lo després de l’horrible resultat del desembre passat,Sánchez tindrà una altra oportunitat el 26-J. Se l’ha guanyat. Tot i això, la situació no es presenta, a priori, millor que abans.
Desconec, com tothom, què passarà, però no em resisteixo a fer algunes càbales. Aparentment, la suma del PP i Ciutadans no decreixerà. Per l’esquerra, la coalició en potència entre Podem i Izquierda Unida pot impulsar el tàndem Iglesias-Garzón, i així relegar per primera vegada el PSOE a tercera força. El famós sorpasso.
Les dues grans ofertes d’esquerres competeixen per l’elector que vol fer fora del poder Mariano Rajoy i el PP. Pel vot útil. Serà una lluita molt disputada, a vida o mort. Si es consuma l’acord entre Podem i IU, la batalla al PSOE se li complicarà realment molt, ja que li pesa ser part de l’statu quo i la vella política.
El sorpasso d’Iglesias-Garzón deixaria Sánchez acorralat. Amb males cartes. O anar-se’n a casa, o entregar –per activa o per passiva– el poder al PP, o entregar-lo als esquerranosos. En les dues últimes opcions, el PSOE podria tant participar en el Govern com mantenir-se’n fora. Potser hi hauria una quarta possibilitat: negar-se a tot i propiciar unes altres eleccions, cosa impensable.
Descartem la primera i la quarta opció. Sánchez no pot contribuir a la continuïtat del PP. En les actuals circumstàncies, seria immolar el PSOE, que no ho resistiria. De les dues opcions, el Govern d’esquerres és clarament la menys dolenta, encara que això impliqui no fer cas de l’Ibex 35 i suportar els felipegonzález i cebrianes de torn, a més a més de desencadenar un aldarull dins del partit. Si el PSOE aconseguís resistir podemistes i postcomunistes i penjar-se la medalla de plata, la perspectiva de pacte a l’esquerra guanya bastant.
¿Milloraria Espanya amb el PSOE i Podem-IU? En algunes coses, sí, clarament; en d’altres, gens ni mica. Malgrat tot, s’ha de tenir en compte un altre element, que no és, tot i que a algú l’hi pugui semblar, gens irrellevant: les diverses calamitats comeses pel PP –entre elles, ser l’epicentre de la corrupció a Espanya– resulten de tal gravetat que no haurien de quedar impunes. Encara que només fos per un cert sentit de la justícia històrica i, fins i tot, de la dignitat col·lectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada