VICTÒRIA ÈPICA DEL BARÇA

Si heu llegit alguna vegada el Jueves sabreu que hi ha diverses pàgines de suposades portades alternatives. Després de veure anit la final de la Copa del Rei de futbol entre el Barça i el Sevilla, a part del que he posat, me se’n van acudir uns quants més:

-La consigna era que no guanyés el Barça.

-No he enviat els jugadors a lluitar contra el elements (segurament és el que va pensar Luis Enrique)

-El Sevilla va voler jugar com l’Atlético (de forma agressiva)

-Amb 10 també guanyen.

-Victòria solvent i treballada.

-Doblet!

...  

Sempre he pensat que està bé el que bé acaba. De vegades al Barça ha guanyat sense jugar bé i té queda un mal regust de boca. Ahir va ser a l’inrevés. El Barça va tirar d’èpica per aguantar el marcador a zero després de l’expulsió de Mascherano al minut 36 de la primera part.

Per a la segona part, Luis Enrique va haver de plantejar una tàctica impròpia del Barça: deixar el control de la pilota al Sevilla i mirar de contraatacar amb els 3 puntes: Messi, Neymar i Luis Suárez. Però la lesió de Suárez va tornar a trastocar el pla. El Barça perdia el jugador més resolutiu (per alguna cosa ha estat Bota d’Or europea)... I seguia jugant amb 10! I encara quedava molt de partit per davant... Fins i tot la pròrroga era més que provable.

De ser cert que el Sevilla podia estar cansat per la final de l’Europa League de dimecres (no ho va semblar en cap moment), les forces es van equilibrar amb l’expulsió de Mascherano. Una expulsió que segons els comentaristes de TV3 no va quedar clar si va ser justa o no. Però tampoc cal posar-se ara a divagar sobre el tema. De totes maneres, l’expulsió fa callar moltes boques: Us imagineu què el jugador expulsat hagués estat del Sevilla? M’imagino la premsa de Madrid: El Barça només sap guanyar jugant contra 10... (Ja ho deia Maurinho –recordeu-)

Mentre, el Sevilla d’Unai Emeri, tenia la lliçó ben apresa. Sembla ser que Simeone (com Maurinho) crea escola i a manca de futbol, la forma de contrarestar al Barça és jugar el límit del reglament i més si es troben amb un àrbitre que permet aquest tipus de futbol i anit, del Cerro Grande els ho va permetre. I a part de no ensenyar als jugadors del Sevilla cap targeta groga fins el final de la segona part, alguna falta comesa pels seus jugadors la va xiular contra el Barça, així com dos fores de joc a Neymar que no ho eren. Amb un arbitratge així es molt difícil guanyar. No sé si us va passar a vosaltres, però jo vaig pensar que hi havia una consigna clara de que el Barça no havia guanyar el partit. Serà per alguna cosa que li cantàven a l'àrbitre allò de: ¡Qué malo eres, árbitro qué malo eres!! 

Quan tot indicava que s’entraria a la pròrroga amb el desequilibri de jugadors, finalment, l’àrbitre va treure una targeta roja a Eder Benega en una entrada sobre Neymar quan aquest estava a punt d’entrar a l’àrea i encarar el porter sevillista Sergio Rico. Tal com van dir els comentaristes de TV3, al menys aquí va ser conseqüent. Finalment va expulsar al sevillista Carriço per doble groga quan ja es complia el minut 120 i el Barça ja era el clar dominador del partit.

Tot i que es parla de doblet, de fet el Barça ha guanyat 4 dels 6 títols possibles: Lliga, Copa del Rei, Supercopa d’Europa i Mundial de Clubs. I només ha deixat de guanyar la supercopa d’Espanya (va perdre contra l’Athlètic Club) i la Champions després de quedar eliminat per l’Atlético de Madrid als quarts de final. En canvi hi ha d'altres equips que encara no han guanyat res, però sembla que ho acaben de guanyar tot... 

Aquest matí els merengons estaven callats. Suposo que us passa a quasi tothom que entre el vostre cercle de relacions (família, treball, amics, bar...) sempre hi ha algun aficionat del Madrid que el dia que perd el Barça venen corrents a recordar-t’ho. O bé, tot i guanyar, quan els hi sembla que no ho han fet per mèrits. El fet de no dir res reafirma el que us he explicat: el Barça va guanyar per mèrits propis i punt!