JOAN TAPIA
Periodista
La polèmica de l'IRPF és la punta de l'iceberg: Junqueras no admet un paper secundari
Bé, es deia que el gran obstacle per als pressupostos de la Generalitat seria aconseguir el sempre complicat acord amb la CUP, però ara resulta que dins de Junts pel Sí, entre CDC i ERC també hi ha batalla. La setmana passada, el conseller d’Economia (i vicepresident i líder d’ERC), Oriol Junqueras, ja va llançar amb certa vaguetat la idea d’una discreta pujada de l’IRPF a les rendes altes. Després, el secretari d’Economia, Pere Aragonès, amb un protagonisme tecnicopolític creixent, ho va concretar més: descens de l’IRPF per als que ingressen menys de 17.000 euros (que paguen més que a la resta d’Espanya) i revisió a l’alça per als que en guanyen més de 100.000.
L’objectiu seria complir amb la resolució de l’últim ple sobre la pobresa (més justícia fiscal) i facilitar així l’aprovació dels pressupostos amb el suport de la CUP o d’altres partits d’esquerra, com el PSC o Catalunya Sí que es Pot. I Aragonès argumenta que donada la penúria d’ingressos
–i els recursos de Madrid contra la creació d’altres impostos–, aquest objectiu només es pot aconseguir amb una pujada moderada de l’IRPF als més afavorits. És cert que l’IRPF perd la progressivitat a partir d’una renda mitjana alta.
Però el que és estrany de la proposta és que es llancés a l’opinió pública abans de consensuar-la al si de l’Executiu. En el passat, CDC ho feia sense pudor, però llavors no hi havia Govern de coalició, sinó pacte de legislatura. A Convergència van sospitar des del primer moment que ERC pretenia enarborar la bandera del progressisme fiscal i, alarmats per les enquestes –l’última, la d’EL PERIÓDICO de divendres passat, que donava a Esquerra el doble de vots que a CDC en unes autonòmiques–, van decidir contraatacar. Primer, Neus Munté, de forma discreta, i després, Francesc Homs, que tornarà a encapçalar la llista al Congrés dels Diputats, amb contundència: Convergència s’oposa a la pujada d’impostos i creu més en la creació de riquesa que en el subsidi.
L’objectiu seria complir amb la resolució de l’últim ple sobre la pobresa (més justícia fiscal) i facilitar així l’aprovació dels pressupostos amb el suport de la CUP o d’altres partits d’esquerra, com el PSC o Catalunya Sí que es Pot. I Aragonès argumenta que donada la penúria d’ingressos
–i els recursos de Madrid contra la creació d’altres impostos–, aquest objectiu només es pot aconseguir amb una pujada moderada de l’IRPF als més afavorits. És cert que l’IRPF perd la progressivitat a partir d’una renda mitjana alta.
Però el que és estrany de la proposta és que es llancés a l’opinió pública abans de consensuar-la al si de l’Executiu. En el passat, CDC ho feia sense pudor, però llavors no hi havia Govern de coalició, sinó pacte de legislatura. A Convergència van sospitar des del primer moment que ERC pretenia enarborar la bandera del progressisme fiscal i, alarmats per les enquestes –l’última, la d’EL PERIÓDICO de divendres passat, que donava a Esquerra el doble de vots que a CDC en unes autonòmiques–, van decidir contraatacar. Primer, Neus Munté, de forma discreta, i després, Francesc Homs, que tornarà a encapçalar la llista al Congrés dels Diputats, amb contundència: Convergència s’oposa a la pujada d’impostos i creu més en la creació de riquesa que en el subsidi.
Marcar perfil propi
De fet, a l’anar en llistes separades al Congrés –i ja es veu que, amb gairebé total seguretat, també a les pròximes catalanes–, tant ERC com CDC es veuen forçades a marcar perfil propi i a cultivar els seus electorats respectius. L’últim baròmetre del CIS diu que a Catalunya, i en una escala de l’1 al 10 (on 1 és l’extrema esquerra i 10 l’extrema dreta), els electors situen Esquerra en el 3,05, bastant a l’esquerra del PSOE (4,52), mentre que col·loquen CDC en el 6,45, a la dreta dels socialistes i pràcticament junts amb Ciutadans. Per això Convergència ha decidit que també ha de marcar territori, i dimarts, el mateix Carles Puigdemont va afirmar de forma taxativa que el Govern no contempla l’escenari d’una pujada de l’IRPF. ¿Sense pactar-ho amb Junqueras?
I per certificar que estem en campanya, la defensa de la posició d’Aragonès va córrer ahir a càrrec, en aquest diari, no d’un tècnic fiscalista, sinó de Gabriel Rufián i Joan Tardà. A Homs, candidat de CDC a Madrid, li contesta el tàndem d’ERC a les eleccions espanyoles en un article intel·ligent i molt mesurat. I és que Esquerra no només vol marcar perfil propi enfront dels convergents, sinó que aspira a més: a disputar al PSC la bandera de l’esquerra responsable, i a guanyar el 26-J En Comú Podem (la coalició de Podem-Ada Colau), que va ser la primera llista el 20-D.
Els mediocres resultats de l’aliança CDC-ERC imposada per Artur Mas el 27-S (un 39,5% dels vots, lluny de la majoria aclaparadora i que va engrandir l’espai electoral de la CUP) han decidit Esquerra a uniformar-se com l’hegemònic partit de la independència amb una ànima marcadament d’esquerres. I aquesta actitud insubmisa d’ERC obliga Convergència a ressituar-se amb rapidesa i contundència.
I per certificar que estem en campanya, la defensa de la posició d’Aragonès va córrer ahir a càrrec, en aquest diari, no d’un tècnic fiscalista, sinó de Gabriel Rufián i Joan Tardà. A Homs, candidat de CDC a Madrid, li contesta el tàndem d’ERC a les eleccions espanyoles en un article intel·ligent i molt mesurat. I és que Esquerra no només vol marcar perfil propi enfront dels convergents, sinó que aspira a més: a disputar al PSC la bandera de l’esquerra responsable, i a guanyar el 26-J En Comú Podem (la coalició de Podem-Ada Colau), que va ser la primera llista el 20-D.
Els mediocres resultats de l’aliança CDC-ERC imposada per Artur Mas el 27-S (un 39,5% dels vots, lluny de la majoria aclaparadora i que va engrandir l’espai electoral de la CUP) han decidit Esquerra a uniformar-se com l’hegemònic partit de la independència amb una ànima marcadament d’esquerres. I aquesta actitud insubmisa d’ERC obliga Convergència a ressituar-se amb rapidesa i contundència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada