diumenge, 12 de juny de 2016

VAIG VOTAR A LA CUP I EM SENTO ESTAFAT

Dijous, el Periódico de Catalunya va publicar una carta al director amb el títol que figura a l’encapçalament signada per un tal Alejandro Cabanas, contable de Barcelona.
La persona en qüestió pot, efectivament, estar emprenyat amb les CUP per no haver recolzat els pressupostos del Govern de la Generalitat per al 2016 i creure que aquest fet trencarà el procés o bé ser un votant de Junts pel Sí que vulgui desacreditar a la formació anticapitalista.
O fins i tot podria tractar-se d’un fals perfil, ja que he remenat per Internet i els Alejandro Cabanas que he trobat no sembla que tinguin relació amb el firmant de l’escrit.
Està clar que entre els votants de Junts pels Sí hi ha una enrabiada general. He llegit comentaris de diverses persones que, a priori, les suposo votants d’aquesta formació i que demostrarien el que estic dient.
Mireu, el passat 27-S, el de les eleccions de la nostra vida, hi van haver tres grups de gent que van votar independentista: aquells que van escollir l’opció de Junts el Sí i que eren majoritàriament militants o simpatitzants de Convergència i Esquerra i els que van votar a les CUP. Els que van fer-ho per aquesta darrera formació els dividiria en dos grups (d’aquí que n’hi hagi 3): els militants i simpatitzants de la formació i aquells indignats que tot i que la idea de la independència no el grinyola, prioritzen altres valors com els de la transparència, honestedat, regeneració democràtica, solidaritat amb els grups més desvalguts, etc. Deixeu-me que us digui que jo formava part d’aquest darrer grup.
Les meves conviccions polítiques no me permeten votar a Convergència, encara que vagi de la ma d’Esquerra, una formació que tampoc no he votat mai, però que depenent de les condicions podria arribar a fer-ho.
Quan vaig decidir votar a les CUP (ja ho havia fet a les anteriors eleccions autonòmiques), tenia molt clar perquè ho feia i a qui ho feia. Per tant, a mi no m’han decebut, ja que penso que han estat coherents amb la seva ideologia.
Quantes vegades heu llegit comentaris meus parlant de prioritats? Per alguns la primera prioritat és la independència: Ara cal votar a una formació que estigui a favor de la independència; quan assolirem aquesta ja ens entendre...  Quantes vegades vaig escoltar frases semblants a aquesta abans del 27-S. I la corrupció de Convergència? I les retallades? I l’afavorir als amiguets? Tot això no comptava...
El resultat de la votació va ser de 29 a 26 favorable a no aprovar els pressupostos. Això vol dir que dintre del comitè de govern de les CUP hi ha opinions contraposades. De fet ja va passar en aquell empat a 1.515, un resultat increïble i que va crear tota mena de suspicàcies. Uns (el de moment menys) estan a favor de donar suport a JxS per a continuar endavant el procés i els altres (el sector que fins ara ha guanyat) que per aconseguir la independència no es pot tancar els ulls als problemes reals dels ciutadans de Catalunya.
Els pressupostos que va presentar el govern portaven capítols que per a molts de les CUP eren autèntiques línies roges. Al debat de per la nit a 3/24 vaig escoltar que es podrien utilitzar el centres sanitaris públics per a exercir la medicina privada. Això que a priori sembla un autèntic disbarat va ser confirmat pel representant del PP a la taula de debat.
Un altre punt controvertit són les ambaixades que es volen obrir a l’estranger... Quin cost té això? Es pot retallar en ensenyament, sanitat, serveis socials o cultura i obrir delegacions a l’estranger per, entre d’altres coses, col·locar a gent dels partits que integren el govern?
Reitero, a mi no m’han decebut i a part d’això es van carregar a Mas encara que la seva situació no sigui definitiva.