L’ENEMIC A BATRE

Ada Colau i Xavier Domènech. 

Al debat d’anit entre els diferents líders catalans, semblava que el rival a batre fos Xavier Domènech d’En Comú Podem.

Després d’una temporada tirant-se els trastos pel cap, ERC i CDC van fer pinya per mirar d’esgarrapar els vots del sector més independentista (què també l’hi ha) de la formació integrada pel partit de l’Ada Colau i Pablo Iglesias a Catalunya.

Com sabeu (suposo), ERC va sortir reclamant el vot dels votants cupaires i això no va agradar gens ni mica als convergents que ho van criticar. Però anit tot va ser diferent i semblava que l’enemic a batre (de fet va el primer a les enquestes) és En Comú Podem.

No sé si ho teniu clar. Diumenge es votarà en clau espanyola. Per tant, l’enemic a batre és el PP, no En Comú Podem ni tan sols els socialistes que encara que no guanyin ni quedin segons poden facilitar un canvi de govern.

Rufián i Homs van acusar a Domènech de voler fer un referèndum sense comptat amb el suport dels partits espanyolistes. És així mateix, però ERC i CDC es lien la manta al cap i fan una DUI (declaració unilateral d’independència) o no sortiran mai del bucle on s’han posat.  

El que no puc entendre (i no és la primera vegada que me passa), és com partits que, segons ells, es declaren independentistes i que volen trencar amb l’Estat es presenten a unes eleccions per a formar part dels estaments d’un estat espanyol i centralista i formar part així de la mateixa maquinària que el PP, el PSOE, Podemos i d’altres. L’únic partit coherent són les CUP que sé desinhibeixen dels processos electorals quan són d’àmbit estatal.

M’ensumo que els pactes postelectorals tornaran a ser complicats. No obstant espero que el PSEO i Podemos puguin sumar una majoria suficient sense haver de dependre de Convergència i Esquerra, perquè si fossin claus, la situació encara seria molt més enrevessada.

Entenc que per a ERC i CDC el tema de la independència no és un tema menor, però d’aquí que a unes eleccions generals sigui el seu punt estrella ho trobo senzillament un despropòsit. De fet tot el procés que han enllestit em sembla un despropòsit. Com he dit més amunt és com estar en un bucle i no poder-ne sortir.

De fet Esquerra des de fa temps sembla que ja se’n han adonat i ja sospiren per un referèndum pactat amb l’Estat i, tot i que ni Podemos ni el PSOE volen que Catalunya se’n vagi d’Espanya, mai serà el mateix un govern d’aquests dos partits que un govern del PP estigui presidit per Mariano Rajoy o no. Aquest és un fet irrellevant.

En Comú Podem ja no anteposa el referèndum a cap possible pacte o, dit d’una altra manera, el referèndum ja no és cap línia roja a l’hora de pactar. Però l’autèntic despropòsit de Podemos és voler fer passar el corredor del Mediterrani per Saragossa.

Imagino que un dia es va aixecar Pablo Echenique, el secretari de formació de la formació lila i que és de Saragossa amb la idea de que el millor punt per on fer passar el corredor era precisament per la seva ciutat. Error! Posat a demanar, es va quedar molt curt, ja que de passada hauria pogut demanar un port de mar i un aeroport tan important com l’Adolfo Suárez de Madrid per a tenir tot el pack complet.

Sembla ser que de Carmelo’s Redó (exalcalde de Camarles que pretenia que l’A-7 passés pel seu poble) n’hi ha més dels que ens pensem...

I per acabar, insisteixo: l’enemic a batre no és ni Podemos ni el PSOE, és el PP i qui no ho vegi així hauria d’anar a l’oculista.