JAUME LÓPEZ
Professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra.
En els últims anys, una part important de la ciutadania catalana s'ha expressat en favor de la independència. Les raons són diverses però tots els independentistes coincideixen a voler re-constituir el país, refundar-lo de bell nou, per deixar enrere el fracàs estatutari i el sistema institucional de la Constitució del 78 que, havent permès deixar enrere la dictadura, ha demostrat ser un límit clar al desenvolupament d'una democràcia de qualitat.
El desig de regeneració, però, no és exclusiu dels que defensen la independència. Al contrari. La voluntat de regeneració, de reforma integral, està molt més estesa en la societat catalana, com es posa de manifest quan es té en compte el suport social a totes les formacions polítiques que proposen un procés constituent en els seus programes electorals. Els independentistes vinculen aquest objectiu a l'establiment d'un nou Estat independent, perquè per ells aquesta és l'única garantia que la reconstitució del país sigui efectiva. Els sobiranistes no independentistes, reconeixent la nació catalana, parlen d'un procés constituent en el marc espanyol però sense estar subordinat a la resta de l'Estat. Tenen visions diferents sobre quina és l'eina més efectiva per desenvolupar-lo, però coincideixen plenament en la necessitat de deixar enrere un règim institucional que ens ha llastat com a país, i que ha deixat sense resposta les potents demandes ciutadanes que s'han expressat en els darrers anys, ja sigui a l'entorn de l'anomenat 15-M, o dels diferents 11-S.
El suport en favor d'un procés constituent possiblement és tan ampli com el que la ciutadania catalana dóna al dret a decidir. De fet, ambdues són expressions d'un mateix tarannà i forma d'entendre la política en què els ciutadans són sobirans per decidir com volen viure i quin ha de ser el seu marc de convivència col·lectiva. Per això, el 80% dels catalans i les catalanes volem decidir quin ha de ser el futur polític de Catalunya. Però volem decidir sobre tot, també sobre altres qüestions, més enllà del marc institucional.
Això és un procés constituent. Un procés de definició i posada al dia dels principis constituents que ens defineixen com a comunitat política i que han de guiar, emmarcant-les, les decisions polítiques del futur. ¿Com volem que sigui el nostre consum energètic? ¿I la nostra relació amb el medi ambient? ¿El dret a l'habitatge ha de ser efectiu? ¿Quina prioritat ha de tenir en les finances públiques el retorn del deute? ¿Quin grau de transparència i control ha de poder ser exigit de les nostres institucions? ¿Quin hauria de ser el nostre sistema electoral per promoure una relació de qualitat entre la ciutadania i els seus representants?
Només són una mostra d'unes preguntes que ens hauríem de fer entre tots i respondre entre tots. Que són fonamentals i que, per això mateix, han de ser deliberades més enllà de la sala de plens del Parlament. No totes les seves respostes haurien de formar part, necessàriament, d'una constitució en el sentit estricte del terme. O potser sí. Depèn del concepte que tinguem de constitució. Però, en qualsevol cas, formen part d'uns principis constituents que ens defineixen com a país.
Segurament la societat catalana presenta consensos amplis, més enllà del dret a decidir, que no hem fet aflorar, ni en el debat sobre la independència, ni en els posicionaments partidistes, sovint amb un component estratègic de curta durada. ¿Quants catalans estarien a favor que tota la ciutadania tingui dret efectiu a l'habitatge i que es prenguin les mesures pertinents per aconseguir-ho? ¿Només els que voten uns partits concrets? ¿Quants catalans voldrien que el català fos, amb normalitat, la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya? ¿Només els que són independentistes?
El debat sobre la independència és essencial, però encara ho és més el procés constituent. Mirar pel retrovisor d'on es vol marxar no sempre és la millor brúixola per decidir cap a on es vol anar. Aquesta és la percepció que, segurament, tenen els defensors del procés constituent que no es declaren independentistes. No cal, tampoc, tenir una fotografia exacta, impossible per altra banda, però sí que cal parlar i construir entre tots les bases constituents. Com més sòlides, més enllà podrem anar en un o altre marc institucional.
El procés participatiu ens l'hem guanyat entre tots, a les places i als carrers, en manifestacions massives el 15-M o l'11-S. La sobirania de les nacions comença en la sobirania dels seus ciutadans. Fem-la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada