La CUP, al purgatori

XAVIER SARDÀ

Periodista

Ja és una sonata de fons…com un fondo rerefons. No paren. Kafka va escriure: «En la teva lluita contra la resta del món t'aconsello que et posis del costat de la resta del món». Es va dir dilluns: «Com més els gratineu, més es tancaran en banda». La CUP els desespera perquè no demanen res a canvi. Els de Junts no saben negociar amb els intocables.

Ara Puigdemont diu que si ho arriba a saber, no agafa l'abonament de l'AVE. Mas s'ho mira des del desterrament en classe business. Puigdemont diu que malgrat tot això és una nova oportunitat, peròMas (seguint la seva tendència natural) diu que potser s'han de convocar noves eleccions. Junqueras ha donat més entrevistes queMas-Colell en tota la legislatura, però no diu gran cosa. Romeva, ociós, critica l'Exèrcit que sempre queda bé. Millet i Montull, beatificats.

Esquerra i Convergència no se suporten en molts municipis en què, podent governar junts, passen. Fondo rerefons. L'altre dia el Parlament semblava el Teatre Nacional amb tant de disgust, tant de condol, tant d'honor dolgut i tanta Terra Baixa. De nou, catalans amb pedigrí contra catalans renegats; catalans patriotes contra catalans indignes; catalans d'estirp contra catalans desertors.

Els de la CUP són independentistes antisistema que, de tant en tant, són condemnats al purgatori federalista. Benvinguts, encara que sigui temporalment. Passeu del riure al plor. Aquí ja no plorem, només ens avorrim sobiranament. Al purgatori de la Divina comèdia, Dante escriu: «¿Qui us va conduir, o qui us feia llum, al sortir d'aquesta nit tan profunda, que ennegreix les valls de l'infern? ¿S'han trencat les lleis de l'abisme? ¿O el designi del cel s'ha mudat i veniu condemnats a les meves grutes?»

LA RESOLUCIÓ DEL 9-N

Cada trimestre s'envia a la CUP a galeres com una pòlipo-excrescència del procés. De nou són el pitjor perquè s'atreveixen a recordar la resolució del 9-N del Parlament, que van firmar amb Junts per desobeir, desconnectar i tot això. Com que la resolució està oblidada en un calaix, els cupaires no estan per a pressupostos de baix calibre. Ja veurem què passarà en la generals, en què hi pot haver ball de bastons.

Al PSOE ensumen sorpasso que és la Consagració de la Primavera d'Iglesias, encara que una altra qüestió és que Sánchez doni els seus vots a tòrcer per investir-lo. Si el sobrepasso es compleix, els socialistes hauran d'elegir entre ensurt de cal Déu o mort sobtada. Gairebé que fatal. Després de votar podem trobar-nos de nou buscant el Govern desesperadament, la qual cosa podria convertir-se ja en tradició o en bé immaterial de la humanitat.

Aquest país de països és inquietant, que és una forma de dir que, a vegades, no hi ha qui l'entengui.