La setmana passada, la meva dona, va caure anant en bicicleta i es va fer una rascada al braç esquerre. Després de treballar tot el dia, per la tarda va anar a l’Hospital Comarcal d’Amposta per a que li miressin la ferida.
Sort va fer d’anar aquella mateixa tarda, ja que la ferida (que li supurava una mica, ja mostrava un principi d’infecció. Així que la infermera li va dir que havia d’anar a curar-se cada dia, inclosos dissabte i diumenge. Diumenge, després de curar-se li van dir que tornès dilluns a partir de les 9 del matí, ja que per la tarda li era impossible.
Com que tenia que anar a treballar, dilluns a les 9 del matí es va presentar a l’hospital. Quan va arribar ja s’esperaven diverses dones (totes jubilades) Després de les salutacions pertinents li van dir que ella anava darrere d’una senyora que encara no havia arribat. Quan aquella senyora finalment va arribar li va dir a la meva dona:
-Ja t’han dit que vas darrere de mi?
-Sí, m’han dit que anava al darrere d’una senyora que encara havia de vindre...
Total, entrava a la sala de dures a les 11:30 del matí.
1.- No trobo gens normal que en ple segle XXI a un centre hospitalari la gent es doni tanda d’uns al altres, com si fossin a una botiga.
2. Encara trobo menys normal que algú que ha d’anar a treballar el tinguin esperant dues hores i mitja mentre que la gent que no treballa siguin atesos primer... És al·lucinant!
L’única cosa que devien de voler fer aquelles dones era, segur, anar al fira.. Ah, què la fira és dimarts? Així devien voler anar al mercat o simplement fer-la petar amb les amigues... Vergonyós!!
Quan va tornar dimarts (per la tarda, evidentment), va preguntar qui era l’última i li van dir que cridaven... Igual és que algú sé va queixar o, simplement se’n van adonar que estaven cometent una autèntica bestiesa.
Quan semblava que la situació s’havia arreglat, dimecres va tornar a tenir problemes. Li van donar hora per a les 5 de la tarda i a les 5 estava allí. Al cap d’un moment va sortir a infermera i va preguntar si havia algú per a cures i la meva dona va aixecar la ma. Tot i això no la van cridar. Ho van fer passada més de ½ hora.
Quan semblava que la situació s’havia arreglat, dimecres va tornar a tenir problemes. Li van donar hora per a les 5 de la tarda i a les 5 estava allí. Al cap d’un moment va sortir a infermera i va preguntar si havia algú per a cures i la meva dona va aixecar la ma. Tot i això no la van cridar. Ho van fer passada més de ½ hora.
Quan els va preguntar perquè havia entrat gent que havien arribar després d’ella, li van dir que a partir de les 6 només curaven a aquells pacients que arribaven de traumatologia. Ells els hi va dir que tenia hora a les 5 i que a les 5 estava allí. Ho van mirar i li van dir que no, que la tenia a les 4:50... Per a què discutir?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada