Dilluns pel matí vaig parlar amb un dels meus lectors sobre alguns dels temes que acostumo a tocar als meus escrits.
-Sóc crític amb tot –li vaig dir-.
Els cert és que estic molt rebotat. No m’agrada el rumb que ha agafat el món en general. Si concretés més parlaria de l’economia, el treball, la política, l’esport, la solidaritat...
Alguna vegada he tocat directa o indirectament el tema empresa. Igual no he tingut l’encert necessari a l’hora de parlar del tema i potser per això, en públic o en privat, alguns m’han fet arribar la seva disconformitat. En tot cas són punts de vista ja que segueixo pensant que la meva crítica estava raonablement argumentada.
En aquest país, alguns tenim la sort de treballar (segons les xifres oficials encara hi ha més de 3 milions d’espanyols sense feina, al menys de forma oficial –ja sabeu, ni ha qui treballa l’economia submergida-) i alguns privilegiats o no (depèn de com sé miri) portem tota la vida treballant a la mateixa empresa, en el meu cas a l’Agència Estatal d’Administració Tributària.
Però a diferència de molts, jo a la meva li veig multitud de mancances i defectes i, per tant, també n’he sóc crític. No sé si el que més (segurament no), però un dels que més, no ho dubteu.
Tot i la importància que tenen els impostos (i sinó pregunteu-li a Lluís Salvadó), la premsa no ne parla massa. De vegades sen recorden de nosaltres quan comença i s’acaba la campanya de la renda (sense cap mena de dubte l’impost més popular), però poc més. El Periódico d’ahir (sí, sí, el diari maleït dels independentistes) publica un article on es parla precisament de l’IRPF, mes conegut com la Renda.
La informació prové d’una memòria elaborada pel Ministeri d’Hisenda i segons la qual, 8 de cada 10 euros declarats a la renda són salaris. També 8 de cada 10 contribuents guanyen menys de 30.000 euros bruts a l’any.
Quines conseqüències se deriven d’aquests informació?
1r.- Què la majoria de treballadors per compte propi (coneguts com autònoms) declaren uns ingressos molt baixos. En alguns casos segur que és així, però la majoria declaren molts menys ingressos que els que tenen.
2n.- Què els jornals en aquest país són molt baixos. A la portada i fulles interiors de la mateixa edició del Periódico sé diu que 1/3 dels barcelonins guanyen 1.000 euros al mes o menys.
Aquesta radiografia de la situació laboral dels treballadors d’aquest país indica, entre d’altres coses que defraudar al fisc és una pràctica molt generalitzada i la existència d’una borsa de treball cada vegada més precària i pitjor pagada. No estic descobrint res, és l’explicació que té donaria qualsevol sindicats de classe, és a dir, no elitista.
Alguns dels sindicats que tenen representació a l’AEAT (els que us penseu i alguns més) fa molts anys que denuncien els pocs recursos que es destinen en perseguir el frau. El col·lectiu de treballadors (actualment età pels voltants de 22.000), està molt envellit i socarrat i cada any que passa perd efectius. Les jubilacions en pocs casos se reposen.
És veritat que Internet és una eina que permet presentar telemàticament tot tipus de declaracions i altres documents i, per tant, ha tret molta feina presencial. Però també és veritats que si es destinessin més efectius a lluitar contra el frau permetria a mig termini abaixar impostos sense caler fer tanta publicitat política com la que ara s’està fent quan es parla del tema.
La reducció del frau permetria una tributació molt més justa que beneficiaria els treballadors assalariats ja que, a part de pagar menys impostos, alguns, tindrien accés a determinades ajudes que ara són per aquells que declaren menys ingressos.
L'empresa on treballem ens dóna el pa, d'acord, però no per això hem d'acceptar totes les seves decicions, sovint arbitràries. Hem de ser crítics quan l'ocasió s'ho mereix!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada