JORDI EVOLE
¿És legítim ser crític amb la reacció de l'Estat i amb la mateixa legitimitat estar en desacord amb la convocatòria d'aquest referèndum?
En aquest país (o Estat, o nació de nacions, o nació de nocions) hi va haver una època en què gairebé tots ens assèiem els divendres davant de la tele per veure l’Un, dos, tres. Aquesta setmana m’imaginava concursant-hi Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría. I Mayra Gómez Kemp preguntant-los: «Per 25 pessetes cadascuna, digueu-me maneres d’impedir un referèndum il·legal, com per exemple: Enviant la Guàrdia Civil a una impremta. 'Un, dos, tres, responda otra vez'».
Mariano: Enviant la Guàrdia Civil a una impremta. Soraya: Enviant la Guàrdia Civil a un setmanari. M: Enviant la Guàrdia Civil a un diari digital. S: Requisant cartells. M: Prohibint un acte en un local municipal de Madrid. S: Investigant més de 700 alcaldes. M: Identificant periodistes. S: Prohibint anuncis. M: Requisant cartells…
I en aquell moment apareixerien unes divertides Tacañonas interpretades per Puigdemont, Junqueras i Forcadell, que celebrarien la repetició amb una de les seves simpàtiques rimes: «'Mariano, a riesgo que me empapele, ha repetido usted carteles'».
Esperpent
El que estem veient aquests dies és un esperpent, propi del final d’una etapa (no sé quina). S’ha de ser molt curt de mires per voler impedir el referèndum d’aquesta manera. I compte, que potser ho aconseguiran momentàniament. Però el que no aconseguiran és acabar amb les ganes de votar de molts catalans, fins i tot aconseguiran que el que els independentistes aquesta vegada han hagut d’aprovar per la porta del darrere del Parlament, la pròxima vegada ho aprovin amb una amplíssima majoria de l’hemicicle, tant en vots com en escons.
L’independentisme es frega les mans veient l’enorme favor que els estan fent des del Govern de Madrid, encara que pel camí algun dels seus també ens deixi estampes grotesques com, per exemple, la glorificació indepe de Julian Assange, convertit en el Timbaler del Bruc cibernètic.
Arribats a aquest punt, ¿és legítim ser crític amb la reacció de l’Estat i, amb la mateixa legitimitat, estar en desacord amb la convocatòria d’aquest referèndum? Jo crec que sí. I els puc assegurar que així estan uns quants, la majoria callats. Van amb compte perquè, a mesura que s’acosta la data, més posicionats se’ls exigeix estar. I les mitges tintes no valen.
L'esprint final
¿Com devem haver arribat fins aquí? Explica la llegenda que el torero Juan Belmonte va tenir un banderiller que acabada la guerra civil va ocupar el càrrec de governador civil de la província de Huelva. I li van preguntar al torero: «¿Com es pot arribar de banderiller de Belmonte a governador?». I Belmonte va contestar amb el seu tartamudeig: «De… de… degenerant».
Doncs així hem arribat fins aquí: degenerant. I en la carrera de la degeneració, després de l’avanç que va fer l’independentisme en les jornades parlamentàries del 6 i 7 de setembre, l’esprint del Govern central en els últims dies és espectacular.
¿És legítim ser crític amb la reacció de l'Estat i amb la mateixa legitimitat estar en desacord amb la convocatòria d'aquest referèndum?
En aquest país (o Estat, o nació de nacions, o nació de nocions) hi va haver una època en què gairebé tots ens assèiem els divendres davant de la tele per veure l’Un, dos, tres. Aquesta setmana m’imaginava concursant-hi Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría. I Mayra Gómez Kemp preguntant-los: «Per 25 pessetes cadascuna, digueu-me maneres d’impedir un referèndum il·legal, com per exemple: Enviant la Guàrdia Civil a una impremta. 'Un, dos, tres, responda otra vez'».
Mariano: Enviant la Guàrdia Civil a una impremta. Soraya: Enviant la Guàrdia Civil a un setmanari. M: Enviant la Guàrdia Civil a un diari digital. S: Requisant cartells. M: Prohibint un acte en un local municipal de Madrid. S: Investigant més de 700 alcaldes. M: Identificant periodistes. S: Prohibint anuncis. M: Requisant cartells…
I en aquell moment apareixerien unes divertides Tacañonas interpretades per Puigdemont, Junqueras i Forcadell, que celebrarien la repetició amb una de les seves simpàtiques rimes: «'Mariano, a riesgo que me empapele, ha repetido usted carteles'».
Esperpent
El que estem veient aquests dies és un esperpent, propi del final d’una etapa (no sé quina). S’ha de ser molt curt de mires per voler impedir el referèndum d’aquesta manera. I compte, que potser ho aconseguiran momentàniament. Però el que no aconseguiran és acabar amb les ganes de votar de molts catalans, fins i tot aconseguiran que el que els independentistes aquesta vegada han hagut d’aprovar per la porta del darrere del Parlament, la pròxima vegada ho aprovin amb una amplíssima majoria de l’hemicicle, tant en vots com en escons.
L’independentisme es frega les mans veient l’enorme favor que els estan fent des del Govern de Madrid, encara que pel camí algun dels seus també ens deixi estampes grotesques com, per exemple, la glorificació indepe de Julian Assange, convertit en el Timbaler del Bruc cibernètic.
Arribats a aquest punt, ¿és legítim ser crític amb la reacció de l’Estat i, amb la mateixa legitimitat, estar en desacord amb la convocatòria d’aquest referèndum? Jo crec que sí. I els puc assegurar que així estan uns quants, la majoria callats. Van amb compte perquè, a mesura que s’acosta la data, més posicionats se’ls exigeix estar. I les mitges tintes no valen.
L'esprint final
¿Com devem haver arribat fins aquí? Explica la llegenda que el torero Juan Belmonte va tenir un banderiller que acabada la guerra civil va ocupar el càrrec de governador civil de la província de Huelva. I li van preguntar al torero: «¿Com es pot arribar de banderiller de Belmonte a governador?». I Belmonte va contestar amb el seu tartamudeig: «De… de… degenerant».
Doncs així hem arribat fins aquí: degenerant. I en la carrera de la degeneració, després de l’avanç que va fer l’independentisme en les jornades parlamentàries del 6 i 7 de setembre, l’esprint del Govern central en els últims dies és espectacular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada