Tot i que en un primer moment no ens ho pugui semblar, hi ha temes que es podrien qualificar de políticament incorrectes o de no aptes per a ser publicats.
M’explico. Tinc un company de treball i amic que, com a coordinador d’emergències de la Creu Roja a l’àmbit de la província de Tarragona, va tenir una participació activa després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del passat 17-A. Paco Túnez (que així és com se diu l‘amic) estava al xalet d’Alcanar Platja quan se va produir la segona explosió; el dia dels atemptats, quan anava cap a Barcelona, li van dir que s’havia de parar a Cambrils perquè també allí hi havia hagut un atemptat; i una vegada a Barcelona, va ser el coordinador d’emergències de l’aeroport del Prat de Llobregat que tenien com a missió rebre els familiars de les víctimes que, com sabeu, la majoria eren estrangeres i donar-los ajuda psicològica en cas de necessitat.
Dies més tard, Paco, me va dir que el Parlament de Catalunya havia concedit als cossos de seguretat i serveix d’emergència que havien estat protagonistes d’alguna manera els dies posteriors als atemptats, la medalla d’or i que diumenge dia 10 l’havien d’anar a recollir de mans de la Presidenta Carme Forcadell.
A l’Agència Tributària, què és l’empresa on treballem tots dos, s’edita la Ventana d la Agencia, una revista interna en format digital que, a part de les notícies pròpies que se generen diàriament, també admet col·laboracions de tota mena, així com comentaris dels lectors, no sempre encertats.
Fa uns anys, i després de la segona col·laboració humanitària internacional de Paco durant el tifó de les Filipines de l’any 2012, per pròpia iniciativa li vaig fer una entrevista que vaig publicar, entre d’altres llocs a la Ventana. Aquest fet va permetre que el nom de Paco fos conegut entre els companys de treball d’arreu d’Espanya i també, evidentment, pels redactors de la revista que, com és normal, són o treballen a Madrid.
Ara fa uns mesos, l’ànima màter de la publicació (permeteu-me que mantingui oculta la seva identitat), me va trucar per a que li fes a Paco una segona entrevista. Aquesta vegada perquè se va assabentar que havia assistit a l’homenatge que es va fer al Freginals a les 13 joves que estaven fent un Erasmus a Barcelona i que havien mort feia un any en aquell esfereïdor accident de transit d’autobús en tornar de les Falles de València convidat pel Conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya Jordi Jané.
En canvi ara, quan ha rebut un dels reconeixements més importants que es poden concedir a Catalunya arran d’una tasca humanitària sense precedents, només hi ha hagut silenci. I mireu que vaig comunicar el fet al redactor de la revista i fins i tot li vaig enviar unes fotos que m’havia tramès el propi protagonista.
Com ho hem d’interpretar? Digueu-me malpensat però crec que els responsables de la publicació s’han autocensurat. Han pensat que amb el clima de tensió que provoca el procés independentista català, on el Parlament està jugant un paper predominant, millor no publicar-ho per a esquivar els comentaris que, amb tota seguretat es podrien generar en contra de les institucions catalanes ja que a les fotos hi surten el President de la Generalitat Carles Puigdemont i la Presidenta del Parlament Carme Forcadell.
Davant d’un cas com aquest me pregunto: ¿Què ha de prevaldre, la informació que a la vegada representa un merescut homenatge a un company de feina o el silenci per a evitar comentaris despectius cap a Catalunya i les seves màximes institucions?
Evidentment també es podria publicar i censurar determinats comentaris, però en aquest cas, els autors dels mateixos podrien entendre que se’ls hi vulnerar la llibertat d’expressió.
Difícil dilema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada