JOAN TAPIA
Tant el Govern d'Espanya com l'independentisme tenen un gran problema
Després de la manifestació de l'11-S, l'hora de la veritat. Ahir el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre la segona llei de ruptura, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va comunicar la suspensió pel TC de la primera, la del referèndum, així com les querelles de la fiscalia contra el Govern català i la taula del Parlament. A més, el fiscal en cap de Catalunya va ordenar als cossos de seguretat (Policia, Guàrdia Civil i Mossos) la incautació de les urnes i paperetes que puguin servir per al referèndum.
És difícil que en aquestes circumstàncies la Generalitat pugui portar a terme el referèndum amb les garanties que pretenia. L'enviament de les paperetes i les ubicacions dels col·legis electorals, així com la designació dels components de les taules de votació, estan pendents i hi ha molts dubtes que puguin portar-se a terme. I més després de l'ordre de la fiscalia als Mossos, que en principi no pot ser ignorada. Celebrar un referèndum unilateral i amb garanties quan ha sigut declarat il·legal i l'aparell de l'Estat el vol impedir sembla impossible.
¿Què en traurà llavors l'independentisme d'aquest pols a l'Estat? ¿Tornar a deixar patent la insatisfacció de gran part de Catalunya amb la seva incardinació a Espanya si aconsegueix alguna mena de reedició del 9-N del 2014? ¿Potser provocar una crisi política que pugui portar a la dimissió de Rajoy? Semblen despropòsits. Rajoy no seria president si –juntament amb Podem– s'hagués votat Sánchez en la investidura del 2016. En tot cas, serien èxits que no mereixen ni trencar les institucions ni provocar la divisió dels catalans que es va visualitzar la setmana passada al Parlament. Catalunya no va trencar amb la legalitat espanyola –que també– sinó que mig Catalunya es va imposar a l'altra mitja saltant-se les normes, com van deixar constància els lletrats del Parlament i el Consell de Garanties Estatutàries.
Però el Govern d'Espanya també té un gran problema. L'independentisme no se'n sortirà amb la seva, però tampoc és fàcil que amb una resposta proporcionada –com exigeix el sistema democràtic– es pugui impedir alguna mena de repetició del 9-N. I encara que al final no s'intentés el referèndum –per un atac de seny de l'independentisme–, ja s'ha evidenciat que la política de dir no a tot del Govern de Rajoy des del 2011 (després del recurs al TC contra l'Estatut quan era a l'oposició) no ha resolt –sinó que ha encrespat– el conflicte.
El 2015, més una derrota que un èxit
El temps (set anys des de la sentència de l'Estatut) demostra que la solució no és anar-se'n d'Espanya, perquè el 47,8% del 'plebiscit' del 2015 va ser més una derrota que un èxit. Però, al mateix temps, també queda patent que no podem viure en normalitat democràtica si el 47,8% dels catalans volen la independència perquè creuen que l'autogovern a Espanya és impossible.
L'independentisme no admet la realitat i està violant l'Estat de dret. I el Govern d'Espanya segueix creient que n'hi ha prou amb la llei per pal·liar el conflicte. Cegueses persistents.
Tant el Govern d'Espanya com l'independentisme tenen un gran problema
Després de la manifestació de l'11-S, l'hora de la veritat. Ahir el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre la segona llei de ruptura, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va comunicar la suspensió pel TC de la primera, la del referèndum, així com les querelles de la fiscalia contra el Govern català i la taula del Parlament. A més, el fiscal en cap de Catalunya va ordenar als cossos de seguretat (Policia, Guàrdia Civil i Mossos) la incautació de les urnes i paperetes que puguin servir per al referèndum.
És difícil que en aquestes circumstàncies la Generalitat pugui portar a terme el referèndum amb les garanties que pretenia. L'enviament de les paperetes i les ubicacions dels col·legis electorals, així com la designació dels components de les taules de votació, estan pendents i hi ha molts dubtes que puguin portar-se a terme. I més després de l'ordre de la fiscalia als Mossos, que en principi no pot ser ignorada. Celebrar un referèndum unilateral i amb garanties quan ha sigut declarat il·legal i l'aparell de l'Estat el vol impedir sembla impossible.
¿Què en traurà llavors l'independentisme d'aquest pols a l'Estat? ¿Tornar a deixar patent la insatisfacció de gran part de Catalunya amb la seva incardinació a Espanya si aconsegueix alguna mena de reedició del 9-N del 2014? ¿Potser provocar una crisi política que pugui portar a la dimissió de Rajoy? Semblen despropòsits. Rajoy no seria president si –juntament amb Podem– s'hagués votat Sánchez en la investidura del 2016. En tot cas, serien èxits que no mereixen ni trencar les institucions ni provocar la divisió dels catalans que es va visualitzar la setmana passada al Parlament. Catalunya no va trencar amb la legalitat espanyola –que també– sinó que mig Catalunya es va imposar a l'altra mitja saltant-se les normes, com van deixar constància els lletrats del Parlament i el Consell de Garanties Estatutàries.
Però el Govern d'Espanya també té un gran problema. L'independentisme no se'n sortirà amb la seva, però tampoc és fàcil que amb una resposta proporcionada –com exigeix el sistema democràtic– es pugui impedir alguna mena de repetició del 9-N. I encara que al final no s'intentés el referèndum –per un atac de seny de l'independentisme–, ja s'ha evidenciat que la política de dir no a tot del Govern de Rajoy des del 2011 (després del recurs al TC contra l'Estatut quan era a l'oposició) no ha resolt –sinó que ha encrespat– el conflicte.
El 2015, més una derrota que un èxit
El temps (set anys des de la sentència de l'Estatut) demostra que la solució no és anar-se'n d'Espanya, perquè el 47,8% del 'plebiscit' del 2015 va ser més una derrota que un èxit. Però, al mateix temps, també queda patent que no podem viure en normalitat democràtica si el 47,8% dels catalans volen la independència perquè creuen que l'autogovern a Espanya és impossible.
L'independentisme no admet la realitat i està violant l'Estat de dret. I el Govern d'Espanya segueix creient que n'hi ha prou amb la llei per pal·liar el conflicte. Cegueses persistents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada