Enric Hernàndez
Des de la publicació de la llei de transitorietat, divendres, al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)', no ha aparegut ni una sola menció al referèndum unilateral anunciat per a l’1 d’octubre. El Govern sosté que els catalans votaran «com sempre», però per desmentir-ho només cal remuntar-se al referèndum del 2006 sobre la reforma de l’Estatut. Una convocatòria acordada, legal i vinculant que va motivar la publicació al DOGC d’un centenar llarg de comunicacions oficials, entre decrets, acords i edictes de les juntes electorals. Tots ells componien la carcassa jurídica que conferia garanties democràtiques a la consulta.
Si els que decideixin anar a les urnes no votaran «com sempre», ¿ho faran almenys «als llocs de sempre»? La resposta no és nítida, ni ho serà fins a la jornada d’actes. El Govern anunciarà el dia 20 els punts de votació, si no al DOGC almenys sí en aquella web radicada a l’estranger per la qual diu que vetlla el 'hacker' Julian Assange. Allà es veurà si el mapa de col·legis electorals coincideix o no amb el dels últims comicis, a l’espera que, en una última empenta judicial, s’acabi modificant.
El no-acord de Colau
Sí que queda clar que molts barcelonins no votaran «al lloc de sempre», ja que l’equip de govern de Barcelona, controlat pel secretari municipal, s’ha negat a exposar els seus funcionaris i a cedir locals per a l’1-O. Tot i així, el president Carles Puigdemont ha celebrat l’«acord» assolit amb l’alcaldessa Ada Colau, que no s’ha explicitat però que consistirà en el fet que l’ajuntament no farà res i el Govern buscarà locals alternatius, com ja va fer el 9-N. Coses de l’equidistància.
Puigdemont proclama que l’1-O hi haurà urnes i paperetes, però alhora la interventora de la Generalitat de Catalunya garanteix a Hisenda que no s’ha gastat ni un euro públic en els preparatius del referèndum. Només des d’una fe cega es pot sostenir que un referèndum organitzat en la clandestinitat, a causa de la pressió de l’Estat, ofereix garanties democràtiques i vincula tots els catalans de la mateixa manera. Servirà, això sí, com a acte de propaganda independentista. Com sempre.
Des de la publicació de la llei de transitorietat, divendres, al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)', no ha aparegut ni una sola menció al referèndum unilateral anunciat per a l’1 d’octubre. El Govern sosté que els catalans votaran «com sempre», però per desmentir-ho només cal remuntar-se al referèndum del 2006 sobre la reforma de l’Estatut. Una convocatòria acordada, legal i vinculant que va motivar la publicació al DOGC d’un centenar llarg de comunicacions oficials, entre decrets, acords i edictes de les juntes electorals. Tots ells componien la carcassa jurídica que conferia garanties democràtiques a la consulta.
Si els que decideixin anar a les urnes no votaran «com sempre», ¿ho faran almenys «als llocs de sempre»? La resposta no és nítida, ni ho serà fins a la jornada d’actes. El Govern anunciarà el dia 20 els punts de votació, si no al DOGC almenys sí en aquella web radicada a l’estranger per la qual diu que vetlla el 'hacker' Julian Assange. Allà es veurà si el mapa de col·legis electorals coincideix o no amb el dels últims comicis, a l’espera que, en una última empenta judicial, s’acabi modificant.
El no-acord de Colau
Sí que queda clar que molts barcelonins no votaran «al lloc de sempre», ja que l’equip de govern de Barcelona, controlat pel secretari municipal, s’ha negat a exposar els seus funcionaris i a cedir locals per a l’1-O. Tot i així, el president Carles Puigdemont ha celebrat l’«acord» assolit amb l’alcaldessa Ada Colau, que no s’ha explicitat però que consistirà en el fet que l’ajuntament no farà res i el Govern buscarà locals alternatius, com ja va fer el 9-N. Coses de l’equidistància.
Puigdemont proclama que l’1-O hi haurà urnes i paperetes, però alhora la interventora de la Generalitat de Catalunya garanteix a Hisenda que no s’ha gastat ni un euro públic en els preparatius del referèndum. Només des d’una fe cega es pot sostenir que un referèndum organitzat en la clandestinitat, a causa de la pressió de l’Estat, ofereix garanties democràtiques i vincula tots els catalans de la mateixa manera. Servirà, això sí, com a acte de propaganda independentista. Com sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada