 |
| Dolors Vidal |
P. La primera pregunta va encaminada a
donar-te a conèixer, tal com fas al principi del llibre. Qui és Dolors Vidal
Segarra?
R. Soc una professora que Física i Química
de secundària ja jubilada que he treballat gairebé tota la vida a l’institut
Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona i em vaig jubilar a l’institut Dertosa, a
Tortosa, amb el qual continuo col·laborant d'acord amb un conveni amb el
Departament d’Educació de Catalunya que em permet realitzar xarrades de
divulgació científica. Faig divulgació sempre que tinc ocasió, com ara a
l’Observatori de l’Ebre, al Col·legi de Químics de Catalunya, a la Fira de
Ciència al carrer de Lleida... Des de l’erupció del volcà Tajogaite, em dedico
més a la divulgació de l’impacte que va tindre este fenomen natural en la
societat palmera.
 |
| La portada del llibre |
P. La segona és òbvia, què et va portar a escriure el llibre?
R. Doncs no ho tenia pensat, la veritat. Jo
m’anava formant sobre l’erupció per a millorar les meues activitats de
divulgació. Però, ja després del segon viatge a l’illa, algunes persones que
coneixien la meua implicació ja em van suggerir d’escriure un llibre.
Finalment, em vaig decidir a fer-lo per deixar constància escrita del que jo
havia viscut i del que m’anaven explicant la gent de 'el Valle de Aridane' que
vaig conèixer directament o per telèfon. Personalment, escriure em va ajudar a
sentir-me en certa manera “útil”.
P. El llibre només és fruit de la teva
experiència o has hagut de documentar-te?
R. Les dos coses. Jo coneixia el tema de la
vulcanologia pel que estudiava per a preparar les meues classes i també per la
meua curiositat sobre la vulcanologia, que de sempre m’ha atret. Però quan vaig
viure en directe l’erupció del volcà durant el meu primer viatge a la Palma, i
després de sentir les explicacions del guia turístic Néstor Pellitero durant el
segon viatge, un cop ja acabada l’erupció, de seguida vaig entendre que havia
d’aprofundir-hi més i gràcies a la Biblioteca Popular d’Ulldecona i la Biblioteca
Marcel·lí Domingo de Tortosa, ho vaig poder fer amb documents i llibres que em
van prestar. Vaig decidir incloure en el llibre petites explicacions
científiques sobre els volcans que corroboraven les explicacions de primera mà
de les persones de l’illa amb les que vaig parlar.
P. Què et va dur a visitar l’illa de la
Palma durant l’erupció del volcà?
R. Realment, esta és una pregunta que em
costa respondre, perquè, certament, no ho sabria dir. Aquell 11 de setembre de
2021, durant la nostra Diada nacional, ja vaig sentir alguna notícia que
parlava d’uns eixams sísmics que s’estaven produint a la zona sud de l’illa
feia temps i el fet que en feren una notícia, em va alertar. Una setmana més
tard va entrar en erupció. En eixos moments ni m’ho vaig plantejar d’anar-hi.
Només volia que marxara tothom d’allí, de la por que em feia. Tenia la tele
engegada tot el dia per a seguir-ne l’evolució. Setmanes més tard, quan ja
semblava “més clara” l’activitat del volcà, ens vam decidir a fer el primer viatge.
Jo necessitava estar al costat de la gent, viure el mateix que estaven patint.
No em va dur tant l’interès científic, que també. I vam anar-hi just cap al
final de l’erupció.
 |
| Erupció del cràter |
P. Després d’aquella primera visita en vendrien tres més... Quin magnetisme et porta a tornar a visitar ‘l’illa bonica’, tal com es la coneix l’illa de la Palma?
R. Per a mi s’ha convertit en un lloc
fascinant, per l’experiència humana que m’ha representat. He conegut gent que
m’ha ajudat el que no està escrit (bé, sí, en el llibre ho explico i els
agraeixo de tot cor la seua implicació). Gent amb la qual continuo en contacte
i que em manté informada. Que ha fet tot el possible per divulgar el meu
treball en els mitjans de comunicació de l’illa de la Palma i també a Canàries
i es mostre agraïda que una “catalana” ho haja fet. I sé que tornar a l’illa,
em dona l’oportunitat de tornar-nos a trobar i de recórrer la infinitat de
racons, absolutament diferents i meravellosos, que amaga la 'isla bonita'.
Estar prop del volcà i de la colada és una sensació indescriptible, s’ha de
viure. És com si et connectara directament amb el que diem la mare terra...
P. La teva voluntat és que el record de la
tragèdia perduri i no s’oblidi... Quina sensació vas emportar-te’n?
R. Com he dit, d’un gran agraïment per la
confiança i la desinteressada col·laboració de les persones que em van oferir
el seu testimoni més íntim i tan dur en la majoria dels casos. Estes persones
són per a mi com la meua família adoptiva en l’illa, tan gran és la meua estima
cap a elles.
 |
| Inici erupció del volcà |
P. En escriure el llibre, un dels teus objectius és sensibilitzar als lectors de què el canvi climàtic existeix i fas una comparativa entre el volcà de la Palma i la regressió del Delta de l’Ebre…
R. Sí, esta comparativa li xoca a la gent i
jo la vaig tindre claríssima des del primer moment, fins i tot abans de
plantejar-me escriure el llibre, encara que l’erupció volcànica no té relació
amb el canvi climàtic com sí que en té la regressió del nostre delta. Però
ambdós fenòmens, el primer natural i el segon accentuat per l’impacte de les
activitats humanes en el territori (pantans, ports esportius de la costa,
augment de la temperatura pel consum de combustibles fòssils), fan patir les
poblacions afectades i és este patiment compartit per motius tan diferents el
que em va fer agermanar dos poblacions tan llunyanes. Al delta li dedico un
capítol sencer amb el testimoni de Guillermo Borés, de l’Illa de Buda.
P. Tal com va passar amb la DANA de
València, a la Palma, els avisos d’emergència tampoc van funcionar…
R. Malauradament, és així. No m’ho puc
creure, però amb l’edat que tinc, puc dir que és el que sol passar.
L’emergència és responsabilitat dels estaments polítics, i es queden
garratibats davant de catàstrofes de tal envergadura, malgrat els avisos del món
científic. La por els fa pensar més en les conseqüències polítiques que en el
patiment de les persones. Molt trist. Va explotar el volcà i el semàfor
volcànic seguia en groc. Ni a taronja el van passar. No van evacuar la
població. Fins dos hores després de l’erupció no van passar el semàfor a roig,
quan el caos s’havia apoderat de tot…
 |
| El volcà vist des d'una carretera |
P. Malgrat tot, sembla que als seus habitants no els va preocupar massa que fos així…
R. Aparentment. En el llibre he evitat
adjectius o paraules que sovint s’usen molt, perquè em semblava que per estar
de moda les paraules perdien força. Una d’estes paraules és resiliència i ara
la faré servir, perquè realment és la paraula que defineix molt bé el poble palmero.
No es queixaven amb estridències, quan tenien motius per a fer-lo. Enfrontaven
la situació amb positivitat i dient “tira palante”. Però molta gent no ho va poder fer… Hi
va haver moltes morts “naturals” sobrevingudes per malalties agreujades per
l’estrès, sobre un 35% de morts més de l’habitual. I també suïcidis…
P. Què va anar canviant en cada viatge que
vau fer (sempre acompanyada per Julio, el teu marit)?
R. En el primer viatge, durant l’erupció,
la gent et donava la conversa justa. Estaven i prou. En el segon viatge tenien
moltes ganes de parlar i t’explicaven el que els havia passat. En el tercer
viatge vaig anar jo sola, i va ser quan vaig començar a contactar amb persones,
d’entrada no afectades, però al final, qui més qui menys tenien afectacions i
familiars afectats. Feia un any i mig i encara ploraven. Ja estaven organitzats
en plataformes que reivindicaven diferents demandes. La indignació augmentava
perquè les ajudes no arribaven. Però al darrer viatge, amb motiu del tercer
aniversari de l’erupció, en setembre de 2024, ja començaven a mostrar-se més
conformats amb les ajudes, malgrat que encara hi ha gent vivint en contenidors.
Per sort, els guanya les ganes de tirar endavant, sí.
 |
| Colada volcà Malpais |
P. Potser una de les conseqüències més impactant ha estat el canvi de l’orografia de l’illa, ja que, segons sembla l’illa va guanyar superfície…
R. Sí. Totes les illes Canàries són
d'origen volcànic. Han nascut a força d’erupcions i van desapareixent per
l’erosió. Algunes illes ja estan sota el mar. La Palma és una illa molt petita
i jove i està creixent, per això té tanta activitat volcànica. Amb esta
erupció, ha guanyat unes 50 hectàrees al mar en el delta làvic que s’hi ha
format. És impactant observar la colada de lava ja consolidada que s’escampa
des d’allà dalt al volcà, fins al mar, a set quilòmetres de distància. Unes
1200 hectàrees que han soterrat més de tres mil habitatges i construccions.
P. Sembla que el nom de Tajogaite és un
topònim de nova creació... Explica’ns la diferència que hi ha entre ‘Cumbre
Vieja’, Cabeza de Vaca i Tajogaite…
R. El nom del volcà és un tema
controvertit. ‘Cumbre Vieja’ és una serralada de quilòmetres de llarg on trobem
la ruta dels volcans. El nou volcà també va sortir en eixa zona que,
curiosament és la part més jove de l’illa, i per això és la més activa
vulcanològicament parlant. Als volcans els solen posar el nom del punt on
comença l’erupció. Segons això s’hauria de dir 'las Plantas'. Però era un nom
com molt senzill i com la zona també es diu 'Cabeza de Vaca', es podria dir
així. Per altra part també allí és on hi ha la 'Montaña Rajada', que en la
llengua aborigen, la dels benahoarites, es diria Tajogaite. Oficialment, el
govern canari l’anomena indistintament 'Cabezavaca' o Tajogaite. Hi ha més
volcans amb dos noms. Però qui l’ha patit, també l’anomena 'el Diablo' o 'el
Bicho'.
 |
| Nou paisaitge volcà Malpais. |
P. Als viatgers que com jo hem visitat el Parc Nacional del Timanfaya a Lanzarote ens han explicat l’erupció del volcà de ‘el Cuervo’ que va patir l’illa l’1 de setembre de 1730. Quines similituds hi ha entre l’erupció de tots dos volcans?
R. Pel que m’han explicat els testimonis
que més a prop han estat del volcà i coneixen científicament com s’ha produït,
l’erupció del Tajogaite va estar a molt poc de convertir-se en el malson que
van suposar els sis anys d’erupció del Timanfaya. Perquè sota la fissura que va
provocar l’erupció del Tajogaite, hi ha una falla geològica que si s’arriba a
trencar… Hauria pogut passar com a l’illa de Lanzarote. Per fortuna, no es fa
acabar de trencar i, malgrat ser l’erupció més llarga de la Palma, ‘només’ va durar
vuitanta-cinc dies. I no va anar a més.
P. Tot i que no siguis una vulcanòloga, per
què creus que passen quasi tres-cents anys entre l’erupció del ‘Cuervo’ i el
Tajogaite? Hi ha
alguna diferència entre totes dues erupcions?
R. La diferència principal és que esta va
durar vuitanta-cinc dies i la del Timanfaya sis anys. Però la qüestió del temps
en geologia és un problema, no es pot predir. I damunt, en la vulcanologia de
les illes Canàries es combinen molts factors. Estan ubicades sobre un “punt
calent”, un reservori de magma enorme (pensen que només ha sortit el 5% del
magma en esta erupció). Però també hi ha les falles esmentades anteriorment
sotmeses a diferents forces tectòniques. Separats o en conjunt, són factors que
denoten la potencial perillositat principalment en les illes joves (podem
recordar com a exemple l’erupció submarina del volcà Tagoro, que va durar cinc
mesos, a l’illa de el Hierro, en 2011). Només és qüestió de temps que torne a
haver-hi una altra erupció. Però no sabrem quan. O sí, si fem cas dels eixams
sísmics que, en el cas de la Palma, estaven avisant des d’abans de 2017.
.jpg) |
| Baixada de la colada |
P. Durant les visites vas fer amistat amb alguns habitants del lloc. Què destacaries de tot el que van explicar-te?
R. La coincidència en què no els van avisar
a temps. Només el dia anterior a l’erupció, van convocar una reunió en un
pavelló esportiu per al veïnat de la zona de Jedey, on semblava que sortiria el
volcà, perquè allí el terreny s’hi havia inflat uns 20 cm! Però el magma va
seguir un camí inesperat per tubs d’antigues erupcions i va sortir a uns 3 km
de distància de la zona prevista, més al nord i a l’interior de l’illa, cosa
que va amplificar el desastre.
P. A la Palma, com a València es van
devastar moltes infraestructures, entre les quals moltes cases de la zona…
R. Sí i en els dos casos és tristíssim
veure cases que representen la vida de moltes generacions perdudes. I en el cas
de l’erupció, a més a més, han perdut per a sempre el terreny. Només es pot
tornar a construir on la colada no supere els deu metres de profunditat. Però a
llocs hi ha més de seixanta metres d’altura de lava. La colada va enterrar
barris sencers, i també l’arena volcànica.
P. El dia d'avui crec que encara no s’ha
reconstruït tot allò que el volcà va escombrar…
R. La reconstrucció va lentíssima. Han
prioritzat les infraestructures (carreteres) als habitatges. La Palma és una
illa petita. De superfície en pla, només té el doble que el Delta de l’Ebre.
Però és molt muntanyosa, amb zones protegides d’alt valor natural. Aconseguir
un terreny, els permisos, les ajudes, trobar una empresa per a la reconstrucció
en molts casos damunt la colada, envoltats d’un paisatge negre… La proporció de
persones que han començat a construir és molt baixa. En fi…
.jpg) |
| Cementiri de las Manchas |
P. Aquesta entrevista podria ser interminable perquè quan passa un fet així hi ha moltes coses per explicar i cap d’ella menor, però hem d’anar acabant... Suposo que entre la gent d’allí hi ha por que el volcà torni a entrar en erupció... A conseqüència dels fets, s’ha pres alguna mesura per almenys salvaguardar les propietats particulars?
R. Feia cinquanta anys de la darrera
erupció, del volcà Teneguía, que per a ells va ser com un “volcán de juguete”,
un atractiu turístic. Ara han recuperat la realitat del que representa viure en
una illa volcànica. Principalment, la gent ha comprès que, tant sí com no, ha
d’assegurar les seues propietats. I encara així, vigilar les condicions de
l’assegurança. Un dels testimonis explica que només li han aprovat el 60% del
valor de l’habitatge que tenia assegurat perquè en deu anys aquella casa
s’havia revalorat i no havia actualitzat la pòlissa perquè desconeixia que ho
havia de fer. I qui ha perdut soterrada en la colada o la cendra la casa de la
qual encara pagava hipoteca, l’ha de continuar pagant, quan la casa encara era
del banc…
P. I ja, per acabar, vols afegir alguna
cosa més que no t’hagi preguntat i que consideris important?
R. Et vull agrair l’oportunitat que em
dones de tornar a recordar esta desgràcia que ha esgarrat la vida de molta
gent. Podríem dir tantes coses més… Per això invito la gent a llegir-les en el
llibre. Per a mi és com un petit homenatge al coratge de la població de 'el
Valle de Aridane'. Espero poder tornar de nou a l’illa i fer-lo sovint i invito
la gent a ajudar a recuperar-se la població afectada amb un acte tan senzill
com visitar l’illa, pernoctant i consumint en la petita zona afectada
principalment perquè és la que ha perdut el turisme i necessita dinamitzar la
seua economia. Visitem la Palma sense temor!
Moltes gràcies Dolors. Ha estat una
entrevista molt interessant que ajudarà a la gent que només va conèixer
l’erupció del volcà de la Palma per les notícies que anaven sortint al diversos
mitjans de comunicació a entendre una mica més el que va passar i quina és la
situació actual.
 |
| Erupció volcà |
 |
| Fajana |
%20(1).jpg) |
| Fi erupció |
 |
| Mapa de l'illa de la Palma amb la colada |
