Però per res del món!
El president del govern tindrà tota la
legitimitat que li dóna el Tribunal Constitucional respecte a la situació
catalana, però no té el suport que sé li ha mostrat al president català.
Fins i tot jo que sóc un tan escèptic i que,
com sabeu, no tinc ni la més mínima simpatia per Arturo, he de reconèixer que el suport que ahir li van donar més de
900 alcaldes de tota Catalunya. En total hi eren representats el 93% dels
ajuntament catalans i això és molt de suport.
Mentre, sabeu el que ofereix ara Rajoy? No ho
sabeu? Diàleg! Sembla ser que té aquesta paraula com a única solució per a
Catalunya. Necessita una idea original, se’n va al calaix de les idees
originals i treu la paraula diàleg. Passen
els dies i quan té que tornar a moure fitxa, torna a buscar una nova idea i
treu del calaix, què?, què? Diàleg!
És tan desconcertant com inútil. I només està
a l’alçada d’un personatge tan incompetent com ell. Mariano Don Tancredo l’Immòbil només sap proposar diàleg.
Però que ha passat quan l’altra part (o sigui
Mas) a acudit a la Moncloa amb ganes (o no) de dialogar? Que Rajoy li ha dit:
-O juguem amb la meva baralla de cartes o les
estripo. Sóc jo el que poso les condicions perquè tinc la força de la
Constitució (una Constitució que, per cert, quan el PP encara era AP no la va
votar) i per tant, has d’acceptar les meves condicions. Això senyor meu no és diàleg, és imposició!
Però Rajoy, si fos un estadista (ja no li
demano que sigui un gran estadista, simplement un estadista normalet) faria gests de bona voluntat
cap el poble català. De tant en tant ens donaria alguna coseta per mirar d’acontentar-nos
per veure si poc a poc deixaven de tenir aquesta dèria independentista (o si ho
voleu d’una altra manera, pro consulta) Però ni això. Resulta que té una gran
oportunitat: Els Pressupostos Generals per al 2015. I en lloc de donar-nos
algun caramelet, resulta ser que les
inversions per a Catalunya són tan minses que ni tant sols compleixen el que
diu el mutilat Estatut de Catalunya.
I així Sr. Rajoy és com pretén solucionar el problema català. Si tingués una mica de
seny (un do molt nostre que igual no sap ni el que significa, però sempre li
queda preguntar-li a Aznar) ja faria molt de temps que hauria hagut de dimitir.
Entre la setmana passada i aquesta ha dimitit, inusualment, força polítics,
començant per un ministre i una consellera autonòmica, igual si hagués
aprofitat aquest moment, la seva dimissió hauria passat tan desapercebuda com
el seu propi personatge, sinó fos pel malament que ho ha fet tot durant els
quasi tres anys que porta de legislatura. Una
vergonya Sr. Rajoy, una autèntica vergonya...
Però és que a sobre, si esperem que des d’Espanya
se’ns aporti alguna solució, podem esperar-nos segurs, perquè al pas que anem
intueixo que trigaran molt.
Ja sé que alguns de vosaltres direu que el
PSOE aporta la solució federalista, però jo pregunto: Realment sé la creuen? O només és un concepte que pot estar més o menys
bé, però que a la pràctica seria més del mateix?
A Rajoy no li auguro bons temps. El paper que
li tocarà fer durant els propers mesos serà molt complicat. Mentre mas cada
vegada sembla que està més fort, Rajoy anirà perdent adeptes. Si més no, per
les bases. El conflicte català pot
marcar un abans i un després a la seva vida política i segurament també marcarà
un abans i un després en les relacions Espanya-Catalunya.