dijous, 8 de gener del 2015
Les eleccions més decisives d'aquest 2015
SAÜL GORDILLO
Periodista
Tothom pendent de les eleccions plebiscitàries que ha de convocar Artur Mas abans de final de mes i resulta que al maig se celebraran els comicis més importants d'aquest 2015, els municipals. Després de 36 anys de les primeres eleccions locals de la democràcia, els ajuntaments que han patit més retallades financeres i una gran exigència en el compliment del dèficit públic s'enfronten a les urnes enmig d'una complexitat majúscula. Les primeres municipals es van celebrar dos anys després del govern d'unitat de l'any 1977 amb el retorn de Josep Tarradellas, i del resultat dels primers consistoris va dependre la configuració urbanística, econòmica, social i cultural de les nostres ciutats i pobles. Es parla molt de la transició nacional, però a les eleccions municipals ens hi juguem la segona gran transformació de l'administració local i les polítiques de proximitat.
La inacció dels governs central i autonòmic trasllada als consistoris una enorme responsabilitat en la vertebració de la cohesió social. S'ha acabat l'urbanisme sense fre. És l'hora de la reconstrucció del paisatge humà, de recompondre les febles estructures de l'Estat del benestar. El 1979 van sorgir els governs locals que van reconstruir ciutats i barris abandonats pel franquisme, amb places, clavegueram, els primers equipaments i les festes majors com a símbol d'orgull ciutadà. Aquest 2015 ens hi juguem la refundació del municipalisme, essencial en la història recent des de la dictadura. Els ajuntaments i, sobretot, les diputacions pengen d'un fil aquesta primavera. Més fragmentació i la combinació del vot protesta amb l'aval al treball ben fet per molts consistoris, que han aportat coratge i imaginació davant l'allau de descrèdit que afecta la cosa pública.
Vuit presidents catalans
La Generalitat (o Diputació del General) és una institució creada per les Corts de Montsó l'any 1289. La seva funció històrica era gestionar la recaptació d'impostos i va anar evolucionant amb el temps, assumint les tasques pròpies d'unParlament medieval. Anul·lada pels decrets de Nova Planta de Felip Vè, va ser restaurada després de la proclamació de la II República espanyola l'any 1931. D'aleshores ençà ha tingut vuit presidents. La seva biografia ens dóna les claus per entendre on som i cap a on va Catalunya:
· Francesc Macià va protagonitzar els fets de Prats de Molló, l'any 1926. La invasió militar de Catalunya va ser avortada per la policia francesa i Francesc Macià va ser detingut, empresonat i jutjat, si bé la condemna que li va ser imposada va ser lleu, només dos mesos de presó i l'expulsió del país. La gran popularitat que li va donar aquesta aventura militar va propiciar que l'any 1931 fos proclamat president de la Generalitat. Va morir l'any 1933.
· Lluís Companys, el seu successor, també va ser empresonat arran dels fets del 6 d'Octubre de 1934, quan va proclamar unilateralment l'Estat català. Alliberat després de la victòria del Front Popular, va passar a l'exili en acabar la guerra civil. L'any 1940 va ser detingut per la Gestapo a França, deportat a Espanya, jutjat per un tribunal militar i afusellat al castell de Montjuïc.
· Josep Irla va ser designat president de la Generalitat a l'exili, entre 1940 i 1954. Va morir sense poder retornar a Catalunya.
· Va succeir-lo Josep Tarradellas, que va ocupar el càrrec entre 1954 i 1980. A la mort del dictador Francisco Franco va negociar amb èxit el restabliment de la institució catalana d'autogovern i va retornar de l'exili l'any 1977. Sota la seva presidència es va negociar i aprovar l'Estatut d'Autonomia de 1979. Fou nomenat marquès pel rei Joan Carles I.
· Jordi Pujol va ser president de la Generalitat entre 1980 i 2003. De jove, va ser detingut, torturat i empresonat pels Fets del Palau de la Música (1960). Sent president va ser inclòs en la querella de la fiscalia per la fallida del grup financer Banca Catalana, del qual va ser fundador i impulsor, si bé l'acció judicial no va prosperar. En l'actualitat està imputat, després d'haver autoconfessat que tenia capitals amagats en paradisos fiscals. El pròxim dia 27 de gener ha de comparèixer a la Ciutat de la Justícia per declarar.
· Pasqual Maragall va ser elegit president de la Generalitat l'any 2003. Sota el seu mandat va impulsar la reforma de l'Estatut d'Autonomia del 2006, aprovada en referèndum. Va renunciar a un nou mandat després de diagnosticar-se que tenia la malaltia d'Alzheimer i es va donar de baixa del PSC per discrepàncies polítiques.
· Encapçalant el Tripartit-2, José Montilla va ser president de la Generalitat entre 2006 i 2010. El seu "amic" José Luis Rodríguez Zapatero va cavar la seva fossa política en deixar que el Tribunal Constitucional retallés l'Estatut de 2006. Actualment, és senador.
· Artur Mas va ser escollit president de la Generalitat l'any 2010 i va revalidar el càrrec en les eleccions anticipades de 2012. Ha endegat l'anomenat "procés de transició nacional"que, de moment, ha culminat en el simulacre de referèndum secessionista del 9-N. Per aquest fet ha estat imputat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), després d'admetre a tràmit la querella per desobediència interposada per la fiscalia contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau.
En resum, quatre dels vuit presidents de la Generalitat restaurada han tingut i tenen problemes judicials amb les autoritats de França i de l'Estat espanyol. Anem millorant, però. Entre els fets de Prats de Molló i el 9-N o entre l'execució sumària de Lluís Companys i l'amenaça d'inhabilitació d'Artur Mas hi va un abisme. Serà possible que algun dia Espanya i Catalunya trobin la manera d'entendre's a través del diàleg i la negociació política, sense passar per la repressió judicial?És el meu desig per aquest any 2015 que encetem
Subscriure's a:
Missatges (Atom)