LES ELECCIONS MUNICIPALS. ELS QUI ENCARA TENEN POSSIBILITATS…

Després dels companys (i la companya) que seran alcaldes (i alcaldessa) n’hi ha que encara tenen possibilitats d’assolir l’alcaldia (si bé, en alguns casos, hauran de compartir-la) o bé entrar a formar part dels diferents governs municipals.

Al Baix Ebre...

Deltebre. Encara que els resultats de José Emilio Bertomeu no fossin els esperats, bé podria entrar a l’equip de govern de Gervasi Aspa que no té majoria per a governar.

El Perelló. A la darrera legislatura hi va haver un pacte entre ERC i PSC, amb 3 regidors cadascú que va permetre desbancar a CiU. Ara ERC n’ha guanyat  un (4), el que ha perdut el PSC (2). Enfront, els 5 de CiU. Sembla ser que repetir el pacte serà difícil, però és l’única manera de que els republicans puguin aconseguir l’alcaldia.

A la Terra Alta...

Bot. A la passada legislatura una moció de censura va permetre un pacte entre PM (la marca blanca del PSC) i ERC. Aquesta vegada la suma de les dues forces, amb dos regidors cadascuna, també els hi dona majoria y, previsiblement, tornaran a pactar.

El Pinell de Brai. Han estat per a mi un dels resultats més sorprenents i positius. El Pinell ha estat tradicionalment un feu convergent. En la passada legislatura el seu alcalde va ser el president del consell comarcal. Aquí PM, que va guanyar les eleccions amb el mateix nombre de regidors que CiU (4) podria governar amb el suport d’ERC (1) Lluís Melich hauria de sortir-ne escollit alcalde.

La Fatarella. Els resultats són força idèntics als de fa 4 anys. Si bé les eleccions les ha guanyat ERC, no té la majoria per a governar. El pacte amb PM no va funcionar i els republicans van d’haver de governar amb minoria. Seria aconsellable un pacte de govern que els hi doni estabilitat.

Corbera d’Ebre. Aquest municipi ha estat un dels pocs on l’esquerra ha pogut governar. Fa uns anys l’amic Pepe Gamero (ICV) va ser-ne l’alcalde amb els suport del PSC. Ara ha guanyat ERC que pot governar amb CiU (que ha assolit el mateix nombre de regidors (4) o amb el PSC-UPTA que en té 2 i són suficients per a donar estabilitat al futur govern.

Al Montsià...

Els Freginals. El PSC només ha obtingut un regidor (Evenci de los Aires) però que pot decantar la balança cap a un costat o l’altre. Segons sembla (pel que ell em va dir) donarà l’alcaldia a CiU i estarà al govern en detriment de Josep Lluís Fernández, el passat alcalde.

La Sénia. Al no haver-se presentat l’alcalde en les dues legislatures de les dues darreres legislatures pel PSC Victor Pla, la llista es va renovar molt, començant pel seu cap Manel Tomàs. Encara que s’ha baixat molt en nombre de regidors, els 2 que s’han tret queden molt lluny de les expectatives, però haurien de servir per a donar estabilitat al futur alcalde que ha de sortir de la llista FS-E (ICV-EUA, per a que ens entenguem) A la legislatura passada, Victor Pla, no va aconseguir pactar amb els ecosocialistes. Amb gent nova no hi hauria d’haver impediments.

LES ELECCIONS MUNICIPALS. ELS/LES QUI HAN AGUANTAT EL COP

Evidentment parlaré dels alcaldes i alcaldesses del PSC que malgrat l’actual conjuntura social i econòmica han sortit victoriosos dels comicis de diumenge passat.

Per a començar, els alcaldes dels únics 3 municipis de les Terres de l’Ebre on el PSC va guanyar les eleccions autonòmiques de novembre: Mas de Barberans, Sant Jaume d’Enveja i Batea.

Haver posat primer el Mas de Barberans no és casual, el petit poble de la comarca del Montsià, pegat al massís del Port, és l’únic poble de la demarcació on, des de la recuperació de la democràcia una vegada mort el dictador, sempre, en totes les eleccions, ha guanyat el PSC. Josep Lleixà, el meu company de treball ha estat, per tant, reelegit alcalde.

A Sant Jaume, Joan Castor Gonell també ha revalidat la majoria que tenia. Si a la seva bona gestió davant del consistori sé li suma la construcció de “lo Passador”, han fet bons els pronòstics que s’havien fet abans de les eleccions.
I què dir de Godall. Francesc Miró ha assolit per primera vegada la majoria absoluta per al PSC. Després d'una convulsa primera alcaldia (2003-2007), en la passada, tot i governar amb només els 3 regidors del seu grup, ha demostrat que és un bon alcalde. 

Batea, a la Terra Alta, és un dels pocs pobles on es trenca el domini convergent. El meu bon amic Joaquín Paladella porta monts d’anys sent reelegit alcalde. Primer per l’UPTA, un partit crear per ell i altres polítics de la comarca. Ara amb l’UPTA-PSC.

A la comarca del Baix Ebre hi ha pobles on els darrers anys el domini del PSC ha estat indiscutible.

A Tivenys, amb Maria José Beltran, la Maria, una història del partit i de la UGT. A Aldover, amb el meu homònim Joan Ferré, un home que treballa incansablement pel poble i així li saben reconèixer els seus conciutadans.

En canvi n’hi ha d’altres on el governs socialistes són molt més recents.

Un d’aquests pobles és Camarles. Joan Curto també és un vell conegut (fa quasi 30 anys que el conec) Després de mots d’anys de govern “independent” i convergent amb l’emblemàtic i controvertit Primitivo Forastero i posteriorment amb Carmelo Redó, ara fa quatre anys, un vot (o dos, no me’n recordo bé) li va fer guanyar un regidor que li va permetre pactar amb ERC i obtenir l’alcaldia. Ara la seva victòria ha estat inqüestionable.

L’Alfara de Carles, un dels pobles més petits de la comarca, també ha sofert un procés paregut. Durant molts d’anys Joan Fort va ser alcalde per CiU fins la passada legislatura on Bartomeu Roselló va aconseguir l’alcaldia per al PSC. Motius laborals del fins ara alcalde van fer que aquest any Josep Mas encapçales la candidatura i ha revalidat la majoria absoluta davant del retorn de Joan Fort.

A la comarca de la Ribera d’Ebre també hi ha hagut llocs on el domini del PSC s’ha consolidat. Flix, un feu històric dels socialistes. Després d’uns anys on l’alcaldia la va tenir ERC o va ser compartida, aquesta vegada permetrà a Marc Mur ser-ne l’alcalde.

I Ginestar. Feu històric de CiU on fa uns anys una càmera oculta va grava a l’alcalde Josep Bru fent transaccions immobiliàries des del seu despatx. També aquí s’ha aconseguit repetir victòria amb Josep Maria Domènech al cap davant.  

Com es veu, no són molts, però possiblement per això, les victòries, encara les converteix en més emblemàtiques si cal.

Demà parlaré d’altres pobles on assolir l’alcaldia (encara que s’hagi de pactar i compartir, està a l’abast)        

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. VALORACIONS DEL DIA D'AHIR

La primera valoració, com és obvi, és que CiU ha revalidat per 5è cop la majoria absoluta, la qual cosa li permetrà fer la seva política i portar a terme el seu “programa de govern” (tal i com li agradava dir a seu candidat a l’alcaldia) Certament  han perdut vots (uns 300), però en el context global han aguantat de forma excel·lent. Pràcticament sense desgast.
La segona valoració és que ERC no ha obtingut el resultat esperat. S’ha quedat per sota de les perspectives que tenia. De totes formes, si no hagués segut perquè s’esperaven obtenir l’alcaldia PER A Adam Tomàs, els resultats s’haurien de considerar-los com de molt bons. Dos regidors més dels que tenien és per a estar contents (la mateixa pujada que CiU) I més si tenim en compte que ERC ha desaparegut del mapa electoral de molts llocs, sobre tot a ciutats importants (amb excepció de Barcelona): Tarragona, Lleida, Girona, etc. El nombre de vots fa ser pràcticament idèntic al de far 4 anys.
Tercera valoració: la davallada del PSC.  Si els socialistes ampostins haguessin “aguantat” (pensem que 4 regidors a l’anterior legislatura equivaldrien a 5 d’aquesta), s’hauria pogut tombar la majoria absoluta de CiU. Els resultats del PSC ampostí no reflecteixen el treball que s’ha fet, sobre tot pel seu candidat Antoni Espanya.  Si analitzen detingudament els resultats (segurament els pitjors de la historia del PSC local amb uns 500 vots perduts respecte a les municipals de 2007), es pot treure la conclusió que els vots “perduts” haurien anat a parar, majoritàriament, a PxC, però també al PP. La classe més humil, la que acostumava a votar “progressista”, aquest cop se’n ha anat al partit xenòfob que lidera l’Anglada. Sembla ser que el mateix va passar a l’anomenat “cinturó roig” de Barcelona.   
Quarta valoració: el regidor obtingut per PxC. No m’allargaré, ja que no vull fer-los propaganda. Només un comentari que em va fer al Fadebook un amic que és mosso. “És el que realment em fa por...”.
La quinta valoració seria global per a la resta de partits. Tret del PP que va ser qui més es va apropar al mínim per a obtenir representació, respecte als altres, s’ha de dir que s’ha demostrat un cop més que a Amposta és molt difícil poder “sucar”, per moltes il·lusions que s’hagin fet durant la campanya. Abans de començar vaig parlar amb el germà de l’alcaldable de IV-EUA i ja li vaig pronosticar que no en traurien cap. Què hauria passat si partits com Solidaritat Catalana (SI) i ICV-EUA no s’haguessin presentat? Ara ja no ho sabrem mai...
Per a concloure us explicaré dues anècdotes de la campanya i ho faré cronològicament. Un dia, mentre fèiem el “porta a porta”, vaig veure a un vell conegut a qui suposava “compromès socialment”. Després de comprar el pa va entrar al quiosc del cap de llista de PxC i va sortir amb un diari sota el braç. El vaig cridar per a donar-li la “bossa electoral” mentre arribava la seva dona i varem estar parlant una estona. Mentre vaig mirar el diari que portava: la Gaceta què, per si algú no ho sap, pertany al grup Intereconomia.
La segona anècdota va passar ahir durant la jornada electoral. Se’ns va avisar que a una cabina s’hi van trobar un parell de sobres amb una papereta de CiU al seu interior. La jugada era maquiavèl·lica: si no se’n adonaven i es votava una opció diferent, el vot era nul i si es votava a CiU, de dos paperetes de la mateixa candidatura se’n dóna una de vàlida. A Flix sembla que també va passar el mateix. De totes formes, al final, tot es va quedar en na simple anècdota. Per exemple, a la messa que estava jo al col·legi Miquel Granell només va sortir una sobre amb una papereta de CiU i una del PP i tampoc és pot afirmar que fos el resultat d’una acte premeditat i aliè al votant.  

CiU PER 4 ANYS MÉS

Tal i com ja m’esperava, a Amposta CiU ha revalidat la seva majoria absoluta a l’ajuntament. Amb 11 regidors Manel Ferré seguirà sent l’alcalde.

ERC passa dels 4 (amb projecció de 5, per l’increment de regidors) a 6, per tant aguanta bé, però es queda lluny de les perspectives més optimistes.

En canvi el PSC sofreix una gran davallada i es pot considerar que en perd 2. En tenia 4 (amb projecció de 5) i ara només n’ha obtingut 3.

Entra a l’ajuntament PxC.

Segurament el pitjor escenari possible.

Si llegiu l’escrit que avui publico a VinaròsNews i al meu blog, veureu com ja em temia una situació així. La gent del carrer es mostraven tan indignats com els que s’han concentrat a la plaça de l’ajuntament aquest cap de setmana, però a l’ora de la veritat, les urnes no ho han reflectit. 

Més informació a la pàgina del Ministerio del Interior. 

RETORNAR AL RAMAT

Quan es publiqui aquest article, a tots els pobles d’Espanya s’hauran obert o estaran a punt d’obrir-se les urnes per a votar els nostres representants locals per als propers quatre anys. Al País Valencià i a d’altres comunitats autònomes, les no considerades històriques, també hi haurà eleccions per escollir els respectius parlaments.

Jo em vull centrar en Amposta, la meva ciutat, que és, políticament parlant, la que més conec.

Aquesta darrera legislatura ha estat, para l’equip de govern (CiU), força convulsa en determinats moments. Sobre tot en els darrers mesos hi ha hagut certa agitació social originada, principalment, per tres situacions. Dues d’elles han tingut que veure amb temes urbanístics: les obres d’urbanització de diferents carrers del centre de la ciutat i la urbanització d’Eucaliptus, un barri residencial separat del nucli urbà per diversos quilòmetres. I la tercera, el finançament de les escoles de música de la Lira i la Fila, les dues associacions, juntament amb el club de futbol, més importants de la nostra ciutat.

Les obres del centre d’Amposta han estat, durant molt de temps, un veritable maldecap per a veïns i comerciants de la zona. Els veïns tenien dificultats per accedir als seus habitatges i tenien que passar, moltes vegades, per passos habilitats donant grans voltes. Els cotxes, evidentment, n’hi s’ho proposaven... I els comerciants, dia rere dia, miraven amb resignació els calaixos buits al final de cada jornada. Les dificultats d’accés feien disminuir considerablement el nombre de clients i d’ingressos.

En canvi, el problema d’urbanització d’Eucaliptus era molt diferent. Aviat s’han de començar les obres d’urbanització de tot el barri (de fet és “urbanització dels Eucaliptus”, però la coincidència de paraules m’ha fet buscar el sinònim més proper)

En aquest darrer cas qui és va alterar (i molt!) van ser les principals empreses constructores de la nostra ciutat en veure que una obra tant important sé l’acabava adjudicant una UTE (unió temporal d’empreses) on l’empresa important era de fora d’Amposta i només la més petita, que tenia pràcticament un pes simbòlic, era d’aquí.

Algunes d’aquestes empreses constructores, les quals, històricament, han estat molt vinculades a CiU, es van atrevir a presentar recurs en contra de la concessió feta a través d’un concurs públic. I és que més enllà de a quina empresa se li atorgava l’obra, estava “en joc” molts llocs de treball, la qual cosa, en moments com aquests on la construcció pateix una de les seves pitjors crisis, no és un tema menor.

El moment culminant de l’enrenou sorgit del tema del finançament de les escoles de música va ser l’assemblea general de socis de la Lira de diumenge 8 de maig on es va escridassar i xiular a l’alcalde i als que li van donar suport.

El departament d’Educació de l’anterior govern de la Generalitat resolia de forma definitiva els finançament de les escoles municipals de música atorgant-les-hi una subvenció d’uns 600 euros per alumne i any. Però resultar ser que les escoles de música de les entitats ampostines són privades, no municipals, per la qual cosa la subvenció es baixava a la meitat.

Les assemblees generals de les dues escoles van prendre decisions contraposades. Mentre la de la Lira (molt més neutra políticament parlant) acceptava ser municipal, la de la Fila (controlada per CiU) deia que “no”.

La postura de l’equip de govern de CiU era que “es municipalitzaven totes dues o cap”. Una postura que amagava el rerefons de la qüestió que no era un altre que “no voler acceptar la solució del govern d’Entesa o tripartit”.

Totes aquestes situacions han causat molt malestar entre els sectors més afectats i no és estrany escoltar de la seva boca de molta gent dir que “a Amposta és necessari un canvi”. Però a l’hora de la veritat, quan toqui “posar la papereta a la urna”, caldrà veure si parlaven per parlar o realment “votaran pel canvi”. “Els esgarriats retornaran al ramat...”.  

Recordo que fa 8 anys, quan “l’Ebre” estava revoltat en contra del PHN, molts votants de CiU venien a les manifestacions per a oposar-se al transvasament. No obstant, a un d’aquests votants sé li va escoltar dir, al·ludint a l’alcalde de l’època: “És con un fill drogoaddicte que, en els moments més difícils i en que més et necessita (reelegir-lo un cop més), és quan més l’has d’ajudar”.

Per això, del resultat de les eleccions municipals a Amposta no espero, ni molt menys, un daltabaix. Segurament, el proper ajuntament, tindrà el mateix color polític. Mal que em pesi!  

LA CONCENTRACIÓ DELS "INDIGNATS" D'AMPOSTA

Segons les informacions que m’han arribat de “primera ma”, ahir per la tarda van se unes 150 persones les que van concentrar-se davant la seu de l’Ajuntament d’Amposta. 7 d’elles hi van passar la nit en dues tendes de campanya. 

Aquesta tarda en eren una mica menys, unes 100. Alguns hi han acudit amb el gos (com jo) No tots eren joves, també hi havia gent gran que els hi donava suport. Quan han acabat la cassolada s'han constituït en assemblea per a decidir les properes accions que prendran.

En arribar prop de casa he passat per davant d’un dels anomenats “club de joves” i, mentre en sortia una parella, he mirat cap a dintre i n’he vist uns 5 o 6. M’ha sobtat de que no estiguessin donant suport els concentrats. Imagino que una part dels seus integrants són “ni-nis”, o sigui aquells que ni estudien ni treballen, en canvi, la majoria dels qui he conegut a la concentració són universitaris. O sigui que el nivell cultural hi té molt a veure amb el nivell d’indignació dels joves d’aquest país.

Des d’aquí, ànims a tots!!    

2.000 ENTRADES

Avui com és el “dia de reflexió”, faré l’entrada que no vaig poder fer aquesta setmana en complir les 2.000 entrades al blog. El 25 d’abril de l’any passat (commemoració de la revolució dels clavells de Portugal) vaig fer l’entrada 1.500. Va ser el primer cop que vaig explicar-vos coses personals sota el títol de “Permeteu-me que us parli de mi”. Aquest cop us parlaré del meu blog, de la Via Augusta.

L’entrada 2.000 la vaig fer el passat dimarts dia 17 i va coincidir amb una de les meves publicacions de “la foto electoral del dia”. De fet, fa només uns mesos, em pensava que al meu ritme de publicació (sobre les 40 entrades per mes) no faria la 2.000 fins al mes de juny. Però he de reconèixer que la campanya electoral m’ha sobrepassat i el ritme s’ha incrementat considerablement. Fins i tot, alguna vegada m’he hagut de deixar alguna cosa al “tinter” per a centrar-me, només, en temes electorals. Una vegada passada aquesta voràgine tornaré al meu ritme habitual i les temes seran més diversos.

No voldria deixar passar l’ocasió per agrair una vegada més als meus seguidors i lectors en general l’interès que demostren dia rere dia per aquest blog. Cal dir que l’audiència s’ha incrementat molt. El passat mes de febrer ja vaig notar un augment considerable de les visites. Així vaig passar de les 2.496 (només superades per les 2.576 dels mes de setembre) al mes de gener a les 2.992 del mes de febrer. A partir del març vaig començar a posar el meu enllaç al meu mur de Facebook i el número de visites es va incrementar encara més arribant a les 5.073! Un ascens per a mi vertiginós.

Llavors va arribar la precampanya electoral amb tota la informació que generava. De vegades aquesta informació només eren simples comentaris que s’acabaven confirmant o no, però que sense cap mena de dubte, als meus lectors els interessava allò que els anava explicat. El rècord absolut d’entrades en un sol dia el vaig establir el 28 de març amb la publicació de “Els candidats d’Amposta pel davant i pel darrere” amb 475! Aquell dia els lectors van mostrar molt d’interès en veure’ls-hi la cara als principals candidats de les llistes que competiran demà per a conformar el nou ajuntament ampostí. Sembla ser que algú va penjar la meva entrada a Twitter i d’aquí “l’èxit”. Al còmput general d’entrades va en segon lloc amb 330 entrades “directes”, només superada per una entrada referent a l’Oriol Romeu (el jugador faldut del Barça) que vaig fer el 15 d’agost de l’any passat.

A l’abril vaig arribar a les 5.979 entrades (!), més de 900 mes que el mes de març i, l’actual ritme a finals de mes les superaré ja que a hores d’ara ja en porto més de 4.700.

Durant el darrer mes he superat les 300 entrades diàries en 3 ocasions i pràcticament ja no baixo de les 200. Ja sé que això o és res comparat amb altres blogs de referència (la Marfanta per exemple), però  per a un blog d’opinió bàsicament política com el meu, és per a sentir-me més que orgullós.

Ens aquests dies de campanya, durant el quals he trepitjat més el carrer del que en mi és habitual, m’he trobat amb gent que m’ha dit que em segueix i m’han encoratjat en continuar en la mateixa línia que em vaig traçar des del començament a finals de juliol de 2007.

Gràcies a tothom pels ànims i per la vostra fidelitat.    

Visió generalActualitza

Ara

Dia

Setmana

Mes

Totes les dades

maig del 2009 – maig del 2011

Visualitzacions de pàgina avui 107 Visualitzacions de pàgina ahir 265 Visualitzacions de pàgina l'últim mes 6.192 Historial de totes les visualitzacions de pàgina 34.625

     

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. FENT MEMÒRIA

 

Recordo les darreres municipals. Com aquell que no vol ja han passat 4 anys! Què efímer que ha estat aquest període!

Però què passava a Amposta fa 4 anys? Hi havia alguna diferència?

Evidentment la resposta és que sí. Per començar es tancava una etapa. El que havia estat alcalde els darrers 20 anys deixava pas al seu delfí. Les expectatives de canvi eren molt presents durant la campanya electoral. Però el dia de les eleccions tot es va esvair... Tornarà a passar el mateix? Diumenge al vespre en sortirem de dubtes.

Ara fa quatre anys, a les tanques de bona part de les obres de la nostra ciutat s’hi podia veure propaganda de CiU. Com fa 8, segurament com fa 12... Els constructors ampostins, una bona part d’elles, volien estar bé amb el “regim establert”. Sabien que això era garantia de feina. L’obra pública, sempre tan “apetitosa” era un motiu més que suficient per apropar-se a CiU. Fins i tot per a treure-se’n el carnet de militant.

Però hi ha un fet que vull destacar per sobre dels altres. Durant la campanya va tancar el fòrum d’Amposta Info.

Amposta Info, una pàgina web pionera en la divulgació general de notícies sobre la nostra ciutat tenia un fòrum de debat molt actiu. Però com sol passar a la nostra ciutat, sovint, el que no “combreguem amb la doctrina oficial”, érem insultats, menyspreats, etc. Com es sol dir vulgarment, se’ns tirava per sobre tot tipus de merda...

Però algú va traspassar el límit del que és ètic. Van acusar al llavors director territorial d’Acció Social i Ciutadania Ismael Piñas de fer xantatge als ancians de la residència d’avis amb perdre l’ajut si no votaven ERC. Ismael PIñas va amenaçar a l’administrador de la pàgina en denunciar-lo si no hi havia una rectificació d’aquella maliciosa notícia.

A mi mateix, des d’aquell fòrum, també sé m’havia insultat diverses vegades. També durant la campanya electoral. Vaig aprofitar per enviar-li un correu al seu administrador (Josep Torta) per a dir-li que jo també m’havia plantejat la possibilitat de fer-ho.

En aquells moments totes les mirades es dirigien cap a Josep Torta, la cara més visible d’Amposta Info.

Però a la seva empresa, InsertNet hi tenia una sòcia. Una persona que durant els darrers mesos s’ha comportat com una autèntica “holigan” de CiU i així s’ha comportat en diverses vegades. Després de tot això em dóna que pensar que possiblement la culpa no hauria de recaure tota cap a Josep, potser sigui compartida. Tal vegada seria possible (i només dic que ho seria) que fos una de les persones que més activament participaven al fòrum. La seva privacitat a l’hora d’escriure els missatges estaria més que garantida.

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. SÓC L’ALCALDE!

7 són els aspirants a ocupar la cadira d’alcalde on, durant aquesta darrera legislatura s’ha assegut Manel Ferré, el candidat de CiU. No conec a tots els candidats, ni he tingut el plaer (o la desgràcia) de parlar amb alguns d’ells. Amb altres, sí.

És evident que no tots es comportarien de la mateixa manera si arribessin a ocupar el càrrec. Els alcaldes poden ser dialogants, propers, afables, servicials, atesos... Però també tot el contrari. Hi ha una tercera via, o sigui ni una cosa ni l’altra. Potser sí, aquells que no es comporten d’igual manera si coneixen anticipadament el “color” de les idees. Segurament en aquest darrer grup podríem incloure a l’actual alcalde d’Amposta. Per als seus, el primer bloc. Per als altres, el segon...

Ser alcalde d’un poble o ciutat significa molt. Segurament, molts polítics de primer nivell canviarien el seu càrrec de ministre o conseller per ser-ne alcalde de la seva pròpia ciutat o poble. Ara fa 4 anys, el llavors president del Parlament de Catalunya va visitar la nostra ciutat per fer una conferència a favor de la que era candidata d’ERC Marta Cid. Tot i ser la segona autoritat de Catalunya va reconèixer que a ell lo que de veritat li hauria agradat ser era “alcalde de Reus”.

L’exconsellera Montserrat Tura (que ho va ser d’Interior i també de Justícia), sabia bé el que significava ser alcaldessa del seu poble, Mollet del Vallès. En la primera visita que va fer a la nostra ciutat, quan encara era alcalde l’avui senador espanyol, en passar als saló de plens per fer el protocol·lari acte de signar el llibre d’honor, va rebutjar la cadira de l’alcalde, tot dient: “Aquí n’ets tu la màxima autoritat!” Certament és així.

Però quan s’ha d’usar el càrrec de forma imperativa (“Sóc l’alcalde!”), és que et queden molts pocs arguments per contraposar la teva opinió sobre la dels altres. Al dia a dia, una vegada ja s’està fora del ple, l’alcalde hauria de ser conscient que tampoc no cal trepitjar l’espai dels altres, ni imposar el seu càrrec per fer-se valer.

Ara retrocedirem una mica en el temps (només una mica) i ens en anirem al dia de la inauguració del Carrefour. Tots els convidats (per assistir a la inauguració tothom havia d’estar convidat) que van acudir amb el seu cotxe, varem d’haver de buscar aparcament a les rodalies del centre comercial, ja que encara no es podia accedir a l’aparcament soterrat. Jo hi vaig acudir amb la Lluïsa i en baixar per carrer lateral, arribava l’alcalde. En tot el carrer estava prohibit aparcar (de fet encara hi està, però aquell dia fins i tot hi van posar senyals), però ell, l’alcalde, no va tenir cap problema en fer-ho. Quan un guarda de seguretat s’hi va aproximar i li va dir allò que era evident (“Aquí no es pot aparcar”), ell li va respondre: “Sóc l’alcalde!”.

El mateix argument va fer servir diumenge passat durant l’assemblea general de socis de la Lira. Ell, l’alcalde, hi va assistir com a soci que és de l’entitat. En sentir-se al·ludit per torpedinar el finançament de l’escola de l’entitat, va voler intervenir des de l’escenari. Quan sé li va negar aquesta possibilitat, va tornar a dir allò de “Jo sóc l’alcalde”, a la qual cosa li van dir: “Bé, però aquí estàs com a un soci més”.

Segons m’han explicat, l’alcalde, va tenir que aguantar fortes esbroncades. Per a calmar els ànims va usa dos arguments. El primer en forma d’una subvenció d’uns 60.000 euros que, segons pareix, el conseller se’ls trauria de les seves despeses de “representació”. I el segon argument va ser que cada vegada que parlava amb el President Mas, aquest li preguntava si “El tema de la Lira ja estava solucionat”.

L’escola de la Lira està deixant de percebre, anualment, uns 100.000 euros. Molt lluny del “pedaç” que estan oferint els actuals responsables del departament d’Ensenyament.

I per acabar, avui no deu de ser un bon dia per a l’alcalde d’Amposta, com a madridista la consecució matemàtica del títol de lliga per part del Barça no li ha hagut de caure gens bé. Ah!, què no ho sabíeu? L’alcalde d’ara com l’anterior són simpatitzants del Reial Madrid. Però o són els únics. Aquest matí m’he apropat fins l’ajuntament amb un polo amb l’escut del Barça i la responsable de l’àrea de promoció econòmica m’ha dir:” No cal que presumiu tant el barcelonistes que el Madrid és millor”. “Millor per lles”, li he respost.        

LA FOTO ELECTORAL DEL DIA (20-05-2011)

Qui va col·locar la banderola sobre el senyal "d'STOP", a la cruïlla del carrer Amèrica amb l'avinguda de Catalunya, no va pensar en la interpretació que se'n podia fer: "NO VOTES A MANEL FERRÉ".

ROMANÇ CONTRA FRANCISCO CAMPS (per Al Tall)

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. PETIT QÜESTIONARI

Quan ja la campanya electoral toca a la seva fi, del dia a dia de la nostra ciutat he pogut constatar que ni tots els partits som iguals ni se’ns tracta de la mateixa forma.

Els passat dos de maig, al saló de plens de l’Ajuntament d’Amposta es va fer una reunió per a repartir els espais de propaganda electoral i les normes a seguir durant la campanya. A Aquesta reunió hi van assistir. Per part de CiU el Sr. Joan Ramon Masip; per part d’ERC el Sr. Pere Ferré; per part del PSC la Sra. Míriam Galindo; per part del PP el Sr. Guillermo Martínez; per part d’ICV-EUA el Sr. Antonio Recio; per part de Si, el Sr. Albert Curto; finalment, per part de PxC no hi va assistir ningú.

Els que m’heu anat seguir durant la campanya, sabreu que els primers en penjar els cartells electorals van ser el PP i PxC.

Primera pregunta: Com sabien els de PxC on penjar els seus cartells?

La primera llista en penjar les banderoles va ser ICV-EUA i, immediatament després, el PSC. Personalment vaig acompanyar durant molta estona (més de 4 hores) i en tot moment vaig orientar als que les col·locaven on i com havien de fer-ho i, sobre tot, que respectessin aquelles faroles que ja disposaven d’alguna mena de cartells.

Segona pregunta: Per què CiU no ho va respectar i va penjar banderoles on ja havia algun cartells d’altres partits? Per què ERC tampoc no ho va respectar? Per què Is tampoc? Per què el PP i PXC en les següents “tongades” tampoc? 

És cert que a l’acta hi diu que no podrà posar-se propaganda electoral fora dels llocs establerts. Per què se’ls hi ha permès a IS i PxC, per exemple, fer-ho?

Res es deia de col·locar-ne o no fora del casc urbà. Es a dir, no es nomenava per a res el Poble Nou, la Urbanització dels Eucaliptus, Balada i Favaret. És evident que en una “amplia” interpretació de la norma, allí no se’n hi poden posar. Per què? És que els que allí hi viuen no voten?

Una nit membres el PSC, entre els qui estava jo, varem anar-ne a posar al Poble Nou Balada i Eucaliptus. En arribar al Poble Nou, a la tanca de malla metàl·lica que encercla el recinte del ball, hi havia una pancarta de CiU. Nosaltres, literalment, varem inundar la pedania. Després anàrem a Eucaliptus on només hi ocuparem 3 faroles i Balada amb 7.

Al dia següent, el regidor de governació va trucar al nostre candidat per a dir-li que havíem de retirar les de Eucaliptus i Balada, que allí no se’n podien posar. Del poble Nou no va dir res. Això ens va privar de sortir i enganxar-ne a Favaret.

Dijous de la setmana passada el govern municipal va plantar una tanca publicitària al final del carrer Sebastià Joan i Arbó anunciant les obres d’un nou CAP. La junta electoral de zona els hi va fer retirar ahir (o al menys ahir van complir les ordres) És que CiU o sap que no es poden fer determinades coses en campanya electoral? De igual manera, dimarts, es van col·locar cilindres per a fomentar (suposadament) el comerç de la ciutat. Això si que està permès? Igual que oferir subvencions “milionàries a les dues societats musicals d’Amposta en campanya electoral, també està permès?

Ahir al vespre, el membre de la nostra llista que viu al Poble Nou va trucar al nostre candidat Antoni Espanya per a dir-li que la brigada municipal, seguin ordres donades des de l’ajuntament, estava retirant tots els nostres cartells. No és una revenja de CiU per haver hagut de treure la tanca que anunciava el CAP sanitari?

Aquest matí he donat una volta per Amposta i allà on hi havia cartells incomplint la normativa, hi seguien ben presents. Per què no s’han fet retirar? S’ha retirat la pancarta de CiU del Poble Nou?

Sembla que “l’ase dels cops és el PSC, ja que, fins els que jo sé, a la resta de candidatures que es presenten a Amposta no se’ls hi ha fet retirar res.

Jo no sé com es diu aquesta mena de comportament a un altre indret, aquí en diem CACIQUISME. Del segle, XXI, però CACIQUISME.            

LA FOTO ELECTORAL DEL DIA (19-05-2011)

Aquest cartell improvisat s'ha fet utilitzant la part del darrere d'un cartell que l'ajuntament va col·locar en un parc infantil entre el Consell Comarcal del Montsià i el Jutjat. SENSE COMENTARIS.

LA JUNTA ELECTORAL FA RETIRAR UNA TANCA "PUBLICITÀRIA" A CiU

Dijous de la setmana passada va aparèixer al parc del costat de la plaça de la Castellania d’Amposta, mirant cap el carrer Sebastià Juan i Arbó una gran tanca “propagandística” on l’Ajuntament d’Amposta anunciava la construcció d’un nou CAP. De seguida varem pensar que podria vulnerar la llei electoral i ho varem posar ràpidament en coneixement de la junta electoral de zona. Avui, per mandat de la junta, la tanca apareixia literalment tirada per terra amb una gran branca a sobre.

¿Cóm és possible que un equip de govern tan curós en fer complir la normativa local sobre col·locació de pancartes a determinats grups polítics (concretament parlo del PSC, ja que, segons pareix a d’altres no els hi ha dit res) no tingui la mateixa cura respecte als mètodes que fan servir ells mateixos que, com aquest, acaben infringit la normativa estatal? 

VÍDEO DENUNCIA SOBRE EL POBLE NOU DE JOSEP JUAN

HOMENATGE AL POBLE NOU from Josep Juan on Vimeo.

LA FOTO "ELECTORALISTA" DEL DIA (18-05-2011)

Imagino que els més espavilats ja us en haureu adonat que he canviat el terme ""electoral" per electoralista. L'equip de govern de CiU en plena campanya electoral està fent el que no ha fet en 4 anys: arranjar carrers, prometre 49.500 euros a la Lira i intentar potenciar el comerç de ciutat (per a fer contents als comerciants) posant uns cilindres per algunes faroles de la ciutat. Aquest està situat a l'avinguda de Catalunya, davant de l'església del Sagrat Cor.

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. L’ACTE FINAL DEL PSC

En un ambient familiar, ahir per la nit es va celebrar l’acte final del PSC d’Amposta (digueu-li míting si voleu) a l’auditori de la Fira d’Amposta.

L’acte va començar amb la projecció del vídeo de campanya. Després Toni  va anar cridant un per un als membres de la llista que hi eren presents mentre a la pantalla on prèviament s’havia fet la projecció hi sortia la foto. En arribar a l’escenari, la Lluïsa els hi anava fet una pregunta relacionada amb aspectes del programa o de la vida política i social del poble.

Una vegada tots (fins i tot els suplents) van estar asseguts a les cadires preparades, la Lluïsa va fer de “telonera” a Toni. Fa fer un discurs brillant, segurament el millor que li recordo haver fet durant tots aquests anys de treballar plegats. Va remetre contra l’alcaldable de CiU per la campanya bruta que està fent en aquests darrers dies parlant malament de la nostra candidatura, però sobre tot, contra la seva pròpia persona i la del nostre candidat. A Lluïsa la va culpar “d’haver de reduir llits de l’hospital” per no haver votat la moció de CiU al Congrés ara fa una setmana. La diputada del PSC va “desemmascarar” al candidat de CiU recordant-li que “els fons de competitivitat que tant reclama CiU a Madrid –i que per llei no s’ha de pagar fins d’aquí dos anys- només significa un 3 % del pressupost de la Generalitat, mentre que els retallades, sobre tot en Salut i Ensenyament, arriben al 10 %. Finalment va mostrar “el programa de govern” de CiU, del que va dir que, en arribar-li a casa, “si ho hagués segut pel color, s’hauria pensat que era el nostre”, ja que hi traient totes les obres i infraestructures que s’han fet a Amposta en aquests darrers 4 anys pagades amb diners de l’anomenat “fons Zapatero” i de les inversions fetes per l’anterior govern de “tripartit” de la Generalitat de Catalunya. Unes obres i infraestructures que als de CiU els hi costa reconèixer que la fan fer governs socialistes o dels quals hi formaven part. Lluïsa va arrancar aplaudiments espontanis dels assistents.  

Acte seguit va prendre la paraula el nostre candidat a l’alcaldia Antoni Espanya que va fer un repàs del programa electoral. Toni no va voler deixar passar l’ocasió per a criticar la manca de programa de CiU que, “a corre cuita n’ha hagut de confeccionar un”, però, sobre tot, de la campanya “demagògica i bruta” del candidat a l’alcaldia Manel Ferré que, en aquests darrers dies va “desesperat oferint coses a tothom”. Un clar exemple són els 49.500 euros que ha ofert a la Lira Ampostina quan ell és el màxim culpable que la societat musical hagi, de moment, deixat d’ingressar més de 100.000 euros i haver resolt el finançament futur de la seva escola de música. O la tanca que han posat al parc del costat de la plaça de la Castellania d'Amposta anunciant la construcció d'un CAP o els cilindres que han col·locat a diversos punts d'Amposta per potenciar el comerç ampostí, un sector "maltractat" per l'actual equip de govern.
Toni també va demanar el "vot útil" per al PSC, ja que, segons va dir, "la nostra candidatura és l'única que garanteix un canvi real a l'ajuntament d'Amposta i també per frenar 'aventures que no porten en lloc'".  

Per a finalitzar l’acte, els membres presents de la candidatura van baixar de l’escenari i, amb les lletres que s’han anat utilitzant al llarg de la campanya, fan formar l’eslògan electoral: “ATREVEIX-TE. ARA TONI! Acte seguit van recollir les conegudes roses de paper per repartir-les entre el públic present.     

LA FOTO ELECTORAL DEL DIA (18-05-2011)

Adam Tomàs torna a ser-ne el protagonista. Ja sé, ja sé que tenen permís per penjar-la on és (a la paret d'Automòbils Toldà), però no deixa de ser curiós el "complement" del cartell de sota.

LA FOTO ELECTORAL DEL DIA 2 (12-05-2011)

Avui, l'Ajuntament d'Amposta, ha penjat aquest cartell de "propaganda electoral" de CiU pagat en diner públic. Lloc carrer Sebastià Juan i Arbó, molt prop de la plaça de la Castellania d'Amposta. 

TORTOSA-2, AMPOSTA-0 (1?)

Quan Arturo Mas va ser nomenat el 129è President de la Generalitat de Catalunya vaig pensar: “Què visitarà primer, Amposta o Tortosa?”. Potser la qüestió tingui una importància relativa, més enllà del “ego” dels principals personatges convergents de les dues ciutats.

Durant uns anys Amposta va estar governada pel avui “sanador espanyol”, amo i senyor del territori i va convertir la nostra ciutat en “capital”. Eren els temps en que a Tortosa no hi manaven el seu. Hi havia manat durant molts d’anys, fruit de pactes diversos, però ja no hi manaven. Eren els anys de la lluita antitransvasament de l’Ebre i qui manava a Tortosa, avui també senador, es posava davant del moviment, mentre a Amposta s’atrinxerava fent costat a qui durant 23 anys va governar Catalunya, Jordi I.

Tortosa pareixia haver caigut en desgràcia als ulls dels convergents. Amb l’arribada d’un nou alcalde convergent, tot va parèixer canviar.

Ara ni a Amposta ni a Tortosa manen ja els senadors. Tant aquí com allí hi ha dos alcaldes de CDC. L’un, el d’aquí, governa (per als seus) amb majoria absoluta. L’altre, el d’allà, no governa amb majoria absoluta, però quasi i ERC del Baix Ebre sempre li ha estat un bon aliat.

Amb l’arribada d’Arturo I era l’hora d’esbrinar quina de les dues ciutats del territori té més peses davant Barcelona i davant els estaments oficials que governen ara a Catalunya.

De moment el resultat és de 2-0 a favor de Tortosa. Arturo I en pocs dies ha visitat la ciutat de Tortosa dues vegades: aprofitant el marc de la fira de mostres i diumenge passat en un dinar míting envoltat de la majoria dels seus.

Quan visitarà Mas Amposta? Difícil pregunta. Encara que, personalment, no em sorprendria gens ni mica que ho ves aquest proper cap de setmana.

A partir del divendres 13 i fins diumenge 15 a Amposta s’ha de celebrar la III edició del Mercat a la Plaça, una recreació de com era la nostra ciutat a principis del segle XX. Quan des de l’Ajuntament es va decidir que s’avancés una setmana respecte al cap de setmana habitual de la celebració de la festa, es va dir que es feia per a no coincidir amb la jornada electoral. Fins aquí correcte. Però va haver qui va demanar que s’ajornés fins passades les eleccions, a la qual cosa, l’equip de govern no s’hi va avenir.

Entre els 3 grups que conformem l’actual Ajuntament s’hi va establir una mena de pacte no escrit on s’acordava no utilitzar la festivitat per a fer propaganda electoral. Qui seran els primers d’incomplir-lo?   

Per als més escèptics vull recordar que durant la inauguració de Fira Amposta de l’any 2008, on la inauguració del segon esdeveniment més important de l’any a la nostra ciutat anava a càrrec de Josep González, president de PIMEC Catalunya, hi va aparèixer de sorpresa el llavors cap de l’oposició i avui President de la Generalitat que, casualment, passava uns dies al nostre territori.

No cal ni dir que aquell dia Arturo Mas va ser el protagonista de l’acte per sobre del president de la “segona” patronal catalana.

LES ELECCIONS A AMPOSTA. 2n DIA DE MERCAT

Au, tornem-hi què això s’acaba!

Avui ple, el darrer de la legislatura. Bé, en quedarà un per aprovar l’acta del d’avui, però, llestos!! Després, mercat. És el que toca dimarts. La majoria de grups estam pels voltants del mercat central, allí on es celebra el mercat setmanal. Un altre cop ERC, CiU, PxC, nosaltres... I avui també els d’ICV-EUA.

Cada dia que passa queden menys dies per al 22. La campanya s’intensifica i, la força que actualment governa l’ajuntament utilitza tots els mitjans al seu abast per mirar de donar la volta a unes enquestes que no li són gens favorables...

Segons sembla avui s’han reunit amb la junta de la Lira i com que es veu que la promesa del dia de l’assemblea general de l’entitat no es pot complir (50.000 euros per a finançar l’escola de música –si us vaig dir 60.000, era una xifra errònia-), ja que una quantitat així necessita ser aprovada per l’executiu, ara se’ls ha dit que 49.500! Segons sembla, quan és menys de 50.000 no cal fer-ho. Ja sabeu allò de “Mucho prometer hasta meter y después de haber metido, nada de lo prometido...”. 

Quan ja havíem marxat els altres grups, els membres del PSC que encara quedàvem hem entrat al mercat a repartir la nostra “bossa electora”. Una bossa més carregada de treball i d’esperança que res, ja que a part de les paperetes, només conté uns caramels, un resum del programa, l’última edició de la nostra revista “Quatre Cantons” i les paperetes per a votar-nos diumenge. Que no sigui excusa dir que no les han rebut. Si algú vota un altre partit, perquè no ha rebut les nostres, serà mentida, ja que, a part de donar-les en ma, s’han enviat per correu als respectius domicilis dels ciutadans i ciutadanes i, també, diumenge als col·legis electorals podran trobar-les!

Ànims, diumenge tots a votar. Després no valdran lamentacions. Ara és l’hora del canvi, de donar–li un tomb a “Amposta”.     

LA FOTO ELECTORAL DEL DIA (17-05-2011)

El passeig dels "petits". Al passeig dels Xiprers, el que porta al cementiri, un lloc on les normes electorals municipals no deixen enganxar cartells, els han col·locat el partits petits, els que fins ara no tenen representació municipal. Aquesta entrada és la 2.000 des de que vaig iniciar la Via Augusta.

LES ELECCIONS MUNICIPALS A AMPOSTA. LES FRUSTRACIONS

Mentre a Amposta es celebrava la festa del Mercat a la Plaça i el poble vivia una parèntesi (segur?) dintre del període electoral, l’alcaldable de CiU a Tortosa anunciava l’obertura per a final d’any d’un Decathlon.

Com jo treballo a Tortosa, la notícia la sabia feia temps i, com jo, molts de tortosins i tortosines. Així cal qualificar la notícia donada per “Fem-ho bé” de purament electoralista.

Però, desgraciadament, quan una notícia és bona per a Tortosa no ho és tant per a Amposta. Juntament amb el Carrefour, Decathlon havia de ser la “joia de la corona” de la zona comercial inaugurada ara fa 5 mesos. No podrà ser... No crec que la notícia hagi caigut bé al sector convergent i a cert sector empresarial d’Amposta.

Personalment, si m’haguessin donat a triar entre el Carrefour i el Decathlon, m’hauria decantat per aquest últim. A part del dia de la inauguració, al centre que la cadena que presideix Arías-Salgado, només hi he estat un cop i, encara que vaig acabar comprant, no vaig trobar els dos productes que, precisament, anava a buscar. I un és tant habitual cm tomàquet d’amanida, ja que per l’hora, havien tancat la fruiteria que tinc baix de casa.

En canvi, a la botiga especialitzada en esports hi he estat unes tres vegades. Una d’elles a Barcelona, prop del Portal de l’Àngel i, certament, val la pena comprar-hi.

Però possiblement la notícia de la “no” arribada del Decatlhon, sigui irrellevant si mirem la salut de la zona comercial.

Quan es va obrir van ser moltes les veus que van predir un futur incert i més si tenim en compte el precedent de la zona lúdica.

Avui m’han dit que tanquen 3 de les 30 botigues que es van obrir amb la promesa d’un futur magnífic. És cert que només significa un 10 % de la totalitat dels comerços, però és que, com ja he dit abans, només fa 5 mesos que s’han obert i 2 des de que va obrir Carrefour que havia de ser el “dinamitzador” de la zona i que havia de portar milers de potencials clients.

La gent de fora d’Amposta pot estranyar-se un tant de que opini d’aquesta manera, però qui coneix la realitat de la nostra ciutat, sabrà que, aquí, el que importa són les grans inauguracions o dit d’una altra manera, a l’alcalde de torn sortint a la Revista Amposta, a poder ser acompanyat per algun càrrec de CiU. Fins ara aquesta política els hi ha donat resultats, perquè haurien de canviar-la?          

LA FOTO ELECTORAL DEL DIA (16-05-2011)

Ermità és un crustaci que pren la closca a un cargol. Aquests cartells han usurpat una cartellera de Publicitat Borrell, presumptament sense pagar res. Fa uns anys (bastants) a aquesta mateixa cartellera va ser CiU qui va enganxar cartells de l'alcaldable de l'època.