divendres, 20 de maig del 2011

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. SÓC L’ALCALDE!



7 són els aspirants a ocupar la cadira d’alcalde on, durant aquesta darrera legislatura s’ha assegut Manel Ferré, el candidat de CiU. No conec a tots els candidats, ni he tingut el plaer (o la desgràcia) de parlar amb alguns d’ells. Amb altres, sí.
És evident que no tots es comportarien de la mateixa manera si arribessin a ocupar el càrrec. Els alcaldes poden ser dialogants, propers, afables, servicials, atesos... Però també tot el contrari. Hi ha una tercera via, o sigui ni una cosa ni l’altra. Potser sí, aquells que no es comporten d’igual manera si coneixen anticipadament el “color” de les idees. Segurament en aquest darrer grup podríem incloure a l’actual alcalde d’Amposta. Per als seus, el primer bloc. Per als altres, el segon...
Ser alcalde d’un poble o ciutat significa molt. Segurament, molts polítics de primer nivell canviarien el seu càrrec de ministre o conseller per ser-ne alcalde de la seva pròpia ciutat o poble. Ara fa 4 anys, el llavors president del Parlament de Catalunya va visitar la nostra ciutat per fer una conferència a favor de la que era candidata d’ERC Marta Cid. Tot i ser la segona autoritat de Catalunya va reconèixer que a ell lo que de veritat li hauria agradat ser era “alcalde de Reus”.
L’exconsellera Montserrat Tura (que ho va ser d’Interior i també de Justícia), sabia bé el que significava ser alcaldessa del seu poble, Mollet del Vallès. En la primera visita que va fer a la nostra ciutat, quan encara era alcalde l’avui senador espanyol, en passar als saló de plens per fer el protocol·lari acte de signar el llibre d’honor, va rebutjar la cadira de l’alcalde, tot dient: “Aquí n’ets tu la màxima autoritat!” Certament és així.
Però quan s’ha d’usar el càrrec de forma imperativa (“Sóc l’alcalde!”), és que et queden molts pocs arguments per contraposar la teva opinió sobre la dels altres. Al dia a dia, una vegada ja s’està fora del ple, l’alcalde hauria de ser conscient que tampoc no cal trepitjar l’espai dels altres, ni imposar el seu càrrec per fer-se valer.
Ara retrocedirem una mica en el temps (només una mica) i ens en anirem al dia de la inauguració del Carrefour. Tots els convidats (per assistir a la inauguració tothom havia d’estar convidat) que van acudir amb el seu cotxe, varem d’haver de buscar aparcament a les rodalies del centre comercial, ja que encara no es podia accedir a l’aparcament soterrat. Jo hi vaig acudir amb la Lluïsa i en baixar per carrer lateral, arribava l’alcalde. En tot el carrer estava prohibit aparcar (de fet encara hi està, però aquell dia fins i tot hi van posar senyals), però ell, l’alcalde, no va tenir cap problema en fer-ho. Quan un guarda de seguretat s’hi va aproximar i li va dir allò que era evident (“Aquí no es pot aparcar”), ell li va respondre: “Sóc l’alcalde!”.
El mateix argument va fer servir diumenge passat durant l’assemblea general de socis de la Lira. Ell, l’alcalde, hi va assistir com a soci que és de l’entitat. En sentir-se al·ludit per torpedinar el finançament de l’escola de l’entitat, va voler intervenir des de l’escenari. Quan sé li va negar aquesta possibilitat, va tornar a dir allò de “Jo sóc l’alcalde”, a la qual cosa li van dir: “Bé, però aquí estàs com a un soci més”.
Segons m’han explicat, l’alcalde, va tenir que aguantar fortes esbroncades. Per a calmar els ànims va usa dos arguments. El primer en forma d’una subvenció d’uns 60.000 euros que, segons pareix, el conseller se’ls trauria de les seves despeses de “representació”. I el segon argument va ser que cada vegada que parlava amb el President Mas, aquest li preguntava si “El tema de la Lira ja estava solucionat”.
L’escola de la Lira està deixant de percebre, anualment, uns 100.000 euros. Molt lluny del “pedaç” que estan oferint els actuals responsables del departament d’Ensenyament.
I per acabar, avui no deu de ser un bon dia per a l’alcalde d’Amposta, com a madridista la consecució matemàtica del títol de lliga per part del Barça no li ha hagut de caure gens bé. Ah!, què no ho sabíeu? L’alcalde d’ara com l’anterior són simpatitzants del Reial Madrid. Però o són els únics. Aquest matí m’he apropat fins l’ajuntament amb un polo amb l’escut del Barça i la responsable de l’àrea de promoció econòmica m’ha dir:” No cal que presumiu tant el barcelonistes que el Madrid és millor”. “Millor per lles”, li he respost.