La segona valoració és que ERC no ha obtingut el resultat esperat. S’ha quedat per sota de les perspectives que tenia. De totes formes, si no hagués segut perquè s’esperaven obtenir l’alcaldia PER A Adam Tomàs, els resultats s’haurien de considerar-los com de molt bons. Dos regidors més dels que tenien és per a estar contents (la mateixa pujada que CiU) I més si tenim en compte que ERC ha desaparegut del mapa electoral de molts llocs, sobre tot a ciutats importants (amb excepció de Barcelona): Tarragona, Lleida, Girona, etc. El nombre de vots fa ser pràcticament idèntic al de far 4 anys.
Tercera valoració: la davallada del PSC. Si els socialistes ampostins haguessin “aguantat” (pensem que 4 regidors a l’anterior legislatura equivaldrien a 5 d’aquesta), s’hauria pogut tombar la majoria absoluta de CiU. Els resultats del PSC ampostí no reflecteixen el treball que s’ha fet, sobre tot pel seu candidat Antoni Espanya. Si analitzen detingudament els resultats (segurament els pitjors de la historia del PSC local amb uns 500 vots perduts respecte a les municipals de 2007), es pot treure la conclusió que els vots “perduts” haurien anat a parar, majoritàriament, a PxC, però també al PP. La classe més humil, la que acostumava a votar “progressista”, aquest cop se’n ha anat al partit xenòfob que lidera l’Anglada. Sembla ser que el mateix va passar a l’anomenat “cinturó roig” de Barcelona.
Quarta valoració: el regidor obtingut per PxC. No m’allargaré, ja que no vull fer-los propaganda. Només un comentari que em va fer al Fadebook un amic que és mosso. “És el que realment em fa por...”.
La quinta valoració seria global per a la resta de partits. Tret del PP que va ser qui més es va apropar al mínim per a obtenir representació, respecte als altres, s’ha de dir que s’ha demostrat un cop més que a Amposta és molt difícil poder “sucar”, per moltes il·lusions que s’hagin fet durant la campanya. Abans de començar vaig parlar amb el germà de l’alcaldable de IV-EUA i ja li vaig pronosticar que no en traurien cap. Què hauria passat si partits com Solidaritat Catalana (SI) i ICV-EUA no s’haguessin presentat? Ara ja no ho sabrem mai...
Per a concloure us explicaré dues anècdotes de la campanya i ho faré cronològicament. Un dia, mentre fèiem el “porta a porta”, vaig veure a un vell conegut a qui suposava “compromès socialment”. Després de comprar el pa va entrar al quiosc del cap de llista de PxC i va sortir amb un diari sota el braç. El vaig cridar per a donar-li la “bossa electoral” mentre arribava la seva dona i varem estar parlant una estona. Mentre vaig mirar el diari que portava: la Gaceta què, per si algú no ho sap, pertany al grup Intereconomia.
La segona anècdota va passar ahir durant la jornada electoral. Se’ns va avisar que a una cabina s’hi van trobar un parell de sobres amb una papereta de CiU al seu interior. La jugada era maquiavèl·lica: si no se’n adonaven i es votava una opció diferent, el vot era nul i si es votava a CiU, de dos paperetes de la mateixa candidatura se’n dóna una de vàlida. A Flix sembla que també va passar el mateix. De totes formes, al final, tot es va quedar en na simple anècdota. Per exemple, a la messa que estava jo al col·legi Miquel Granell només va sortir una sobre amb una papereta de CiU i una del PP i tampoc és pot afirmar que fos el resultat d’una acte premeditat i aliè al votant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada