dimarts, 6 d’octubre del 2015

FRANCESC DE CARRERAS I D'ALTRES

Ahir a la tarda es va poder escoltar una entrevista enregistrada a l’espai el Balcó de la Cadena SER que presenta la periodista Carla Torró.
Francesc de Carreras és un intel·lectual català que després de passar pel PSUC que va abandonar l’any 1986 quan es va integrar a IC, ja que segons ell això comportava una deriva nacionalista.
Per tant, la seva ideologia l’hem de situar al costat d’aquells que sé senten tan catalans com espanyols. Aquest fet ha comportat que després d’abandonar la militància d’esquerres hagi estat un dels fundador del Foro Babel i més recentment el partit Ciutadans (C’s) amb Albert Rivera i d’altres.
Com podeu suposar, la seva manera de veure les coses dista molt de com les veiem una bona part dels catalans, fins i tot m’atreviria a dir que la majoria dels ciutadans de Catalunya.
Si es pregunta a un independentista convers quin ha estat el motiu pel qual s’hi ha fet, segurament respondrà que perquè està cansat de que Espanya ens maltracti i no compleixi amb la part que li pertoca. I si li preguntem quin va ser el detonant, l’origen de tot plegat, el més normal és que et digui que el frustrat Estatut d’Autonomia que va promoure el president Maragall.
En canvi, a l’anàlisi que ahir feia Francesc de Carreras sobre la situació actual, posava l’Estatut de Miravet com el gran error del govern Tripartit. Segons ell, l’articulat del darrer Estatut era massa llarg i hi havia articles que, literalment, no servien per a res.
Certament si el comparem amb l’Estatut de Núria (en vaig poder veure l’original a una exposició que es va fer a Barcelona sobre els papers de Salamanca i la memòria històrica), aquell era extremadament curt; crec recordar que només tenia una vintena d’articles. En canvi, el de Miravet passava en escreix dels 100.
Però l’opinió de Francesc de Carreras només és un punt de vista. És evident que no tots els experts pensen com ell i, si es preguntés de forma individualitzada (que ningú pogués escoltar l’opinió dels altres), segurament ens trobaríem amb grans diferències.
Ara us explicaré el que vaig escoltar diumenge per la nit a la Sexta dintre de l’Objetivo de Ana Pastor. Davant les reiterades vegades en que Rajoy ha afirmat que Espanya és la nació més antiga d’Europa, alguns dels experts consultats matisaven els conceptes de nació i estat. L’estat seria el poder polític sobre un territori determinat, mentre que nació és el conjunt de ciutadans que tenen un idioma, una cultura i una història pròpies.
Per tant, si els experts fan aquesta afirmació sobre la nació, quin problema hi ha que al preàmbul de l’Estatut de Miravet (que recordem-ho, no té valor jurídic) hi surti aquest concepte? Catalunya és una nació sense estat, ja que el poder s’exerceix des de Madrid.
Dit això, deia també Francesc de Carreras que qualsevol iniciativa que es prengui que porti a la proclamació de la independència de Catalunya, anirà en contra de la Constitució y de les lleis de l’Estat i, per tant, serà il·legal des del seu inici.
Tampoc cal que un sigui un expert en lleis per arribar a aquesta conclusió. Està clar que l’ordenament jurídic espanyol és molt hermètic i no permet arribar allà on s’ha proposat Mas, Junqueras i la resta d’independentistes passant per la CUP.
El que passa és que allà on no arriben les lleis hauria d’arribar la política. Aquests tipus de situacions s’han de solucionar a partir del diàleg i les ganes d’entendres de les parts (en aquest cas Espanya i Catalunya)
Abans d’ahir, Alex Salmond, qui va ser primer ministre escossés i principal impulsor del referèndum pactat que va tenir lloc a Escòcia el setembre de l’any passat, va fer un flac favor a aquells que pensen en una DUI o de continuar amb el full de ruta pactat. Segons Salmod, dels resultats de les eleccions del dia 27, no legitimen per a fer una declaració unilateral d’independència, però si per a fer un referèndum secessionista pactat amb l’Estat central.

De totes formes la situació em sembla força complicada ja que ni populars, ni socialistes, ni evidentment Ciudadanos es mostren disposats a començar qualsevol negociació que pugui acabar en aquesta acord.