SISCU BAIGES
Són coses del futbol i de la política. Leo Messi, jugador del Barça, i Artur Mas, president de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i de la Generalitat, en funcions, s'han lesionat i hauran d'estar una temporada a la banqueta. El futbolista diuen que en té per unes setmanes. El polític probablement en tindrà per uns quants mesos.
L'expressió 'ningú no és imprescindible' se sol utilitzar quan s'ha de prescindir involuntàriament d'algú. És una forma de consolar-se davant una realitat contra la qual no s'hi pot fer res.
Leo Messi es va trencar el lligament col·lateral intern del genoll esquerre el passat 26 de setembre i el seu lloc haurà de ser ocupat per algun altre jugador de l'equip.
L'endemà, els catalans van trencar amb el seu vot la il·lusió d'Artur Mas de ser reelegit sense problemes president de la Generalitat. Mas, que es considera imprescindible, tot i que no se n'ha estat en alguna ocasió de dir que si convé farà 'un pas al costat', intenta dissimular la lesió. Camina ranquejant i tothom se n'adona de la seva coixera però ell i els seus volen fer creure que està en plena forma.
Si Messi vol recuperar-se massa de pressa s'equivocarà. Les lesions curen al seu ritme i la recuperació triga el que triga. Tornar a jugar abans d'hora és perillós per la seva salut i pot perjudicar-lo a ell i al seu club.
Si Mas s'entesta a continuar al capdavant del procés independentista es farà mal ell i farà mal a la causa que diu que defensa.
Ara toca descansar. A tots dos.
Els metges calculen que el futbolista podrà tornar a jugar en un parell de mesos.
Els analistes polítics no encegats per la passió partidista auguren a Mas un descans d'uns mesos o la retirada definitiva. Ni tan sols en el cas que es tornin a celebrar aviat eleccions al Parlament seria lògic que encapçalés cap candidatura, després del tripijoc de la quarta posició a la llista de Junts pel Sí. Si el full de ruta plantejat per aquesta candidatura es pot complir i d'aquí a 18 mesos ens tornen a convocar a les urnes, potser serà l’hora que torni al primer pla de la política catalana.
Ara, però, és temps que juguin Munir, Sandro, Neus Munté o Raül Romeva.
La Champions i la independència s'han posat difícils, això sí.
Són coses del futbol i de la política. Leo Messi, jugador del Barça, i Artur Mas, president de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i de la Generalitat, en funcions, s'han lesionat i hauran d'estar una temporada a la banqueta. El futbolista diuen que en té per unes setmanes. El polític probablement en tindrà per uns quants mesos.
L'expressió 'ningú no és imprescindible' se sol utilitzar quan s'ha de prescindir involuntàriament d'algú. És una forma de consolar-se davant una realitat contra la qual no s'hi pot fer res.
Leo Messi es va trencar el lligament col·lateral intern del genoll esquerre el passat 26 de setembre i el seu lloc haurà de ser ocupat per algun altre jugador de l'equip.
L'endemà, els catalans van trencar amb el seu vot la il·lusió d'Artur Mas de ser reelegit sense problemes president de la Generalitat. Mas, que es considera imprescindible, tot i que no se n'ha estat en alguna ocasió de dir que si convé farà 'un pas al costat', intenta dissimular la lesió. Camina ranquejant i tothom se n'adona de la seva coixera però ell i els seus volen fer creure que està en plena forma.
Si Messi vol recuperar-se massa de pressa s'equivocarà. Les lesions curen al seu ritme i la recuperació triga el que triga. Tornar a jugar abans d'hora és perillós per la seva salut i pot perjudicar-lo a ell i al seu club.
Si Mas s'entesta a continuar al capdavant del procés independentista es farà mal ell i farà mal a la causa que diu que defensa.
Ara toca descansar. A tots dos.
Els metges calculen que el futbolista podrà tornar a jugar en un parell de mesos.
Els analistes polítics no encegats per la passió partidista auguren a Mas un descans d'uns mesos o la retirada definitiva. Ni tan sols en el cas que es tornin a celebrar aviat eleccions al Parlament seria lògic que encapçalés cap candidatura, després del tripijoc de la quarta posició a la llista de Junts pel Sí. Si el full de ruta plantejat per aquesta candidatura es pot complir i d'aquí a 18 mesos ens tornen a convocar a les urnes, potser serà l’hora que torni al primer pla de la política catalana.
Ara, però, és temps que juguin Munir, Sandro, Neus Munté o Raül Romeva.
La Champions i la independència s'han posat difícils, això sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada