EL PROGRAMA ELECTORAL DEL PSOE

La catalana Meritxell Batet i el basc Patxi López van ser els encarregats de presentar el programa electoral del PSOE que, ràpidament, es va penjar de a la xarxa (mipsoe.es)

Després dels dubtes dels primers moments (sembla ser que apareixien i desapareixien punts programàtics), finalment va quedar penjar per a que la ciutadania hi pugui fer aportacions. Sempre que hi ha aportació ciutadana és positiu, però després caldrà veure si es tenen en compte o no aquestes aportacions. De la meva experiència de quan assistia a congressos del partit, he de dir que, sovint, s’imposava el corró que suposaven les grans agrupacions dels barris de Barcelona, poblacions de l’àrea metropolitana, caps de província, etc. Així va ser, per exemple en el tema OTAN. Mentre la majoria d’agrupacions estaven a favor de no entrar, gràcies al canvi de criteri de la delegació de Tarragona (amb la que es tenia majoria de delegats), es va imposar el criteri que ho decidís el PSOE a nivell de l’Estat. Però tothom sabia quin era el posicionament del PSOE que, recordem-ho, estava al govern.

La premsa s’ha fet ressò d’aquells punts del programa que, a priori, criden més l’atenció: ensenyament obligatori fins als 18 anys, així com també la gratuïtat de les guarderies, l’eliminació de l’assignatura de religió de dintre de l’horari lectiu, fins i tot als col·legis privats (s’ha d’entendre que també religiosos), derogació del concordat amb la Santa Seu, obligació de fer primàries i debats electorals, poder publicar enquestes fins darrera hora (ara està prohibit publicar-les durat la darrera setmana)

De fet, la major part del programa és un calc del que v presentar Rubalcaba ara fa 4 anys. Hi ha qui opina que s’hauria pogut fer uncortar y pegar.  Però que sigui així té tota la lògica dl món. L’ideari d’un partit no pot canviar tant en un període de temps tan curt. Sé suposa que tots els partits socialistes del món tenen la mateixa estructura identitària i després matisos per adaptar-se al lloc o al temps.  

Com a declaració d’intencions no està malament, però es clar, vist el que s’ha vist quan han estat al govern, fa que un ja dubti de tot. Recordava Pepa Bueno a la SER que la laïcitat és un punt que surt a cada programa, però que mai s’ha aplicat.

És evident que el que intenta el PSOE és seduir a nous votants (ja sigui el votant tradicional que ha pogut marxar darrerament o aquells que no l’han votat mai i que creguin que poden ser una bona opció per a derrotar a Rajoy)

Però en la seva contra hi juguen massa coses, sobre tot els incompliments. Quantes vegades m’he sentit dir que la millor virtut dels polítics és la coherència? No l’única, però sí la més important. Si tu portes a les eleccions un programa electoral és per a complir-lo. Si al final no el compleixes, hauràs de buscar excuses i si en poses moltes, al final un se’n adona de que, d’entrada, ja no portaves cap intenció de complir-lo en uns determinats punts. Pitjor encara és fer el contrari del que has dit, tal i com ho ha fet Rajoy en aquests quatre anys: allà on van dir blanc, finalment ha fet negre i qui no se’n hagi adonat, té un greu problema.

Recordo que en l’època de Zapatero es volia aprovar una llei de despenalització total de l’avortament. Evidentment IU hi estava d’acord i amb la suma dels dos n’hi havia prou per a fer-ho. Al final el temps se’ls hi va tirar al damunt i no es va fer.

Per molt que ens sembli impossible, crec que hi hauria d’haver una continuïtat política tot i que hi hagués una alternança de governs. M’explico. No pot ser (o al menys no hauria de ser) que cada vegada que entra un nou govern es passi la major part de la legislatura modificant les lleis que ha fet l’anterior: avortament, ensenyament, sanitat, treball... Entenc que en aquest país la dreta sigui molt dreta i que qualsevol reforma que hagin fet en el passat els socialistes la vegin massa progressista (tot i que de vegades no ho sigui tant), però això comporta incertesa i, també, pèrdua de temps.