Iceta, Mas i el govern transversal

JOAN TAPIA

Periodista

L'espectacle de dijous amb tot Catalunya pendent del programa de la CUP ja ha deixat clar que no hi haurà majoria de govern de Junts pel Sí i la força anticapitalista. Uns creuen que poden governar amb un programa maximalista gens fàcil (per ser benèvols) de ruptura amb Espanya i altres volen iniciar un procés revolucionari en què aquesta ruptura només és la primera pedra del camí cap a una «república popular». Cap a una aventura sense cap referent internacional solvent que ens portaria a la sortida -no forçada sinó voluntària- d'Europa.

Pot haver-hi -després d'un sorollós procés d'estètica cubana- un acord per investir Artur Mas (o un altre) després de les eleccions del 20-D, però no majoria de govern. Amb la CUP es pot intentar la revolució, no governar.

Mas va dir dissabte que la CUP ha de saber que tenen 10 diputats, i JxSí, 62. És clar. I Mas no hauria d'amagar que Catalunya és molt més que JxSí i la CUP. I que JxSí són només 62 diputats sobre 135 (en la legislatura anterior a la victòria del 27-S n'eren 71); 62 diputats enfront de 73 de totes les altres forces i que, per tant, no poden imposar el seu programa. L'han de pactar.

Amb la CUP per fer la revolució, o amb els grups que estiguin disposats a exigir més autogovern, la famosa tercera via. O sigui, un pacte de JxSí amb com a mínim el PSC i ICV. És el que està indicantMiquel Iceta al parlar d'un govern transversal. Seria una operació laboriosa i complicada.

La veritat és que Mas ha portat Catalunya a un carreró de difícil sortida. Standard & Poor's ja ha rebaixat el ràting del deute català. És veritat que degradar-la de bo porqueria a un grau inferior de la mateixa qualificació no té efectes immediats. A Catalunya ja no li presta ningú i costarà més que ho facin en el futur. Però indica la poca confiança que desperta el procés al món.

Es pot esgrimir que no importa. Que la manifestació de la Meridiana o els 72 diputats (amb la CUP) és el que compta. O que podem prolongar la interinitat i el desconcert i anar a altres eleccions al març perquè llavors...

Només són excuses de mal pagador per no acceptar que Catalunya està empatada amb ella mateixa, dividida en dues meitats. I que qui treu el 39,6% (el 47,8% si s'hi sumen els vots de la CUP) no pot imposar-se.

El resultat de les generals

Però el govern transversal només tirarà endavant si ICV-Podem es defineixen més i, sobretot, si el PSC, que amb Iceta ha sortit reforçat i ha deixat en ridícul els gurus que predicaven la seva extinció, segueix fort les pròximes setmanes i té un bon resultat a les generals.

Dependrà molt de Pedro Sánchez. Quan al PSOE li va bé a Espanya, li passa el mateix al PSC a Catalunya. I viceversa. Iceta va apostar per un PSC integrador (després de l'escissió que ha sigut una llarga i publicitada sagnia que va començar amb Ernest Maragall i que ha tingut com a últim episodi Joaquim Nadal) a l'afavorir que Carme Chacón -un valor del PSC propulsat pel Baix Llobregat i la proximitat a José Luis Rodríguez Zapatero- obrís la llista de les generals sense cap oposició.

El que no convé ara són vetos. És cert que el PSC pot perdre algun diputat (en té 10 a Barcelona) i que encaixar pesos pesants com Pere Navarro, Joan Rangel, Maurici Lucena (al qual Sánchez vol de ministre amb Jordi Sevilla), o fins i tot el veterà Pepe Zaragoza, no és bufar i fer ampolles.

Però si el PSC no reforça la seva cohesió amb intel·ligència i complicitat amb Madrid serà difícil que Iceta aconsegueixi que Masi JxSí reconeguin la realitat catalana. En aquest cas, aquesta tasca li correspondrà a Ciutadans. Ja va quedar clar el 27-S.