No sé si serà sensació meva, però des d’un tems cap aquí (de fet ja fa uns anys), a TV3 cada vegada hi ha més producció pròpia que, a part de cobrir bona part de la programació, els hi surt molt bé de preu.
Estic parlant de programes com el Foraster, el Convidat, Oh Happy Day, Caçadors de bolets, .Cat, Sense ficció i, darrerament l’Economia en Colors. A tots aquest programes se’ls hi ha de sumar els espais tradicionals com els Matins, Cuines, 30 Minuts, Polònia, Crakcòvia, el Gran dictat o les novel·les de la tarda. La majoria d’aquests programes són d’entreteniment i pel que sembla tenen un grau d’acceptació prou elevat entre els espectadors catalans.
El darrer d’aquests programes a unir-se a la graella de la televisió autonòmica ha estat Economia en colors amb l’economista Xavier Sala i Martín i el periodista Tian Riba que, pel que sembla, després de deixar el magazine Divendres el fan anar cap aquí i cap allà, com per exemple al .Cat.
Sala i Martín també era un col·laborador habitual de Divendres. Amb les seves americanes acolorides (d’aquí el nom del nou programa), sovint explicava de forma molt amena l’actualitat econòmica. No obstant, evidentment, no puc estar d’acord amb la majoria de les apreciacions que feia. Encara recordo un dia que va dir que una de les solucions a la crisi era fabricar més bitllets...
El tema de l’economia és molt complex. Una vegada em v dir un economista ampostí que hi ha tantes teories econòmiques com economistes. No cal ser tant taxatiu, però segurament cada economista pot tenir una visió diferent d’una mateixa doctrina, per molt que hi estigui d’acord.
Les teories de Sala i Martín les hauríem d’englobar dintre de l’economia neoliberal, molt propera (per no dir idèntica) a la que sé segueix des de la Generalitat. Per tant (i primera conclusió) han posat a un teòric de l’economia oficial del país davant d’un programa de la televisió pública. Segurament el que es pretén és adoctrinar-nos sobre les bondats de les mesures que s’apliquen des del nostre govern, incloses les grans pífies com és la venda de patrimoni públic per mirar de fer caixa i que ha estat tot un fracàs.
I què dir de Tian Riba? Per la seva opinió i per la forma de preguntar, s’aprecia ràpidament que Tian Riba és un periodista molt proper a les tesis oficials del govern de Mas. Per tant (i segona conclusió) TV3 mata dos pardals d’un sol tret: ens parla de les bondats del seu programa econòmic i ocupa a gent molt propera. Davant d’aquests antecedents, no em va resultar estrany de que una central sindical com CC.OO. sortís ràpidament a criticar els continguts del programa.
Un altre programa que va molt en la línia del pensament oficial és .Cat. Bona part dels programes que s’han emès, han estat per al lluïment personal dels principals líders de Junts pel Sí. A part, s’emet a una franja horària d’aquelles que es coneixen com de gran audiència. Per tant, o te’l empasses o canvies de cadena. Personalment penso que és un despropòsit, ja no pel contingut sinó per l’hora d’emissió. Però el cert és que no és pot esperar gaire cosa més de la nostra televisió pública, supeditada al partit del govern.
Això sí, al seu favor he de dir que no és la pitjor ni de bon tros. Cadenes com TeleMadrid (o el desaparegut Canal 9) no és que s’identifiqui amb el govern regional (PP), sinó que, directament són la seu veu oficial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada