Desobeir

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

La desobediència és el nou mantra de l'independentisme. El marc mental és de la CUP, fidel al seu ideal revolucionari, però Junts pel Sí l'ha assumit amb aparent delit al seure a negociar. És lògic, perquè els programes de les dues llistes advocaven explícitament per la secessió unilateral (proclamació d'independència en un cas, DUI en l'altre), que necessàriament implicaria el desacatament de les normes en vigor. ¿De què parlem quan parlem de desobeir?

«No fer el que ordenen les lleis o els que tenen autoritat», diu el diccionari. Però sota la borrasca de malestar social i de rebuig al poder establert, focalitzat a Catalunya en les autoritats de l'Estat, el concepte de desobediència ha adquirit rivets èpics en oposició a obediència, que inevitablement s'associa a submissió. En el relat de l'independentisme el respecte a la llei es contraposa a la democràcia: les normes democràtiques d'Espanya coarten la voluntat dels catalans, ergo són intrínsecament injustes i antidemocràtiques, ergodesobeir-les és una obligació democràtica. Aquest sil·logisme, deixem-ho escrit, donarà greus maldecaps als que governin Catalunya.

Delictes i faltes

Desobeir seria que, per ordre de la Generalitat, un funcionari conculqués a consciència la llei estatal o una sentència judicial, exposant-se a penes de presó. O que els empresaris i autònoms deixessin de tributar a Hisenda i de cotitzar a la Seguretat Social per fer-ho davant les institucions anàlogues que creï la Generalitat, amb risc per al seu patrimoni i els seus treballadors.

Desobeir és saltar-se el semàfor en vermell, colar-se al transport públic sense pagar, apropiar-se de béns aliens, exercir la violència per imposar la voluntat pròpia al proïsme. Però l'Estat de dret, democràticament edificat per protegir els drets i les llibertats de tots els ciutadans, tipifica aquestes desobediències com a delictes i faltes. Si un governant exhorta els seus governats a saltar-se les lleis no només soscava els fonaments que legitimen la seva autoritat; també dinamita les normes que garanteixen la convivència. I aquesta és l'antesala de la barbàrie.