JESÚS RIVASÉS
Director de 'Tiempo
Carlos Solchaga, en els seus temps de ministre de Felipe González, deia que «la política és gairebé sempre economia, excepte en poques, però molt importants, ocasions, en què l'economia és política». Mariano Rajoy va arribar a la Moncloa amb el mateix convenciment. Ara és conscient que necessita alguna cosa més que l'economia per guanyar les eleccions. No obstant, insisteix i adverteix que està en joc que la recuperació es consolidi. Remarca: «Es tracta de créixer o tornar cap enrere». Ahir, en la multitudinària recepció que van oferir els Reis al Palau Reial de Madrid amb motiu de la Festa Nacional, saturada de rumors -com diria Pla-, va quedar clar que és un d'aquells moments en què l'economia és política.Albert Rivera, per a enrabiada dels populars, era el convidat més feliç i desitjat. Pablo Iglesias era l'absent calculador, que espera guanyar vots per estalviar-se una salutació als Reis i una passejada per un Palau, en el qual el «laberint català» (sic de destacat convergent) projectava una ombra molt allargada.
El Govern volia donar un realçament especial a la festa i ho va aconseguir, malgrat que el temps no va acompanyar gaire. Les absències, estudiades, de Mas, Urkullu i Barkos figuraven tan en el guió que van ser tan irrellevants com descorteses. Rajoy insistia en els grupets de la recepció que «Espanya, per primera vegada, ha arrencat un període de recuperació sense devaluar». És històric i no ho havia aconseguit mai ningú abans, però aquest argument no donarà vots el 20-D al PP que, malgrat les últimes enquestes, aspira a guanyar, encara que sigui per poc, les eleccions.
Dos rumors, o dos missatges, van dominar la recepció reial, de conversa en conversa, de rotlle en rotlle. Primer: a Madrid, part de la flor i nata de l'Ibex, bancs i empreses punteres, contemplen amb bons ulls l'ascens de Rivera i els seus Ciutadans. Hi va haver mesos en què hi havia el temor a Podem, però ara que les enquestes allunyen Iglesias d'un resultat pròxim al PP o al PSOE, preocupa menys. Segon: alguns líders convergents, a qui els va agradar més el ball de la vice Soraya que el d'Iceta, avisen que la CUP és l'anarquisme, admeten que «Mas ens ha sorprès a tots» i es queixen de la «imperícia del Govern central».
Ningú l'hi va dir a Rajoy al Palau Reial, però ho sap. Banquers i empresaris fan la cort a Rivera i fins i tot algun -cabells justos, molta energia- al PSOE sense miraments. Tots confien que després del 20-D hi pugui haver una investidura amb un president del PP o del PSOE, llevat que hi hagi sorpresa Rivera, i que governi amb pactes dia a dia. Fins i tot per al PSOE, el fet que els Pressupostos estiguin aprovats és un avantatge. Podria governar i ja canviaria el que necessités. A Catalunya, mentrestant, solució andalusa, que consisteix a esperar que se celebrin les eleccions, com va ferSusana Díaz amb les locals. L'economia no havia sigut mai tant política, però les pensions, el dèficit, l'atur, tot i que milloren, segueixen aquí. Rumors i confidències a Palau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada