Governar sí que era important

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

Tan precipitada va ser l'aliança estival de Junts pel Sí que ni temps van tenir CDC i ERC per posar-se d'acord sobre com governar Catalunya. Es van conformar a pactar una drecera cap a la independència, la presidència d'Artur Mas i el cartell electoral. Raül Romeva va reconèixer en campanya que la seva candidatura no tenia programa de govern perquè el seu propòsit era superar «la lògica autonòmica», i que «moltes coses no es podran fer perquè no hi haurà acord al Govern». Lloable sinceritat la de Romeva, que per contra va treure importància a qui presidís la Generalitat: «Això no va de noms concrets.» En aquest punt, el pas del temps no ha vingut a donar-li la raó.

Un calfred recorre l'espinada convergent des de la nit del 27-S, quan l'escrutini va deixar el futur del procés, de Mas i del partit en mans de la CUP. No és probable que les condicions de sortida per al pacte fixades pels cupaires mitiguin aquesta inquietud.

Els dirigents i quadros de CDC, partit de les classes mitjanes per antonomàsia, no poden concebre ni tan sols que Mas sigui descavalcat de la Generalitat, i encara menys que es vegi obligat a aplicar receptes econòmiques pròpies de l'ideari anticapitalista. «Som el primer partit de Catalunya en alcaldes i regidors, i el 27-S vam aportar almenys un milió de vots al Sí. Els nostres votants no ens perdonarien que deixéssim de ser el que som ni que entreguéssim el cap del president», adverteix unresponsable convergent.

Per a Junts per Sí governar el dia a dia no era important durant la campanya plebiscitària, una rèmora passatgera mentre ladesconnexió amb Espanya no fos efectiva, però l'endimoniada aritmètica parlamentària ha fet tornar Convergència a la «lògica autonòmica». Amb un handicap afegit: la carència d'un programa sobre el qual negociar i l'abisme ideològic que la separa d'Esquerra.

Diputats, i no vots

Els 62 escons de Junts pel Sí són més que els 10 de la CUP, igual que els 156 d'Aznar eren més, molts més, que els 16 de Pujol, que tot i així prou que els va fer valer a Madrid. Quan es tracta de governar compten els diputats, no els vots.