dilluns, 2 de gener de 2017

DESITJOS I PREVISIONS PER AL 2017

De Ferreres al Periódico. 
Primer que res us he de dir que aquest any me jubilo... Sí, sí, tal com us ho dic... I això no sé si serà bo o dolent per a vosaltres (o per alguns de vosaltres) ja que encara no sé si us donaré encara més la tabarra o abaixaré una mica el ritme... Ja es veurà...

Començaré pels meus desitjos. Primer que res m’agradaria que tots els que m’esteu llegint (ja sigui per a bé o per a mal –que també els hi ha-) pugueu acabar l’any. Sense anar més lluny avui ja m’he assabentat de dos que, desgraciadament no van poder acabar l’any: Juan José el Melso  (el que es va casar al Mas de Barberans)i Paquito Burretes que era de Santa Bàrbara però que va treballar molts anys de taxista a Amposta. I a més a més, amb molta salut.
També desitjo que sigueu feliços. El tema dels diners és secundari, però com deia un: Només m’agradaria que cada vegada que me fico la ma a la butxaca hi trobi una moneda d’euro... Jo no faria d’altre.
També m’agradaria que aquest any Catalunya pogués celebrar el tant desitjat referèndum vinculant i, a poder ser, que guanyés el sí per una àmplia majoria i Catalunya pogués recuperar així totes les seves llibertats.
Que s’acabessin les penúries al món: guerres, atemptats, fam, pobresa, odi... Que els recs fossin una mica menys rics i que part de la seva fortuna anés a parar als més necessitats.
Que el món fos molt més just i tothom pogués conviure amb pau i fer de l’alegria una constant del dia a dia.
Si per mi fos acabaria amb moltes més coses, però sé que tot (fins i tot el que ja us he posat) és impossible o s’hi apropa molt. Per tant, resignació i a mirar de passar-ho el millor possible dintre de les nostres possibilitats.

Però les previsions no són tant optimistes. Tot i que Puigdemont ha promès que el referèndum es farà sí o sí, més tard va dir que es faria pactat. Avui el Periódico posa en dubte que, tot i convocar-se, s’acabi celebrant. Segur que des de Madrid posaran tots els impediments legals (segons la seva legalitat) que puguin i sinó en tenen prou, se’n inventaran de nous amb un únic objectiu: que Catalunya no esdevingui un estat independent.  
Si a l’any 2016 la política espanyola ja va estar molt enrevessada, per a l’any 2017 no serà gaire millor. De totes maneres crec que el PSOE farà més postureo que una altra cosa. Es a dir: Dirà que posarà tots els pals a les rodes que siguin necessaris, però a l’hora de la veritat acabarà aprovant els pressupostos, encara que només sigui per a guanyar temps per a veure-les vindre...
A Catalunya qui sembla que també esperarà veure-les vindre són els Comuns. Simplement no ho acaben de veure clar i, per tant, jugaran a aquell joc tan popular en altres èpoques: Al de la puta i la Ramoneta.

I mireu que us dic: No crec que els hi vagi tan malament. Si tenen una estratègia clara i són coherents, al final s’emportaran el premi gros de la tómbola.