(Ve d'ahir)
Potser algun dels meus lectors pensarà: Quina canya els hi ha donat... Però... És que no s’ho mereixen. Quantes vegades un fumador s’ha mostrat solidari amb un que no ho és? En mi molt poques, la veritat. Una o no cap... No ho recordo amb exactitud...
Potser algun dels meus lectors pensarà: Quina canya els hi ha donat... Però... És que no s’ho mereixen. Quantes vegades un fumador s’ha mostrat solidari amb un que no ho és? En mi molt poques, la veritat. Una o no cap... No ho recordo amb exactitud...
Però és que a
demés de tot el que ja he dit d’ells, embruten més. Jo mai he tirat cap burilla
al terra, ni cap paquet de tabac buit, ni he buidat el cendrer del cotxe al
primer lloc que he trobat o m’ha vingut bé... I ara algun fumador me dirà:
-Jo tampoc ne
tiro...
Mai, mai n’has
tirat cap? Perdona que t’ho digui així, però no m’ho crec. Una pregunta:
-Qui ho tira?
Potser els que no fumem?
Amb la prohibició
de fumar als bars, només cal passar per davant d’un per a veure el terra ple de
burilles. I és que a sobre, els propietaris ni les agranen... Ah! I també hi ha
propietaris de bars que deixen fumar o fumen ells, com per exemple el bar on jo
vaig a esmorzar cada dia.
No vull dir amb
això que la resta, els no fumadors no podem ser bruts. Ho som! Podem deixar la
brossa fora dels contenidors... Podem tirar un paper a qualsevol lloc... Podem
estar una setmana sense dutxar-os... Podem anar llantiosos... Però és que els
fumadors també! O no és així?
El dia de Cap d’Any,
mentre la família dinàvem a casa, va sortir el tema. I mon cunyat que casi cada
dia surt a córrer va i me diu:
-Això és igual
que els propietaris dels gossos... De vegades vaig corrent pel canalet de la
Ràpita i me ve cap a mi un gos... I el seu amo me diu: Tranquil, que no fa
res... Però encara que no faci res, si sé té creua i s’embolica amb les teves
cames té poc fer caure...
-Sí, és veritat –li
vaig respondre jo-. Però és que el seu propietari també pot ser fumador!
Si amb aquesta
sèrie de tres comentaris t’has ofès, he de dir-te que no era la meva intenció. Pensa
que en cap moment m’he referit a tu com a individu, sempre ho he fet com a
col·lectiu. El que he pretès és mirar de sensibilitzar-nos (veus, torno a
parlar en plural) i que a partir d’ara ens tingueu una mica més de respecte.
Insisteixo: jo tinc una malaltia pulmonar crònica i me prenc un inhalador dos
cops als dia.
Recorda que hi ha
una llei que no us permet fumar a la majoria de llocs tancats. Jo mai aniré a
un club de fumadors, no seria lògic... En canvi els fumadors com ja vaig dir,
solen incomplir la normativa sovint.
Si estic a la
terrassa d’un bar i algú fuma al meu costat, no li dic que ho deixi de fer. El
que faré serà canviar-me de lloc per a que no me vingui la fum o anar-me’n.
Per cert... I ja per acabar... Als fumadors se'ls hi està permès sortir a fumar de tant en tant... No sé quantes vegades al llarg de la jornada laboral, però bastantes... I els que no fumem què? De vegades he apuntat alguna idea, però no la diré perquè si poso coses de contingut sexual igual me donen de baixa de les xarxes socials...
Per cert... I ja per acabar... Als fumadors se'ls hi està permès sortir a fumar de tant en tant... No sé quantes vegades al llarg de la jornada laboral, però bastantes... I els que no fumem què? De vegades he apuntat alguna idea, però no la diré perquè si poso coses de contingut sexual igual me donen de baixa de les xarxes socials...
Espero que ho hagis entès... I sinó és així, que hi farem. Com deia el primer dia: Davant d’un fumador, sempre tinc la guerra perduda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada