Com analista polític que sóc (això sí, tot i que potser que alguns dels meus anàlisis no siguin del tot encertats...), la veritat és que no sé que pensar. Sovint l’alta política, la que no es fa amb llums i taquígrafs, sinó aquella que es fa entre bastidors, apartada de l’escena política... I creieu-me que en aquests llocs s’hi couen moltes coses que acabaran repercutint en les decisions que s’acabaran prenent.
Estic parlant de dos notícies (tot i que no estic segur que arribin a la categoria de notícia) que s’han conegut aquests darrers dies a casa nostra. Per una mart, des del govern català (JxS) s’està animant als treballadors públics de la Generalitat per a que demanin festa el dia 6 (data prevista per a que Mas declari davant el TSJC) És de suposar que els treballadors públics que així ho facin hauran de demanar un dia de festa a compte dels dies d’assumptes propis o de les vacances, tot i que tampoc descarto que, finalment, se’ls hi acabi donant un dia més de forma camuflada. Ja sabeu allò de Es de bien nacidos ser agradecidos...
És prompte per a conèixer la incidència que tindrà. Si el dia 6 seran molts, bastants o pocs els treballadors públics que decideixin demanar festa per a recolzar a Mas. A part, tots els que es demanin festa acudiran al TSJC per a victorejar l’expresident de la Generalitat o no? Passaran llista?
Els convergents, després de que Pujol els sortís rana, tenen la necessitat de fer sant a algun dels seus i qui millor que Mas que ha tingut l’habilitat de concentrar entorn de la seva persona tots els valors identitaris del seu partit. Fixeu-vos només en una cosa: En unes poques hores va saber transformar-se de pactista amb l’Alícia Sánchez-Camacho a abraçar la doctrina independentista. Si en lloc de polític, Mas fos jugador de futbol, d’aquesta acció se’n diria tenir cintura.
Després de tot el que hem vist, no descartaria de que si el PDEcat continua al govern en un futur més o menys immediat, el dia 6 de febrer acabi convertint-se en festa nacional per a commemorar el dia d’Artur Màrtir.
La segona notícia pot tenir encara una rellevància molt més gran, ja que podria ser el principi del trencament definitiu de Junts pel Sí o bé la defenestració del jutge Santiago Vidal. Anem a pams...
Santiago Vidal, senador espanyol i apartat de la carrera judicial per, suposadament, haver redactat una constitució catalana en hores lliures, va dir ahir que el govern de la Generalitat ha obtingut de forma il·legal les dades tributàries dels catalans.
Neus Munté ja ha dit que no s’han obtingut de forma il·legal, però no sembla que hagi desmentit que les tenen... Per tant, pregunto:
-Com les ha obtingut? No crec que Montoro hagi estat tan generós facilitant-los les dades de tots els contribuents catalans.
Com a treballador públic espanyol en plantilla de l’Agència Tributària, no m’estranyaria ni gens ni mica que algú les hagi facilitat. No fa gaires dies vaig dir que no posaria la ma al foc per ningú... I ho segueixo dient, al menys que tingui molta més informació de la que tinc i, ara mateix, no en tinc gens.
El que si que us puc dir és que l’Agència Estatal d’Administració Tributària signa convenis amb molts organismes públics a efectes de facilitar-los dades que són del seus interès. Però és una informació molt específica i restringida que, no crec, que pugui ser de gaire utilitat al nostre govern.
Les declaracions de Santiago Vidal m’han semblat molt fortes i si diu una cosa com aquesta és perquè té la informació necessària que així ho constata.
A partir d’aquí no descarto res. Caldrà esperar a veure com es desenvolupen els esdeveniments durant els propers dies. Políticament pot ser molt interessant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada